El Consell de Seguretat Nacional d'Israel declara formalment l'estat de guerra

El Consell de Seguretat Nacional d'Israel ha declarat formalment aquest diumenge l'estat de guerra al país després de l'atac massiu que Hamàs va iniciar dissabte des de Gaza i que ha deixat més de 550 morts i prop de 4.000 ferits entre les hostilitats palestines i els contraatacs israelians. El govern israelià, a més, ha xifrat en més d'un centenar els ostatges capturats pels palestins. L'últim balanç del Ministeri de Salut d'Israel parla d'almenys 300 morts i uns 1.800 ferits, 19 en estat crític. Per la seva banda, el còmput a la Franja de Gaza és de 256 morts com a mínim –entre els quals una vintena de nens– i també uns 1.800 ferits de diversa gravetat.

Els durs combats segueixen en poblacions frontereres de la Franja de Gaza com Sederot o Be'eri, tot i que Israel està recuperant ràpidament el control de nombrosos indrets. El moviment xiïta Hesbol·là també s'ha sumat al conflicte i ha llançat diversos coets contra Israel des de posicions del Líban.

El braç armat de Hamas reivindica l'atac: 5.000 coets i militars hebreus segrestats

L'assalt sorpresa del Hamàs des de la Franja de Gaza va començar ahir a la matinada amb el llançament de múltiples coets contra diverses poblacions del sud d'Israel i la incursió de milicians palestins a la ciutat fronterera de Sederot, que van disparar ràfegues de munició contra la població civil. «Ciutadans d'Israel, estem en guerra i guanyarem. L'enemic pagarà un preu com mai abans havia conegut», va afirmarel primer ministre, Benjamin Netanyahu.

«S'insta la població del sud i el centre del país a romandre prop d'àrees protegides i seguir les instruccions del Comando del Front Interior», va afegir l'exèrcit hebreu. Les alarmes antimíssils van començar a sonar a les 06.30 hores del matí a diverses localitats d'Israel, entre les quals les ciutats de Tel-Aviv i Jerusalem. Les brigades d'Al-Qassam, el braç armat de Hamas, van reivindicar l'atac –la major ofensiva en dècades contra Israel- i el van batejar com a 'Tempesta d'Al-Aqsa'. El grup terrorista va detallar que havia disparat més de 5.000 coets i segrestat diversos militars hebreus. «L'Estat d'Israel es troba en un moment difícil. Vull enviar paraules d'ànim i força a tots els residents que estan sota l'atac», va assenyalarel president d'Israel, Isaac Herzog.

«Faig una crida a tothom a obeir les ordres del Comandament del Front Interior, i a mantenir la calma. Podem vèncer a tots aquells que ens volen fer mal», va continiarHerzog. En paral·lel, el ministre de Defensa, Benny Gantz, va aprovarel reclutament de soldats de reserva davant de l'emergència. El primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu, es va reunir ahir al matíamb alts funcionaris de seguretat per avaluar la situació, i va assegurar que assestarà «un cop dur i dolorós a l'enemic».

La represàlia d'Israel, batejada com operació 'Espases de ferro', va bobmardejar diverses instal·lacions de Hamàs i altres edificis a la Franja de Gaza.

Les respostes dels governs internacionals

«Condemno inequívocament l'atac perpetrat pels terroristes de Hamàs contra Israel. És terrorisme en la seva forma més menyspreable», va assenyalar la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. «Israel té dret a defensar-se d'uns atacs tan atroços», va continuar Von der Leyen en un missatge a la xarxa social X.

«Seguim amb consternació l'atac terrorista contra Israel i ens solidaritzem amb les víctimes i els seus familiars», va piular el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. «Condemnem rotundament el terrorisme i exigim el cessament immediat de la violència indiscriminada contra la població civil. Espanya manté el seu compromís amb l'estabilitat a la regió», va declarar Sánchez.

El canceller alemany, Olaf Scholz, també va repudiar els atacs de Hamàs ies va solidaritzaramb el poble israelià. «Avui ens arriben notícies espantoses des d'Israel. El llançament de coets des de Gaza i l'escalada de violència ens commocionen profundament. Alemanya condemna aquests atacs de Hamàs i dona suport a Israel», va apuntar Scholz.

Les mateixes condemnes es van repetir des del Regne Unit, França, Ucraïna, l'ONU i els Estats Units. De fet, en les properes hores està previst que el president nord-americà, Joe Biden, parli amb Netanyahu.