Un ansiolític comú augmenta la supervivència en un càncer agressiu de cervell
Un grup d'investigadors de la Universitat de Flinders (Austràlia) ha trobat que un fàrmac augmenta la receptivitat de les cèl·lules tumorals davant les teràpies
La vacuna contra la Covid-19 en forma de píndola afronta els primers assajos clínics
Cada any es diagnostiquen més de 5.000 tumors cerebrals a Espanya. Aquests són d'alguns dels tipus de càncer més difícils de tractar, entre altres coses pel delicat de l'òrgan al qual afecten, però també per algunes característiques úniques.
Per exemple, els oncòlegs creuen que en el cas del glioblastoma, un dels més comuns i malignes, el líquid cerebroespinal (un fluid transparent que envolta el cervell i la medul·la espinal) podria contribuir al fet que la neoplàsia desenvolupi resistència al tractament.
No obstant això, un grup d'investigadors de la Universitat de Flinders (Austràlia) ha trobat que un fàrmac ansiolític en ús des de la dècada de 1950, la trifluoperazina, augmenta la receptivitat de les cèl·lules tumorals davant les teràpies, possiblement facilitant d'aquesta manera el tractament de la malaltia.
Segons detallen en la revista acadèmica Science Advances, el medicament en qüestió resensitiviza les cèl·lules dels glioblastomas, amb el que augmenta l'eficàcia d'alguns dels tractaments actualment empleats enfront del glioblastoma (com la quimioteràpia o la radioteràpia).
Aquesta troballa, que resulta d'experiments duts a terme sobre cultius cel·lulars a partir de mostres preses de 25 pacients locals de glioblastoma, porta als autors a concloure que una combinació de trifluoperazina amb els procediments usuals poden ajudar a prolongar la supervivència dels pacients amb aquest càncer cerebral.
El glioblastoma és la forma més comuna i més letal de càncer cerebral. Actualment, és la principal causa de mort per càncer en nens i adults per sota dels 40 anys.
No sols això, sinó que els glioblastomas són resistents a molts enfocaments terapèutics diferents que són capaços de matar els càncers en altres parts del cos, com moltes tècniques de quimioteràpia o radioteràpia, malgrat els seriosos efectes secundaris que aquestes estratègies poden tenir per als pacients.