Diari Més

Economia

L'FMI manté en el 2,5% la previsió de creixement del PIB espanyol pel 2023 i revisa a la baixa la del 2024

L'organisme detecta un increment de les expectatives d'inflació i alerta de pujades de tipus «més altes del previst»

La presidenta del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, en una roda de premsa posterior a la celebració de l'Eurogrup a Brussel·les.

L'FMI manté en el 2,5% la previsió de creixement del PIB espanyol pel 2023 i revisa a la baixa la del 2024ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Fons Monetari Internacional (FMI) situa en el 2,5% la previsió de creixement del PIB espanyol per aquest 2023, la mateixa que va estimar el passat mes de juliol. Segons l'informe 'Perspectives de l'economia mundial' publicat aquest dimarts, Espanya continuaria sent el país que més creixerà entre les principals economies de la zona euro, impulsada sobretot per una recuperació «gairebé total» del turisme després de la crisi de la covid-19. No obstant això, l'FMI rebaixa en tres dècimes la millora estimada pel 2024, fins a l'1,7%. Per altra banda, l'organisme apunta que ha detectat un increment de les expectatives d'inflació a curt termini a nivell global i alerta de possibles pujades de tipus «més altes del previst».

De la mateixa manera que altres ens econòmics, el Fons Monetari Internacional situa l'alça del PIB espanyol de cara a aquest 2023 per sobre la mitjana de la zona euro (+0,7%) i de les economies avançades (+1,5%). Espanya també presenta millors xifres que França (1%), Itàlia (+0,7%) i Alemanya (-0,5%), patint aquest últim una revisió a la baixa de dues dècimes respecte a les estimacions de juliol.

Malgrat tot, l'organisme presidit per Kristalina Georgieva rebaixa fins a l'1,7% la previsió de creixement pel 2024, una modificació que també s'ha aplicat al conjunt de la zona euro. En concret, s'estima que els països que utilitzen la moneda única registraran una alça del PIB de l'1,2%, per sota la mitjana global (2,9%) i del conjunt de les economies avançades (1,4%).

Les previsions de l'FMI en relació amb l'Estat són les més optimistes, tot i que no difereixen en excés de la resta d'organismes. De cara el 2023, tant el Banc d'Espanya com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) situen el creixement en el 2,3%, mentre que la Comissió Europea el fixa en el 2,2%.

Evolució de la inflació i l'atur

També en línia amb els últims informes, l'FMI apunta que Espanya serà el país amb la taxa d'inflació més baixa d'entre les principals economies europees el 2023. El document vaticina un augment de preus del 3,5% el 2023, per sota la mitjana de la zona euro (5,6%). Ara bé, pel 2024 apunta a una inflació del 3,9% a l'Estat, mentre que a l'eurozona la rebaixa fins al 3,3%.

Tot i que les xifres s'allunyen dels rècords registrats durant la segona meitat del 2022, encara es mantenen per sobre l'objectiu del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE). De fet, l'FMI creu que aquesta taxa no s'assolirà fins al 2028 (preveu que sigui de l'1,7% a Espanya i de l'1,9% a la zona euro).

Pel que fa a l'atur, l'estat espanyol presenta les pitjors xifres de tota l'eurozona i la Unió Europea. Les previsions publicades aquest dilluns apunten a una taxa de desocupació de l'11,8% pel 2023 i de l'11,3% pel 2024, molt per sobre el 6,6% que es preveu l'any 2023 per al conjunt de la zona euros.

Perspectives mundials

En l'àmbit global, el Fons Monetari Internacional parla d'una millor del 3% pel 2023 i del 2,9% pel 2024. Malgrat la «resiliència» que afirma que ha demostrat l'economia, la recuperació després de la pandèmia i en un escenari encara marcat per la guerra d'Ucraïna és «lenta i desigual». A més, avisa que l'actual crisi al sector immobiliari xinès podria tenir majors repercussions a nivell internacional, especialment per als exportadors de matèries primeres.

En aquest sentit, i davant una inflació encara elevada, assenyala que el marge d'error en el camp de la política monetària i fiscal «és escàs». Tot i la situació, l'FMI avisa que les pressions inflacionistes a curt termini s'han incrementat, sobretot les que afecten la taxa subjacent. «I això podria contribuir, juntament amb la restricció del mercat laboral, que es necessitin tipus d'interès alts del previst», conclou.

tracking