Sánchez fa «de la necessitat, virtut»: «En interès d'Espanya i la convivència, avui defenso l'amnistia a Catalunya»

El president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquest dissabte davant del comitè federal del PSOE l'aprovació de l'amnistia per als independentistes catalans. Segons ell, el 80% dels catalans i 56 diputats al Congrés, a banda dels socialistes, avalen aquesta opció per «tancar ferides» a Catalunya. Per això, i assegurant que fa «de la necessitat, virtut», ha demanat formalment el suport del partit a la seva proposta: «En interès d'Espanya i la convivència, avui defenso l'amnistia a Catalunya». Segons ell, aquest pas era necessari, tot i que ell l'hagués fet més endavant. Els militants socialistes tenen una setmana per avalar l'acord amb Sumar i «altres formacions polítiques» per aconseguir governar.

En un discurs de gairebé una hora, Sánchez ha repassat diversos motius per demanar el suport a l'acord amb Sumar davant d'una possible repetició electoral que donaria una «segona oportunitat» al PP i Vox per «retrocedir dècades en pocs anys». Un dels principals motius ha estat el que ell ha anomenat «retrobament» de la societat catalana, al qual li ha dedicat uns 20 minuts.

Sánchez ha assegurat que durant la legislatura passada les mesures de gràcia com els indults van ser «el primer pas» per normalitzar la política a Catalunya, però sabien que no seria el «definitiu». Ha assegurat que els indults han estat «eficaços» per calmar els ànims. No obstant, ha admès que aquest «no era aquest moment» el que el PSOE volia per aprovar l'amnistia. Malgrat això, ha dit que els 56 diputats que podrien donar suport al PSOE reclamen l'amnistia si no es vol anar a una repetició electoral. Com que els socialistes no tenen majoria absoluta, han d'incorporar al programa de govern propostes d'altres partits, i Sánchez assegura que «de la necessitat, se'n fa virtut» i que els ha mogut una «raó d'oportunitat». «Val la pena i no ho farem en solitari», ha afirmat rotund.

Segons ell, ara «Catalunya està llesta per al retrobament total» i la prova d'això, segons ell, és són els últims resultats electorals a Catalunya, en els que ha guanyat el PSC. «Els indults han tingut un efecte molt més gran del previst», ha afirmat.

En tot cas, ha dit que la proposta serà «plenament constitucional» i ha dit que països com Alemanya, Portugal o Regne Unit l'han feta servir.

De fet, ha dit que la normalització de la política a Catalunya es pot veure «als carrers», a les enquestes i a les eleccions, i aquesta normalització farà que «molts més catalans se sentin identificats amb el projecte comú que és Espanya i la seva Constitució». A més, ha afegit que l'amnistia tampoc és «el final», sinó un mitjà per avançar en la normalització política.

Per tota això, ha demanat l'aval de la militància a l'amnistia, tot i que la pregunta que se li farà sobre el pacte amb Sumar no inclou aquesta qüestió. En concret, la pregunta a la militància socialista aprovada pel comitè federal és: «Aproves l'acord per formar un govern amb Sumar i aconseguir el suport d'altres formacions polítiques per assolir la majoria necessària?». La consulta durarà una setmana i es podrà votar de forma telemàtica i també presencial el proper dissabte 4 de novembre a totes les seus del PSOE arreu de l'estat.

En la resta del seu discurs, Sánchez s'ha dedicat a lloar la seva obra de govern des del 2018 en contraposició als governs del PP i al possible pacte entre PP i Vox que s'ha materialitzat en moltes comunitats autònomes i ajuntaments. Així, ha criticat els populars per no fer com els seus col·legues polonesos i deslligar-se dels suports de la ultradreta de Vox. També ha defensat la política econòmica i social del seu govern i ha dit que un futur govern progressista seguirà fent avançar els drets socials al país.

Pel que fa a la conjuntura internacional, Sánchez ha condemnat els atacs de Hamàs a Israel, però ha demanat a l'estat jueu que es defensi segons la legislació internacional. Per això, ha tornat a oferir Espanya com a seu d'una propera conferència internacional de pau que proposi la solució dels dos estats per a israelians i palestins.