Desenvolupen un test de sang capaç de diagnosticar el trastorn bipolar

Es calcula que més d'un milió de persones a Espanya pateixtrastorn bipolar. Malgrat això, tan sols un terç d'aquesta xifra ha estat diagnosticada correctament, segons un estudi de dades del Servei d'Informació sobre Discapacitat.

Precisament, es tracta d'una patologia psiquiàtrica que moltes vegades potser difícil de detectar correctament, ja que els seus signes són inespecífics i es confonen amb els d'altres trastorns; no obstant això, el seu tractament és bastant concret, amb el que és evident la necessitat de trobar mètodes més eficaços que puguin ajudar els professionals a donar amb diagnòstics més precisos.

Un mètode per a diferenciar bipolaritat i depressió

Molt recentment ha arribat una bona notícia sobre aquest tema: el mitjà científicJAMAPsychiatryha publicat els resultats d'un estudi que identifica una sèrie debiomarcadorsmetabolòmics (trets químics mesurables a la sang) que pot ajudar a distingir de manera precisa elspacients amb trastorn maníac-depressiu(o trastorn bipolar) dels pacients amb trastorn depressiu major, dues condicions sovint confoses en els diagnòstics clínics.

Es tracta d'un treball dut a terme sobre una cohort de 241 participants amb una mitjana d'edat de 28 anys, ambdiagnòstics de trastorn depressiu majoren els cinc anys previs a l'inici de l'estudi i amb símptomes depressius segons una escala psicomètrica.

El mètode es fixa en un panell de 17biomarcadors, que va poder confirmar un diagnòstic de trastorn bipolar engairebé un terç dels participantsi confirmar el trastorn depressiu major en la resta. Aquests marcadors es correlacionaven de manera precisa amb la incidència de símptomes maníacs (una de les característiques definitòries de l'entitat clínica) al llarg de la vida.

Una anàlisi de sang per a diagnòstics més precisos

En la pràctica, els autors subratllen que el descobriment testifica el valor afegit delsbiomarcadorsen escenaris en els quals lesdades sobre els símptomes psiquiàtrics no estan disponiblesi en llindars diagnòstics intermedis, la qual cosa suggereix que els test debiomarcadorspoden beneficiar especialment a pacients que no reporten els seus símptomes o el diagnòstic dels quals és incert.

Similarment, la combinació de leslectures debiomarcadorsrealitzades en mostra de sangi les dades reportades pel propi pacient augmenta de manera molt important la precisió dels models diagnòstics basats en dades demogràfiques extensives i en informació de qüestionaris normalitzats com el Qüestionari sobre salut del Pacient o el Qüestionari dels Trastorns d'Ànim.

Aquest tipus de troballes aprofundeixen en el nostre coneixement sobre la connexió que existeix entre l'aspecte psiquiàtric i el fisiològic de la persona, i ens acosta amètodes de diagnòstic d'ordre biològicque millorin la precisió dels enfocaments emprats per tractar problemes de salut mental d'acord amb les característiques del pacient.