Un pacient amb parkinson avançat torna a caminar gràcies a un implant neuronal a la columna
El canvi és tal que Marc ara camina sense cap ajuda uns sis quilòmetres, sense dolors ni cansament
parkinson, invvestigació, persona gran, ancià
Neurocientífics de l'Hospital Universitari de Lausana, a Suïssa,han creat unaneuropròtesi que permet que elsmalalts de parkinsonen fase avançadapuguintornar a caminarde manera normal, una habilitat que perden en nou de cada deu casos, i van presentar al primer pacient del món tractat amb aquesta tecnologia. Després de diversos mesos de rehabilitació,Marc, francès de 62 anys, va rebre la novaneuroprótesis, amb la qual ha superat per complet els problemes que tenia per caminar, ja que aquests no responien a cap dels tractaments que havia rebut, diu en declaracions a EFE en una part de la presentació a la premsa de l'avanç científic.
«Al principi no pensava que pogués sentir un efecte immediat, però quan em van implantar laneuroprótesisvaig sentir la millora», assegura elpacient pilotdel projecte, qui abans noméspodia desplaçar-se amb molta dificultat, no podia pujar escales ni donar-se la volta, i tot això ara pot fer de manera natural, amb confiança i sense risc de caure's.El canvi és tal que Marc aracamina sense cap ajudauns sis quilòmetres, sense dolors ni cansament. Abans de provar amb humans es van realitzarassajos amb primatsper determinar els paràmetres que havia de tenir laneuroprótesis, com la potència requerida, la zona que s'havia d'estimular en cada cas i el millor mètode per a fer-ho.
«Portemmolts anys treballant en l'estimulacióde la medul·la espinal de manera selectiva per a restaurar la locomoció després de lesions», va explicar a EFE elneuroenginyer espanyolEduardo MartínMoraud, responsable del projecte -al qual s'ha donat el nom deNeuroRestore-i pioner en altres recerques amb pacients paraplègics. A diferència de la paraplegia, el parkinsonno impedeix que el cervell mani la instrucció del moviment a les cames a través de la medul·la espinal, sinó que«altera o afebleix» la transmissió d'aquest missatge. «ElPárkinsonés una malaltia molt asimètrica, per la qual cosa generalment afecta només a un costat del cos i amb aquesta tècnica podem estimular de manera selectiva la regió més afectada», assegura MartínMoraud.
Elèctrodes sobre la medul·la
Laneuroprótesisestà formada perelèctrodesque s'instal·len damunt de la medul·la espinal i es connecten de manera directa amb unneuroestimuladorimplantat en lazona subcutània de l'abdomen, que és al seu torn controlat des de l'exterior mitjançant un comandament a distància. Respecte a la tècnica d'implantació, laneurocirujanai codirectora deNeuroRestore,JocelyneBloch, va sostenir que es tracta d'un procediment «completament personalitzat», ja que durant la intervenció quirúrgica es prova l'efecte d'estimulació dels elèctrodes per a ajustar la seva posició i potència en el cas de cada pacient, en funció de la resposta dels seus músculs als estímuls.
Davant el cas reeixit de Marc, l'equip deNeuroRestoreplaneja realitzar a continuació unassaig amb entre 80 i 100 participantsper a demostrar la seguretat i eficàcia de laneuroprótesis, i així sol·licitar l'aprovació de les autoritats sanitàries per al seu ús. «La idea a la llarga és queaquest tractament estigui disponible per a qualsevol pacientambPárkinson, com ho és el tractament mitjançant estimulació cerebral profunda per a controlar els tremolors i la rigidesa que causa aquesta malaltia», va explicar per la seva part el catedràtic en Neurociència de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL)i codirector deNeuroRestore, GrégoireCourtine.
Segons l'expert, l'equip té l'ambició de crear unatecnologia adaptada a les necessitats específiquesdels pacients, segons com la malaltia vagi evolucionant en cadascun d'ells. Per a això, es realitzaran en els pròxims mesosaltres assajos clínics amb sis pacients, que seran finançats amb aportacions de la Fundació Michael Fox, creada per l'actor Michael Fox, una de les personalitats ambpárkinsonmés conegudes en el món pel seu rol en la trilogiaRetorn al Futuri que finança recerques per a trobar una cura a aquesta malaltia degenerativa.
«Necessitem que aquest sistema sigui versàtil i, per a això, crearem un noualgorismebasat en intel·ligència artificial que permeti personalitzar l'estimulació sobre la marxa», va afirmarCourtine. Els experts també planegen formar en aquest camp a professionals de diferents àmbits de la salut i la tecnologia perquè puguin treballar de manera conjunta en l'avanç i l'aplicació futura d'aquesta novaneuropròtesi.