El president del Clúster de l'Aigua avisa que el preu de l'aigua és barat i no cobreix totes les despeses de la xarxa

El president del Clúster Català de l'Aigua, Jordi Cros, avisa que el preu actual de l'aigua «és molt barat»i no és suficient per cobrir totes les despeses de la xarxa. «No només s'ha de tractar i portar, també implica mantenir les infraestructures», assenyala en una entrevista a l'ACN. Segons defensa, es tracta d'un «preu polític»que no contempla, per exemple, el cost de reparació de les canonades. De fet, apunta que el preu ha fet que «la gent no valori prou l'aigua»i, conseqüentment, no s'han invertit els recursos necessaris per fer eficient la seva gestió. Així, alerta que la dessalinització «no arreglarà»la sequera i insisteix que cal millorar les infraestructures fent ús de la digitalització i la intel·ligència artificial.

El Clúster Català de l'Aigua (CWP, per les seves sigles en anglès) és una entitat que promou la recerca i la innovació en el sector de l'aigua per tal de millorar la competitivitat i eficiència de la gestió del cicle de l'aigua a Catalunya. Agrupa diferents empreses del sector, centres de recerca i administracions per tal d'impulsar projectes d'innovació. Ara com ara, compten amb més de cent socis i tenen una trentena de projectes en marxa.

Sobre la gestió de la sequera, Jordi Cros defensa que el Govern «està fent tot el que es pot fer»en un context com l'actual. En aquest sentit, recorda que «no és fàcil»aplicar restriccions perquè s'han de fer «equilibris»entre sectors, com pot ser l'industrial i l'agricultura, així com entre territoris. Ara com ara, a Catalunya hi ha 36 municipis que es troben en estat d'emergència per falta d'aigua. Això, entre d'altres, implica una dotació d'aigua de 200 litres per habitant i dia de mitjana per municipi, la supressió del reg agrícola o la reducció d'un 25% en els consums d'aigua dels usuaris industrials. A més, n'hi ha 580 en situació d'excepcionalitat, que implica una dotació de 230 litres per habitant i dia, una reducció del 40% de l'aigua per a usos agrícoles, i d'un 15% per a usos industrials.

En el context actual de sequera, Cros veu raonable que hi hagi sectors que es vegin més afectats per les restriccions. «La indústria i l'agricultura no és que estiguin pagant els plats trencats, és que hi ha sectors que gasten més aigua que d'altres i que, en cas que els tanquin l'aixeta, les conseqüències pel conjunt del país no són tan greus», indica. «Posats a sacrificar, és més fàcil parar de regar o frenar una indústria, que no tallar el subministrament d'una ciutat».

En preguntar-li si Catalunya s'hauria d'haver preparat millor per a un escenari com l'actual, Cros afirma que el país no partia de zero, però lamenta la manca de previsió. «S'han fet coses, el problema és que aquestes coses s'han de fer amb temps, no són barates i, a més, quan no tens el problema de la sequera a sobre costa molt convèncer la gent que s'han d'invertir recursos per a un problema que tindràs en cinc, sis o set anys», apunta.

«Com que l'aigua era barata, sortia més a compte perdre-la que arreglar-la»

D'altra banda, sobre les sancions a què s'exposen els consistoris si no compleixen amb les dotacions d'aigua establertes, el president el CWP creu que s'ha arribat a aquest punt perquè els ajuntaments «no eren conscients que són els responsables de la gestió de l'aigua». «M'agradaria dir que -les sancions- no són necessàries, però la realitat demostra que alguns no havien fet els deures», lamenta. A més, Cros defensa que això també està lligat al preu de l'aigua: «Com que l'aigua era barata, sortia més a compte perdre-la que arreglar-la».

Tanmateix, constata que una de les «grans conseqüències»de l'actual sequera és que el conjunt de la ciutadania «ha entès que no és temporal, que ha vingut per quedar-se».

Sobre les alternatives davant de la manca d'aigua de pluja que hi ha a Catalunya, el president del CWP assegura que la dessalinització i la regeneració són una de les claus de futur. Així, demana fer «equilibris»amb altres alternatives, particularment amb la millora de les actuals infraestructures per tal d'assegurar que la xarxa no perd aigua, i aposta també per la reducció dels consums, tant a nivell urbà, industrial com en l'agricultura. «Hem d'intentar atacar tots els sectors», defensa.

Digitalització i intel·ligència artificial per fer més eficient la gestió de l'aigua

En aquest sentit, Cros posa sobre la taula el paper de la digitalització i la intel·ligència artificial com a eines que poden contribuir a fer més eficient la gestió de l'aigua. Molts dels projectes que el Clúster de l'Aigua ha posat en marxa tenen a veure amb el manteniment de la xarxa de captació i subministrament d'aigua. «Per poder fer qualsevol gestió, primer has de saber què està passant», defensa Cros, que introdueix així la importància de digitalitzar el cicle de l'aigua per poder «recollir dades i transformar-les en informació».

Entre els últims projectes impulsats des del CWP, destaca el projecte AquaTwins, en què participen Aigües de Vic, Depuradores d'Osona i Prodaisa, que pretén donar resposta a reptes de la gestió del cicle urbà de l'aigua en petits i mitjans municipis mitjançant la implementació de bessons digitals, una mena de representació virtual d'un procés, a diferents parts del cicle urbà de l'aigua. És a dir, el bessó, que va «connectat»a la realitat, permet dissenyar com s'hauria de comportar en cada moment la part del cicle de l'aigua en qüestió. Així, segons explica Cros, mostra si la realitat es comporta com el previst, permet detectar mals funcionaments i fer prediccions.

Un altre exemple és el projecte Inapdron, en què van participar Aigües de Manresa, Aigües de Vic i Depuradores d'Osona, i dues empreses tecnològiques, Hidrotech, especialitzada en sanejament de canonades i CATUAV, especialitzada en plataformes drons. En aquest cas, es va dissenyar un dron aeri i un subaquàtic amb l'objectiu d'utilitzar-los per fer inspeccions a les canonades, tant d'aigües potable com residuals. Així, aquests, a través del reconeixement d'imatges, poden detectar fuites d'aigua o esquerdes en les canonades.

Amb tot, Cros explica que, més enllà de promoure la recerca i la innovació per tal de millorar la competitivitat del sector de l'aigua a Catalunya, el Clúster de l'Aigua, que va néixer el 2008, també s'encarrega de buscar finançament pels projectes i es dedica a la internacionalització dels seus socis. Així, treballen per «facilitar»l'entrada dels seus socis a altres països, promouen i participen en projectes de recerca internacionals, molts dels quals es fan dins la Unió Europea. En total, l'entitat ha impulsat més de projectes des del seu naixement i ha mogut prop de 50 milions d'euros en ajudes pels seus socis.