Aragonès compleix any de govern en solitari amb el repte incert d'esgotar legislatura

Entre crítiques de l'oposició per la seva debilitat parlamentària, però amb el convenciment d'intentar esgotar la legislatura, el president català, Pere Aragonès, compleix avui un any de govern en solitari, després de la crisi política que va portar Junts a trencar l'Executiu de coalició amb ERC.

Va ser el divendres 7 d'octubre del 2022 quan la militància de JxCat va oficialitzar el cisma en el moviment independentista i va fer implosionar el govern de coalició liderat per Aragonès, que amb prou feines tenia un any i mig de vida.

En una consulta entre les bases, un 55,73% de la militància de Junts va votar no continuar a l'Executiu català, culminant un terratrèmol les rèpliques del qual s'estenen un any després, marcant l'estabilitat de la política catalana però també l'estatal, amb tots dos partits negociant per separat la investidura de Pedro Sánchez i competint per guanyar el relat independentista.

Tot i aconseguir per primera vegada superar el 50% de vots a candidatures independentistes a les eleccions catalanes del 2021, ERC i JxCat no van ser capaços de governar junts ni mitja legislatura, en no posar-se d'acord a traçar un full de ruta comú per donar continuïtat al procés.

Un deteriorament de relacions que ja es venia arrossegant des de la tardor del 2017 i que es va anar agreujant dia a dia, fins a esclatar en el debat de política general, quan JxCat va amenaçar amb una qüestió de confiança Aragonès; sentint-se traït, aquest va respondre amb el cessament fulminant del seu vicepresident Jordi Puigneró, de Junts.

Govern «més tranquil», però obligat a mirar el PSC

Passat un any, des del Palau de la Generalitat admeten que aquella ruptura va permetre deixar enrere una etapa caracteritzada per la tensió i el «debat intern permanent», per donar pas a un Consell Executiu «més tranquil», amb més coordinació entre departaments.

Un govern monocolor -tot i que Aragonès va enrolar consellers independents que provenien d'altres partits, com Joaquim Nadal, Carles Campuzano o Gemma Ubasart- que, segons les fonts esmentades, ha pogut «jugar més a l'esquerra».

Com a exemple, destaquen la gratuïtat de l'Infantil 2, el descens de ràtios escolars, l'avenç de l'inici de curs o la fi dels concerts a centres que segreguen; també el xec escolar, l'expropiació de pisos a grans forquilles, el repartiment gratuït de productes menstruals o la incorporació de més sanitaris, professors i mossos.

A la cara oposada, però, apareixen ombres com el caos a les oposicions que va obligar a repetir exàmens, la destitució de consellers com Josep Gonzàlez-Cambray (molt discutit per la comunitat educativa) o Juli Fernàndez (després d'un any), o una debilitat parlamentària de només 33 de 135 diputats, evidenciada diverses vegades en mocions de càstig de l'oposició.

Però si alguna cosa va confirmar el gir total a la política catalana van ser els pressupostos del 2023: després de mesos de negociacions enrocades i amb les altres forces independentistes donant-li l'esquena (JxCat i CUP), ERC es va veure obligat a buscar PSC i comuns, malgrat d'haver vetat inicialment els socialistes, que van arrencar un pacte que incloïa el desbloqueig de projectes com el Hard Rock, la B-40 o la modernització de l'aeroport de Barcelona.

Esgotar la legislatura «en solitari»

I els pressupostos del 2024? Aragonès ja ha deixat clar des del primer minut que la seva intenció és negociar amb Junts, CUP, comuns i PSC, encara que els seus dos últims socis li retreuen l'incompliment dels pactes aconseguits i una baixa execució pressupostària.

El Govern ja es prepara per començar aquestes converses, però admeten que la seva pressió és menor: consideren que els comptes del 2023 requerien un pressupost «expansiu», que urgia per afrontar la postpandèmia i la crisi de preus provocada per la guerra.

Ara, en un escenari més tranquil i amb la possibilitat hipotètica fins i tot de, si no s'arribés a un acord, prorrogar els comptes, el context ha canviat: «Aquest any no és el mateix. Intentarem aprovar-los en temps i forma. I després ja ho veurem», suggereixen des de la plaça SantJaume.

El convenciment d'Aragonès, segons aquestes fonts, és esgotar la legislatura el 2025 «en solitari», és a dir, descartant intentar que Junts es torni a reincorporar a l'Executiu; en tot cas, admeten que hi ha dirigents dels dos partits treballant per «recossar les ferides» obertes molt abans d'aquella ruptura.

Aragonès vol repetir com a candidat

Però si alguna cosa també pot fer un altre gir de rosca a l'escenari polític és la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, connectada intrínsecament al futur de la legislatura catalana.

Si fracassa aquesta negociació, posaria en perill l'estratègia d'ERC i abocaria els republicans a noves eleccions després de dos cops de maça consecutius a les urnes; si prosperés, podria servir per refer relacions amb Junts i reforçaria la seva col·laboració amb PSC i comuns, però també podria obrir un debat incòmode sobre qui hauria de ser el proper candidat d'ERC a la Generalitat en cas que Oriol Junqueras es veiés beneficiat per una eventual amnistia.

Des de la plaça Sant Jaume es tanca qualsevol indici de polèmica: recorden que va ser Junqueras qui va demanar a Aragonès que es posés al capdavant del Govern i que la relació entre tots dos és excel·lent, amb reunions cada dues setmanes.

I confirmen que, passi el que passi la candidatura d'Aragonès a les properes eleccions no es posa en qüestió. «La seva il·lusió és continuar».