És possible detectar signes reveladors de párkinson entre 20 i 30 anys abans dels primers símptomes

20 Minutos | Investigadores de The Florey i Austin Health, a Austràlia, han demostrat que és possible detectar signes reveladors de la malaltia de Parkinson entre 20 i 30 anys abans que apareguin els símptomes. El seu treball, publicat a la revista Neurology, obre la porta a programes de detecció i tractaments preventius molt abans que es produeixin danys irreversibles.

Kevin Barnham, catedràtic de The Florey, afirma que la malaltia de Parkinson, un trastorn neurodegeneratiu debilitant, sol considerar-se una malaltia de la vellesa, quan en realitat comença a la mitjana edat i pot passar desapercebuda durant dècades.

«La malaltia de Parkinson és molt difícil de diagnosticar fins que els símptomes són evidents, moment en què s'ha destruït fins al 85% de les neurones del cervell que controlen la coordinació motora», explica, «arribats a aquest punt, és probable que moltstractamentsresulten ineficaços».

«El nostre objectiu a llarg termini és trobar una manera de detectar la malaltia molt abans i tractar les persones abans que es produeixin els danys», afegeix.

Un biomarcador per diagnosticar el Pàrkinson

A l'estudi, l'investigador principal, el professor Barnham, i els seus col·legues descriuen com un biomarcador conegut anomenat F-AV-133 es pot utilitzar amb tomografies per emissió de positrons (PET) per diagnosticar la malaltia de Parkinson i rastrejar amb precisió la neurodegeneració.

A l'estudi de Melbourne, el catedràtic de Florey Chris Rowe i el seu equip d'Austin Health van escanejar 26 pacients amb malaltia de Parkinson, un grup de control de 12 persones i 11 persones amb trastorn del comportament del son per moviments oculars ràpids (RBD , per les sigles en anglès), que és un fort indicador de la malaltia.

Cada persona es va sotmetre a dos escàners PET amb dos anys de diferència. Segons els resultats, no es van produir canvis significatius als símptomes clínics de cap dels participants segons les avaluacions disponibles actualment per a la malaltia de Parkinson.

Per contra, els escàners PET van mostrar una «pèrdua neuronal significativa» en tres regions clau del cervell en individus amb la malaltia, cosa que suggereix que l'F-AV-133 és un mitjà més sensible de monitoritzar la neurodegeneració que el que està disponible actualment.

Segons han calculat més models matemàtics: un total aproximat de 33 anys de pèrdua neuronal lenta a la malaltia de Parkinson. Aquesta pèrdua es produeix durant uns 10,5 anys abans que la malaltia sigui detectable en un escàner PET i una vegada que la PET detecta la malaltia, transcorren sis anys i mig més abans que apareguin els símptomes motors.

Després de l'aparició dels símptomes físics, transcorren tres anys més fins que es confirma el diagnòstic clínic. Això equival que la pèrdua neuronal es produeixi durant uns 22,5 anys abans que els símptomes clínics siguin suficients per al diagnòstic.

El professor Barnham destaca que aquestes troballes obren vies per desenvolupar protocols de detecció per diagnosticar i tractar la malaltia de Pàrkinson fins a 10 anys abans del que és possible actualment. També podria ajudar a identificar pacients per a assajos clínics.

Paràlisi del son, un altre senyal

Les persones que presenten RBD anomenen o s'agiten, de vegades violentament, mentre dormen i representen somnis vívids i desagradables. La causa és la manca d'atonia muscular (paràlisi del son) i el 90% d'aquestes persones amb RBD desenvoluparan una malaltia Parkinsoniana.

De fet, la meitat de les persones amb Parkinson pateixen RBD, per la qual cosa es tracta d'un important signe d'advertència de la malaltia de Parkinson en fase inicial. Per això, els investigadors recomanen a les persones que pateixen RBD que consulten un especialista del son i/o un neuròleg.