La història d'una pacient recuperada de la Covid llarga: «No he pogut olorar el cafè en dos anys»
El tractament que finalment va alleujar la seva malaltia va ser el que es coneix com a bloqueig del gangli estelat
Quants tipus de test existeixen per detectar la covid-19 i en què es diferencien?
20 Minutos | Després de patir els estralls de la malaltia inicial, són moltes les persones infectades per la Covid-19 que pateixen complicacions que es prolonguen en el temps, la denominada com a Covid llarga.
Un cas paradigmàtic és el de Jennifer Henderson, una resident d'Ohio (Estats Units) de 54 anys la qual va narrar la sevaa recuperació deCovid llarga al portal de notícies científiques Medscape. Aquesta pacient, relata el medi, es va recuperar d'un quadre seriós de malaltia aguda, però posteriorment va desenvolupar símptomes com anosmia (falta d'olfacte i gust) i paròsmia (distorsió en el gust) que li han durat anys. A més, aquests problemes de salut van desencadenar un trastorn depressiu a Henderson.
Amb tot, Henderson es considera afortunada, ja que dos anys després de la infecció s'ha recuperat completament dels símptomes que durant tant de temps l'han afectat. «No he pogut olorar el cafè en dos anys», va declarar per a aquest mitjà. «Encara m'emociono quan hi penso».
Alguns estudis duts a terme sobre pacients han revelat que, entre aquells que reporten pèrdua d'olfacte durant la infecció aguda, fins a un 43% segueix patint distorsió al gust sis mesos més tard. Aquesta distorsió es produeix quan el nas no pot traduir les olors al cervell de manera que es distingeixin correctament. En alguns casos, la condició arriba a ser tan severa que hi ha pacients que amb prou feines poden menjar, perdent quantitats perilloses de pes corporal.
Com es tracta la Covid persistent?
«El menjar sabia terrible, gairebé rància, com carn podrida», recorda Henderson. Aliments com el pollastre, la síndria, el meló o la mantega de cacauet van adquirir sabors com de descomposició o productes químics per a ella, i amb prou feines podia tolerar menjars com sushi, fruits vermells o iogurt, que no li sabien a res.
«La gent no s'adona de com són d'importants aquests dos sentits per a la vida diària, i si no estàs experimentant-ho, és difícil entendre-ho», explica aquesta pacient, que va arribar a patir un insomni que va empitjorar el seu trastorn depressiu.
El tractament que finalment va alleujar la seva paròsmia va ser el que es coneix com a blocatge del gangli estelat: una injecció de medicació anestèsica en un gangli nerviós situat just damunt de les cordes vocals. Aquest enfocament, que es feia servir en el tractament de l'esclerodèrmia, certes cefalees i el trastorn d'estrès posttraumàtic abans de la irrupció de la pandèmia, s'ha mostrat eficaç en alguns casos de Covid llarga.
Per què funciona aquest tractament?
Els investigadors que han estudiat casos com el de Henderson no estan del tot segurs per què aquesta estratègia pot funcionar. La teoria és que en pacients amb Covid llarga el sistema nerviós autònom no funciona adequadament i entra en un estat d'hiperactivitat. Bloquejar aquest gangli sembla "resetejar" d'alguna manera aquest sistema. Igualment, el sistema nerviós autònom està estretament relacionat amb la funció immunològica, i en bloquejar la seva activitat es podria reduir la resposta immune inflamatòria que sembla que es produeix en les persones amb aquesta patologia.
De fet, el tractament s'ha mostrat eficaç no només davant la pèrdua de gust i olfacte, sinó també davant d'una àmplia varietat de pacients amb altres símptomes de Covid llarg associats al funcionament del sistema nerviós autònom.
El que és interessant és que sembla obrir una finestra a una recuperació més ràpida per a molts pacients. Cal tenir en compte que l'evidència mostra que la majoria dels pacients experimenta millores, tot i que solen ser molt lentes i graduals.
Un segon contagi
Aquest camí sol tenir alts i baixos. Per exemple, Henderson va tornar a contraure la malaltia al maig d'aquest any, durant unes vacances a la República Dominicana. La malaltia li va provocar símptomes com fatiga, congestió i diarrea.
Aquesta vegada, però, la recuperació va ser molt més senzilla, i en menys d'un mes molta de la seva capacitat olfactiva i el seu sentit del gust havien tornat als nivells habituals.