'Jamais vu', el fenomen de la nostra ment pel qual les coses familiars ens semblen noves

20 Minutos | Jamais vu, explica el portal de notícies sobre medicina Medical News Today, significa en francès 'mai vist'. De cara a la cultura pop, és menys conegut sens dubte que el seu antònim, el déjà vu, però a semblança d'aquest és en realitat una cosa molt comuna que gairebé totes les persones experimenten en diferents graus al llarg de les seves vides.

La pregunta és si aquesta il·lusió té alguna implicació important en la salut, ja sigui neurològica o mental, i què és exactament el que succeeix al cervell perquè experimenti aquesta sensació.

Doncs bé, tal com indiquen els experts consultats pel mitjà esmentat, el cert és que les causes exactes del jamais vu viuen sent un misteri per a la ciència, encara que existeixen algunes teories sobre el seu origen.

Per què es produeix el jamais vu?

Per entendre el jamais vu, cal tenir en compte que neuropsicològicament el jamais vu és una experiència de record sense reconeixement: és a dir, una desconnexió entre la percepció i la memòria. Per això, sembla plausible que sigui degut a un desajust temporal de dos circuits neuronals, el de la memòria i el del reconeixement, que normalment estan sincronitzats.

Això ha portat alguns neuròlegs a proposar que es pugui deure a una disfunció del lòbul temporal, a causa de factors com la fatiga, l'estrès, certes condicions neurològiques o fins i tot desequilibris en els nivells de certs neurotransmissors com la dopamina o la serotonina.

Una mica més inquietants resulten les explicacions que apunten que el procés del jamais vu pot assemblar-se als que desencadenen certes substàncies psicoactives, com la psilocibina, o fins i tot als deliris o les al·lucinacions típiques de certs trastorns psiquiàtrics (per exemple, en la síndrome Capgres, els pacients sostenen que algú a qui coneixen bé està sent suplantat per un doble).

Per a aquest corrent, el jamais vu il·lustrala manera com les nostres emocions d'alt ordre es dissocien de processos perceptuals que han estat 'automatitzats', com el reconeixement de les cares o la lectura de les paraules. A les poblacions sanes, això es produeix durant un breu moment; en aquests trastorns, de manera persistent o recurrent.

El jamais vu, les migranyes i l'epilèpsia

Algunes investigacions apunten que el jamais vu és freqüent durant la fase d''aura' que es produeix abans que una persona amb epilèpsia experimenti una crisi. Atès que els atacs epilèptics són bàsicament descàrregues elèctriques al cervell, hi ha neuròlegs que creuen que el jamais vupodria ser el resultat d'una anomalia elèctrica en el lòbul temporal, una àrea associada amb la memòria.

En línies similars, 'han registrat comunament sensacions de jamais vu en les 'aures' de les migranyes (etapes amb símptomes que precedeixen aquestes últimes) i en persones amb amnèsia i certs tipus d'afàsia.

Finalment, certs fàrmacs psicoactius i certs trastornspsiquiàtrics(com els trastorns d'ansietat, els trastorns dissociatius o trastorns de l'ànim) provoquen unes sensacions transitòries anomenades 'desrealització' (en què la persona sent que el seu entorn sembla estrany o irreal) i ' despersonalització' (en què el pacient sent que ell mateix no és real) que per les seves similituds podrien estar relacionats amb el jamais vu.

Cal preocupar-se per aquest fenomen?

En línies generals, cal assenyalar que el jamais vu no és un fenomen patològic. Normalment, es tracta d'una cosa breu que es regula amb facilitat per part del propi subjecte. Així que en la majoria dels casos no hauria de suposar cap motiu de preocupació.

Amb tot, en aquells casos en què l'individu sent que no és capaç de cessar aquestes experiències, pot estar recomanat una anàlisi psicològica o neurològica a la recerca d'altres símptomes que puguin indicar risc de migranyes, epilèpsia o reaccions psicològiques dissociatives.