El jutge investiga el Barça per suborn en el 'cas Negreira' de possible corrupció arbitral

El magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha decidit investigar per suborn el FC Barcelona i els seus expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu encausats fins ara per corrupció esportiva en el marc del 'cas Negreira' de suposats favors arbitrals al futbol. A més, José María Enríquez Negreira, l'excàrrec arbitral i federatiu investigat, i el seu fill, també seran investigats pel mateix delicte. A més, el jutge ha ordenat a la Guàrdia Civil que escorcolli la seu del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) a Madrid per trobar documentació relacionada amb el cas.

En una interlocutòria de 21 pàgines, el jutge explica que el 31 d'agost passat va obrir una peça separada. En la primera s'investiga el pagament d'uns 7,5 milions d'euros entre l'any 2000 i el 2018 a diverses empreses de l'exàrbitre i el seu fill per suposats informes arbitrals i assessorament. Els pagaments abasten des de la presidència de Josep Lluís Núñez a la de Josep Maria Bartomeu, passant per Joan Gaspart i els dos primers mandats de Joan Laporta, a més de Rosell.

Segons el magistrat, fins ara el cas s'investigava com un delicte de corrupció esportiva, perquè se sol donar quan membres d'un equip paguen a àrbitres o membres d'un altre equip per guanyar partits fraudulentament. Però en el 'cas Negreira', els pagaments s'haurien fet a un càrrec federatiu per tal d'influir-lo. Segons el jutge, els càrrecs federatius tenen la consideració de funcionaris públics a nivell penal. Per això, no se'ls pot aplicar el delicte de corrupció esportiva, que és entre particulars, sinó que se'ls ha d'aplicar el delicte de suborn. De fet, segons la llei de l'esport i la jurisprudència europea, les federacions esportives tenen la consideració d'entitats jurídico-públiques.

En el seu escrit, el jutge recorda que l'Agència Tributària ja va sancionar el Barça per pagaments no declarats a les empreses de Negreira. Recorda també que el Barça i Negreira no tenien cap contracte escrit per encarregar a l'exvicepresident del CTA tasques de 'scouting' o assessorament arbitral. A més, recorda que Negreira, com a càrrec federatiu havia de mantenir un paper «imparcial i equitatiu amb tots els equips», per la qual cosa resulta «incompatible» amb el seu càrrec que rebés diners d'un equip, sense contracte, per fer informes dels àrbitres que ell mateix supervisava des del CTA.

Fins i tot, el jutge diu que «tot i que altres equips haguessin fet pagaments similars, la conducta del FC Barcelona seguiria tenint indicis de delicte, ja que la repetició per altres clubs d'un acte il·lícit no el converteix en lícit». «El costum no converteix en legal un fet», afegeix.

També recorda el jutge que els pagaments es van anar incrementant amb els anys, cosa que significa, segons el jutge, que el Barça estava satisfet amb la feina de Negreira i que es produïen els «efectes arbitrals desitjats» pel club. A més, els pagaments a Negreira es van acabar quan va deixar el càrrec al CTA, i va ser aleshores quan l'exàrbitre va enviar una carta al club amenaçant-lo de revelar fets que perjudicarien l'entitat blaugrana. Per això, el jutge dedueix que «Enríquez Negreira tenia consciència que s'havien produït actes il·lícits en favor del FC Barcelona de bastanta gravetat».

Per tot això, i considerant que el delicte de suborn es produeix en haver-se fet els pagaments, encara que no es demostri la corrupció sistèmica de l'estament arbitral, el magistrat considera que tant el club com els seus dos expresidents investigats, Rosell i Bartomeu, han de ser investigats per un delicte continuat de suborn actiu, mentre que Negreira queda investigat per un delicte continuat de suborn passiu. El fill d'aquest queda investigat per un delicte continuat de suborn passiu com a cooperador necessari. Si el cas s'arribés a jutjar per aquest delicte, ho faria un tribunal popular.