cultura
El Premi Planeta constata una abundància de novel·la negra i personatges femenins empoderats entre les obres d'enguany
El sector literari admet que no pot escapar de l'impacte de la IA, però defensa que no podrà substituir «el talent»
El Premi Planeta constata una abundància de novel·la negra i personatges femenins empoderats entre les obres d'enguany
El Premi Planeta 2023 ha constatat aquest dissabte «una abundància» pel que fa al gènere de la novel·la negra, així com la presència de personatges femenins «empoderats» en les 1.129 novel·les que s'han presentat. La 72a edició del guardó ha rebut 461 obres més que l'anterior amb unes temàtiques que reflecteixen «els gustos» dels lectors. El president del Grup Planeta, José Creuheras, s'ha mostrat satisfet per la bona rebuda i ha recordat que els seus objectius passen per donar difusió als llibres, descobrir nous lectors i estimular la creació literària. Això sí, també ha parlat de nous reptes, com és el cas de l'impacte de la Intel·ligència Artificial (IA). «No en podem escapar, però no substituirà el talent de les persones», ha assegurat.
A només unes hores de reunir-se per decidir l'obra que s'alçarà com a guanyadora del Premi Planeta d'aquesta edició, el jurat del guardó – format per José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López - ha participat aquest matí en la tradicional roda de premsa prèvia a la concessió, que es farà demà a la nit al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona.
Aquesta vegada s'han rebut més d'un miler d'obres, de les quals 482 han arribat de l'Estat i 309 d'Amèrica del Sud. De Barcelona se n'han presentat 48; de Lleida, 6; de Girona, 6 i de Tarragona també 6. Segons ha assegurat Creuheras, aquest «rècord» de participació ha vingut derivat del fet que era la primera vegada que no es requeria entregar els originals en paper, sinó en format digital a través de correu electrònic, una opció que ha «facilitat en gran mesura» la seva recepció.
El president ha celebrat el bon estat de salut de la lectura, que entre els anys 2020 i 2022 va augmentar notablement, tot i la pandèmia de la covid. En aquest sentit, ha remarcat la «rellevància» del premi, que ha permès que 45 milions de persones hagin llegit alguna de les obres guanyadores o finalistes en les darreres dècades. «Obtenir aquest reconeixement suposa un abans i un després en les seves carreres», ha afegit.
També ha quantificat en 27.000 els exemplars de novel·les presentats, en una intervenció en la qual ha volgut posar en valor el paper de les llibreries en tot el procés, ja que exerceixen de connector entre autors i lectors.
Tot i això, el president del grup també ha posat sobre la taula certs canvis recents que impacten el sector, com per exemple l'aterratge de la IA. En el primer dels casos, ha deixat clar que la «creativitat» no pot ser reproduïda per les màquines i ha subratllat que s'ha de legislar «en molts aspectes», i no només en aquest camp en concret.
Deu novel·les finalistes
El Premi Planeta de Novel·la 2023 està dotat amb 1.000.000 euros per a l'obra guanyadora i amb 200.000 euros para l'obra finalista. Els 10 finalistes de la 72 edició són Sexudariode Mar de Mármara (pseudònim), Dexadosde Lorenzo Fernández Prieto, El rey del estede Luis Parterrío (pseudònim), Verlas venirde Francisco-José Torres Alborch, El reencuentrode Tintaleve (pseudònim), Lágrimas en el fondo del marde Clara Isabel Aguilar Esteban, Li Qingzhaode Pilar González España, Otoño sin tide Gabriela Monte (pseudònim), Otro cielode Elizabeth Gothelf i Sombras en la paredde Karla Munich (pseudònim).
El rey del estetracta sobre les dues cares d'Alexandre el Gran, on, després de l'assassinat del seu pare, el jove personatge empren una expedició cap a Pèrsia que – tot i les bones intencions inicials – s'acabarà transformant en pura ambició. Una proposta històrica que competeix amb Li Qingzhao, que se centra en una poetessa de la Xina del segle XII, sota les vicissituds que van provocar la caiguda de la dinastia Song.
Verlas venir explica la perillosa vida que feia l'acabat de jubilar Rafael Badía com a negociador i solucionador de problemes, i els personatges del passat que, a contracor, l'obligaran a abandonar el seu retir somiat a Porto. El reencuentro també parla de passat, però en aquest cas d'una dona que recupera la història de la seva mare, una famosa guerrillera sandinista. Pel que fa a Lágrimas en el fondo del mar, ressegueix el destí d'una embarcació sobrecarregada que emprèn una perillosa travessa pel Mediterrani fins a Espanya.
Otoño sin ti parla de la vida i secrets d'una família gallega amb dones lluitadores i emprenedores; mentre que Otro cielo se centra en tres generacions de dones argentines entre la ciutat de Resistencia i la de Corrientes. Finalment, Sombras en la paredressegueix la vida d'un científic a l'època de Stalin, concretament en botànic genetista rus Nikolai Ivànovitx.
Segons ha explicat un dels membres del jurat, l'escriptor Juan Eslava, enguany han detectat que hi ha hagut una destacada presència de novel·les negres, testimonials, i veus femenines, un fet que constata quines són «les preferències» del públic, les quals recullen els escriptors, que també «són a la vegada, lectors».