La propera selectivitat tindrà el mateix nom d'exàmens que abans i es podrà triar entre Història i Filosofia

L'esborrany de l'ordre ministerial de la prova d'accés a la Universitat per al curs 2023-2024 mantindrà el mateix nombre de matèries a examen que en cursos anteriors i, en aplicació de la darrera llei educativa (Lomloe), caldrà triar si examinar-se d´Història d´Espanya o Història de la Filosofia.

La futura ordre amb les característiques,que va ser presentada aquest dimecres pels ministeris d'Educació i Universitats a estudiants, famílies, directors d'institut, comunitats autònomes i universitats.

Tot i que el Govern estatal tenia previst aprovar aquest estiu el reial decret de la nova Ebau -que ja tenia redactat-, la convocatòria electoral del 23 de juliol i la conseqüent entrada en funcions del Govern central en va limitar la gestió als assumptes públics ordinaris i no va procedir a la seva aprovació ja que hauria comportat un condicionament per al futur Executiu.

La prova el 2023-2024 serà similar a la que s'ha realitzat en els darrers anys i només hi ha modificacions mínimes per ajustar-la a l'ordenació i al currículum derivats de la Lomloe, la implantació de les quals s'ha completat aquest curs.

D'aquesta manera, es manté la mateixa durada (90 minuts per prova) i el mateix nombre de matèries a examen que abans: l'obligatòria de la modalitat i tres de comunes (quatre en el cas de les comunitats amb llengua cooficial).

S'examinaran de Llengua Castellana i Literatura II, Llengua Estrangera II, i la matèria específica obligatòria de la modalitat; a les autonomies amb llengua cooficial, també ho faran d'aquesta matèria.

En compliment de la Lomloe, coneguda com a Llei Celaà, l'alumnat haurà de triar si examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia, ja que amb el nou currículum són matèries troncals i en la prova s'ha volgut mantenir el mateix nombre d'assignatures a examen.

Aquells que vulguin pujar la nota d'admissió també podran examinar-se de, almenys, dues matèries més de modalitat de 2n de Batxillerat, i podran triar una segona llengua estrangera diferent de la que hagués cursat com a matèria comuna -la nota podrà ser tinguda en compte per les universitats en el procés d'admissió-.

Aquest curs, per primera vegada, es presentaran a la prova els estudiants que hagin cursat la nova modalitat de Batxillerat general, introduïda per la llei d'educació aprovada el 2020.

La qualificació de l'Ebau suposa un 40% de la nota final i les de batxillerat un 60%.

Les comunitats han de fer els exàmens abans del 14 de juny, en el cas de la convocatòria ordinària, i abans del 12 de juliol o del 13 de setembre en el cas de l'extraordinària.

L'avaluació ha de tenir, preferentment, una durada d'un màxim de quatre dies, ia les comunitats amb llengua cooficial un màxim de cinc.

El document serà sotmès a exposició pública des d'aquest dimecres, moment en què els col·lectius interessats podran fer arribar les seves aportacions.

Proves i tipologia de preguntes:

1. Preferentment, les proves es contextualitzaran en entorns propers a la vida de lalumnat: situacions personals, familiars, escolars i socials, a més dentorns científics i humanístics.

2. Cadascuna de les proves contindrà preguntes obertes i semiobertes que requeriran capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. També es poden utilitzar preguntes d'opció múltiple.

3. Les categories de preguntes són:

a) D'opció múltiple: preguntes amb una sola resposta correcta inequívoca i que no exigeixen construcció per part de l'alumnat, ja que aquest es limitarà a triar-ne una d'entre les opcions proposades.

b) Semiobertes: preguntes amb resposta correcta inequívoca i que exigeixen una breu construcció per part de l'estudiant.

c) Obertes: preguntes que exigeixen construcció de lalumnat i que no tenen una sola resposta correcta inequívoca (produccions escrites i les composicions plàstiques).