El MDMA, una opció per al tractament del trastorn per estrès posttraumàtic

20 Minutos | La síndrome d'estrès posttraumàtic és un trastorn psiquiàtric freqüent en persones que passen per situacions especialment dures psicològicament. Per fer-nos una idea de la seva prevalença, només el 2021 a Espanya es van detectar més de 84.000 casos, segons dades de Statista.

El tractament d'aquesta malaltia és complicat i són diverses les estratègies que s'estan explorant científicament per millorar el pronòstic d'aquests pacients. Una d'elles passa per l'ús de certes substàncies psicoactives que, pel seu potencial d'abús i ús recreatiu, fins ara han estat tabú en l'àmbit de la medicina, com és el cas de l'MDMA.

Què és el MDMA?

L'MDMA, abreviatura de 3,4-metilendioximetanfetamina, és una substància amb efectes psicodèlics, estimulants i empatògens que augmenta l'activitat de certs neurotransmissors com la dopamina, la norepinefrina i la serotonina. Va ser descoberta pel químic Anton Köllisch el 1912, quan treballava per a la farmacèutica Merck, i encara que aviat va començar a investigar-se el seu ús farmacològic aquesta línia de treball va quedar relativament bloquejada a mesura que el seu ús recreatiu es va popularitzar a la dècada dels 70 i molts països van anar il·legalitzant-la.

En temps recents, però, la investigació sobre el potencial medicinal de moltes substàncies psicoactives ha experimentat un nou renéixer, gràcies en part a canvis cap a legislacions menys restrictives (en molts casos amb regulacions específiques per al sector científic i mèdic). El MDMA no ha estat menys, i ja són diverses les feines que han trobat promesa en les possibilitats d'aquesta substància davant de certs trastorns de tipus pisquiàtric.

Tot i així, cal no oblidar que es tracta d'una droga amb potencial d'abús, i el consum recreatiu de la qual comporta riscos importants. A Espanya no existeixen actualment tractaments aprovats que usin aquesta substància, per la qual cosa un teòric ús medicinal roman limitat als confins de la investigació científica.

Un assaig clínic de fase 3

En particular, un nou article publicat a la prestigiosa revista científica Nature medicine ha detallat els resultats d'un assaig clínic de fase 3 (l'última abans de l'aprovació d'un fàrmac) que feia servir l'MDMA com a tractament per a la síndrome d'estrès posttraumàtic (PTSD, per les sigles en anglès).

Es tracta d'un estudi controlat per placebo i de doble cec, dut a terme sobre 104 pacients amb les formes severa o moderada de la malaltia i ètnicament diversos. Es va dividir aquesta cohort en dos grups i se'ls va proporcionar MDMA o un placebo, respectivament.

Al final de l'experiment, els autors van avaluar la intensitat del quadre, sobre la base d'una escala estandarditzada, així com el grau d'impediment funcional imposat per la malaltia. D'aquesta manera, van comprovar que un 71% dels pacients en el grup que havia rebut MDMA s'havia recuperat al final del curs de tractament, cosa que va confirmar l'aplicació potencial del fàrmac.

Dubtes sobre els riscos

Tot i que els resultats són majoritàriament positius, l'estudi encara té algunes limitacions importants. Per exemple, la majoria dels participants eren dones, de manera que hi ha la possibilitat que l'eficàcia no sigui la mateixa en una cohort composta a parts iguals per homes i per dones.

Similarment, certs pacients van ser exclosos de l'estudi: aquells amb un perfil de risc de suïcidi alt, amb comorbiditats de trastorns de personalitat o amb malaltia cardiovascular subjacent, així com aquells que tenien antecedents personals d'abús de substàncies. Serà necessària més investigació per entendre com varia l'eficàcia i la seguretat del tractament en persones amb aquestes característiques.

Finalment, els mateixos signants reconeixen que hi ha una necessitat de més evidència a llarg termini respecte al risc d'abús de MDMA per part de les persones tractades d'aquesta manera.