Deneguen a un militar inscriure's com a dona al Registre Civil per ascendir

El Registre Civil de Las Palmas de Gran Canària ha denegat la sol·licitud d'un sergent de l'Exèrcit de l'Aire d'inscriure's-hi com a dona per aconseguir un ascens laboral.

L'autoritat judicial al capdavant del Registre Civil de la capital grancanària ha apreciat en aquest cas que la intenció del sol·licitant no era acollir-se als supòsits legitimats a la llei trans, sinó beneficiar-se de les conseqüències de ser dona pel que fa a la discriminació positiva.

En concret, buscava per aquesta via ascendir de sergent a subtinent de l'Exèrcit de l'Aire, segons es recull a la interlocutòria denegatòria de 18 de setembre.

El jutge posa èmfasi que la clau de la denegació de la seva petició no és a la llei trans pròpiament dita, sinó a la directriu tercera de la Instrucció que la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública va promulgar el 26 de maig passat sobre la rectificació registral de la menció relativa al sexe regulada a la norma.

S'hi va establir que «dins dels estrictes termes de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, l'encarregat vetllarà perquè no es produeixi frau de llei o abús de dret».

I en aquest cas, l'autoritat judicial, després de citar l'interessat a la compareixença que exigeix la llei per a la ratificació de la petició, ha arribat a la conclusió que, de les seves manifestacions, «no és possible deduir amb prou certesa que la finalitat perseguida a la seva sol·licitud s'acomodi a l'objectiu perseguit per la Llei».

«Abans al contrari», prossegueix, «s'agafa que s'adreça a l'obtenció de les conseqüències jurídiques que, per promoure la igualtat a través de la discriminació positiva, aquesta i altres lleis estableixen per a les dones o per a les persones trans, sense que -en el cas concret- hi hagi una voluntat real d'expressió de gènere com a dona».

El magistrat al capdavant del Registre Civil de Las Palmas de Gran Canària explica a la interlocutòria que de les diligències dutes a terme es va poder constatar que no existia canvi físic en el sol·licitant, i que tampoc aquest demanava el canvi de nom, referint que el seu també ho era indistintament de dona.

«De la mateixa manera», detalla la interlocutòria, «es refereix al masculí, no evidencia cap expressió de gènere en el context de les expectatives socials ni en la relació amb la manera de vestir ni en l'ús d'un o altre nom o pronom, ni en el comportament, ni en la veu ni en l'estètica, desconeixent la diferència entre expressió de gènere i la identitat de gènere, exposant que se sent dona, però no vol que el tractin com a tal fins que no se'n rectifique sexe».

A més, el sol·licitant ha indicat no conèixer cap col·lectiu de suport a persones trans, així com no necessitar suport psicològic de ningú, i que per la seva professió de sergent de l'Aire vol promocionar subtinent.

Recorda que, entre altres preceptes, l'article 11.2 de la Llei orgànica del Poder Judicial estableix que els jutjats i tribunals «rebutjaran fonamentadament les peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o comportin frau de llei o processal».

Afegeix que la principal reforma de l'ordenament jurídic que incorpora la llei trans és que no s'exigeix una alteració de caràcter físic, ni quirúrgica, ni el sotmetiment a un tractament, ni cap mena de diagnòstic de disfòria de gènere, reconeixent així la possibilitat de la persona a adoptar decisions amb eficàcia jurídica sobre la seva identitat, la pròpia identitat com a qualitat principal de la persona humana.

«Per tant», emfatitza, «l'ús de la norma jurídica per a l'obtenció d'una finalitat diferent de la prevista a la llei, a més de resultar fraudulent i contrari a l'ordenament jurídic, incorpora un menyspreu especial a la dignitat de la persona que, per al cas de les persones transgènere, ha trigat moltíssim a reconèixer-se com un dret humà», argumenta el jutge.

La resolució és susceptible de recurs davant la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, i la resolució d'aquest òrgan administratiu és alhora susceptible de revisió a la jurisdicció ordinària.