HABITATGE
Tècnics d'Hisenda estimen que el 21% dels lloguers catalans no es declaren al fisc
Aquesta xifra de lloguers submergits ha disminuït els últims anys, ja que se solia situar en el 40%
Els tècnics d'Hisenda (Gestha) estimen que més de dos de cada deu habitatges que es lloguen de manera habitual a Catalunya, en concret el 20,9%, no es declaren davant del fisc.
Així ho conclou l'Informe sobre els lloguers submergits a Catalunya, donat a conèixer el passat dijous als periodistes coincidint amb la celebració del Congrés Anual de Gestha, que reuneix centenars de tècnics a Barcelona.
El president d'aquesta organització, Carlos Cruzado, i el secretari general, José María Mollinedo, van explicar que aquesta xifra de lloguers submergits -que no examina els lloguers de temporada, com per exemple pisos turístics- ha disminuït els últims anys, ja que se solia situar en el 40%.
Gestha només ha fet aquest càlcul en el cas dels lloguers catalans, ja que ha fet servir unes dades a partir de la base de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que es van publicar dimecres passat.
En concret, Gestha ha contrastat -en base a les darreres dades disponibles, que són del 2021- el nombre d'habitatges que lloga de mitjana cada propietari a cada província, sobre la base de la declaració de la renda, amb l'estimació d'habitatge permanent arrendat de l'INE.
En qualsevol cas, Mollinedo ha situat entre l'11% i el 14% els lloguers que no es declaren al conjunt de l'Estat, de manera que a Catalunya aquest problema és més accentuat, tot i que ha considerat que continua sent una bona dada.
Més concretament, a la província de Lleida els lloguers submergits són el 31,9%, a Tarragona el 25,1%, a Girona el 24,4% i a Barcelona el 19,2%.
Gestha celebra que els lloguers submergits segueixin «un camí descendent», cosa que lliga a diverses mesures que s'han implementat en els últims anys.
Entre elles, el control del consum elèctric als immobles com a indicador per saber si aquest està ocupat o no; la generalització de les deduccions a favor de l'inquilí que poden aplicar les autonomies (que, amb la nova Llei d'Habitatge, fins i tot podran assolir el 90% en zones tensionades segons el perfil de l'inquilí); o l'obligació que l'inquilí faci constar a la declaració de la renda la referència cadastral de l'habitatge habitual.
Un altre paràmetre que mesura l'informe de Gestha és la rendibilitat que els propietaris aconsegueixen per cada habitatge de lloguer segons el municipi, si bé els tècnics admeten que aquestes dades s'han de prendre «amb precaució», ja que els arrendadors poden residir a províncies diferents d'on tenen l'immoble.
Destaca el cas de la ciutat de Barcelona, on el rendiment net del lloguer d'un habitatge habitual, abans de la deducció, arriba als 7.971 euros.
L'estudi també xifra en 450.000 els arrendadors d'habitatge habitual a Catalunya.