Els treballadors sanitaris tenen més probabilitats de suïcidi que la resta de la població

20 Minutos | Els treballadors sanitaris són un grup de població especialment vulnerable davant de riscos laborals com l'estrès, cosa que va quedar palesa en episodis com els viscuts durant la pandèmia de Covid-19. Fins al dia d'avui, hi ha evidència científica que documenta unes taxes desproporcionadament elevades de determinats problemes de naturalesa psicològica o psiquiàtrica, incloent un risc més gran de treure's la vida.

Diversitat dins del sector

Tal com cita un article publicat al portal de notícies sobre medicina Medscape, malgrat que s'ha observat un clar empitjorament d'aquesta situació des de la irrupció de la Covid-19, anàlisis previes havien trobat una dimensió més gran dels problemes de salut mental en aquest grup professional.

Cal tenir en compte que, com desenvolupa l'expert Perry Wilson en aquest mitjà, hi ha alguns factors que esbiaixen la dada. Per exemple, els intents de suïcidi tenen més letalitat entre els professionals sanitaris que entre altres professionals, en part precisament per un coneixement més gran sobre el propi cos humà.

No obstant això, encara que molts treballs sobre això s'han centrat gairebé exclusivament en el cas dels metges, hi ha un altre segment dels treballadors sanitaris (tots els que es dediquen a altres professions dins del mateix ram) que sol estar menys compensats, tenir menor autonomia professional i no ocupa la mateixa posició de respecte dins la societat. I és aquest grup el que es podria emportar la pitjor part del problema.

Riscos no aturats

Segons una investigació publicada a la revista científica JAMA Network i desgranada pel citat portal (que se centra en el cas dels Estats Units, per la qual cosa els seus resultats han de ser interpretats amb cautela des d'altres països; no obstant això; , informes de l'OMS han trobat que la situació és semblant a nivell mundial), en totes les subcategories dels treballadors sanitaris totes tenen un risc incrementat de morir per suïcidi davant de la població general excepte dos: els treballadors socials i els treballadors sanitaris conductuals , cosa que es podria explicar pel millor coneixement que tenen de l'accés a recursos que poden marcar la diferència en el cas dels problemes de salut mental.

En conjunt, les dades recopilades per tots aquests informes il·lustren un problema que és real i que té una gran relació amb riscos laborals que no estan sent aturats. Per això, subratllen la importància de la presa de mesures i l'al·locació de recursos per mitigar aquests mateixos riscos. Especialment, si es té en compte el paper vital que exerceix el sector sanitari i els seus treballadors en el funcionament de la societat.