La Fundació Grífols estima que falten un mínim de 200.000 donants de plasma a l'any a l'Estat per cobrir la demanda

La Fundació Víctor Grífols i Lucas estima que falten un mínim de 200.000 donants de plasma a l'Estat que facin quatre donacions a l'any per poder cobrir l'actual demanda dels sistemes de salut. «Ara tenim un volum de donants molt petitet, uns 70.000, i és totalment insuficient», afirma en declaracions a l'ACN la directora de la fundació, Núria Terribas. Davant d'això, l'entitat veu amb bons ulls la proposta de reglament europeu que ha de regular el tractament de substàncies d'origen humà a la Unió Europea i que proposa compensar econòmicament donacions, perquè, segons afirmen, pot contribuir a augmentar el nombre de donants. Tanmateix, des de la Federació Catalana de Donants alerten que es pot perdre el principi de voluntarietat.

El passat mes de setembre el Parlament Europeu va donar llum verda al reemborsament de les despeses dels ciutadans europeus que donin sang i els seus components -com ara plasma-, teixits i cèl·lules per a usos mèdics. El text aprovat en el ple de l'Eurocambra, que ara com ara s'està negociant amb el Consell de la UE, defensa la necessitat que les donacions siguin «voluntàries i no remunerades», però proposa cobrir les despeses derivades del procés de donació, cosa que, majoritàriament, no es fa a Europa, peròen països com els Estats Units és la norma general.

Precisament, un dels arguments de la Fundació Grifols a l'hora de defensar la proposta és que, actualment, la Unió Europea ha d'importar almenys un 40% de components com el plasma dels Estats Units. «El que intenta la Unió Europea és regular-ho per tal de permetre que els països tinguin un sistema autosuficient per proveir de plasma els seus pacients i no haver de comprar-lo fora», defensa Terribas.

Tanmateix, la proposta europea carrega el debat sobre si és ètic o no compensar gestos altruistes com és la donació de sang i els seus components. A l'Eurocambra, alguns eurodiputats van alertar que les compensacions econòmiques podien utilitzar-se com a «incentiu»per recaptar donants o explotar les classes més vulnerables i, per tant, propenses a fer donacions a canvi de beneficis econòmics.

«És un esforç que fa la persona per resoldre un problema que té el sistema de salut»

En aquest sentit, la directora de la fundaciósubratlla que la proposta europea no parla de «pagar», sinó de «reemborsar les despeses»i «compensar el temps»que implica el procés de donació. És a dir, es reemborsarien despeses com un tiquet depàrquing o el que destina al trasllat fins al lloc de donació, entre d'altres. Pel que fa a la compensació del «temps», Terribas indica que això és el que cal delimitari que podrien ser, o bé pagaments «en espècie», com desgravacions fiscals o tiquets de restaurants, o bé una quantitat monetària fixada en funció de com es valori «l'esforç»fet per la persona.

Terribas admet que la proposta europea té un component bioètic que fa «necessari»plantejar el debat, ja que «no hi ha una posició unívoca». Tot i això, insisteix que l'objectiu primer és cobrir les necessitats dels pacients i fer «autosuficients»els sistemes de salut de la UE per tal de deixar de dependre de l'exterior. «El plasma és un producte biològic que cada vegada tindrà més aplicacions i que servirà per a altres malalties noves, i la demanda i la necessitat anirà a més», afegeix.

En la mateixa línia s'expressa el president de l'Associació Espanyola de Dèficits Immunitaris Primaris, Carlos Jiménez, que defensa la proposta de reglament europeu i assegura que «allò que no és ètic és que els pacients no tinguin tractament». «Les institucions, estats, governs i comunitats autònomes tenen l'obligació de dotar de garanties el sistema perquè els pacients sempre tinguem tractament», insisteix. Segons apunta, el reglament «dotarà de seguretat el tractament dels pacients». «Depenem de la solidaritat de la gent i és un problema, perquè si no hi ha donacions, no hi ha tractaments, i si no hi ha tractaments, els pacients es moren».

Així mateix, Jiménez també fa èmfasi que en el text «no es parla de pagar», sinó de «compensar». «Només plantegem un sistema en què tu continuïs sent solidari i altruista, però que l'Estat col·labori en les despeses que ocasiona ser solidari», sentencia.

Col·lisió amb el principi de voluntarietat: «És un acte de responsabilitat i compromís»

Des de la Federació Catalana de Donants de Sang, en canvi, veuen la proposta de reglament amb més dubtes. «És un tema complicat de debatre, però el missatge que volem transmetre és que apostem per la voluntarietat», afirma el president de la federació, Albert Torra, que alhora creu que el «límit»de la compensació econòmica que planteja la normativa «no està clar».

L'entitat veu amb bons ulls que es reemborsin les despeses per tal que el donant no perdi diners en l'acte de donació de plasma, però insisteixen en la part «voluntària i altruista»del procés. «Imagineu que ara diuen que s'ha de pagar una quantitat enorme -per donació- i tothom dona: no ès lògic, perquè donant sang donem una part viva del nostre cos i fer-hoa canvi de dinersno és ètic», subratlla.

A més, segons Torra, compensar per donar plasma pot comportar riscos i rebaixar la qualitat de l'actual sistema perquè el benefici econòmic pot portar algun donant a mentir sobre el seu estat de salut per rebre diners a canvi de la seva donació. «El que necessitem és que vingui gent a obrir els braços i a ajudar-nos a salvar vides: és un acte de responsabilitat i compromís», afegeix.

El president de la federació insisteix que cal que els límits quedin clars i que, més enllà del debat sobre compensar o no per les donacions, el que és «necessari»és fer pedagogia per tal que la gent entengui la importància de donar plasma. «És una necessitat imperiosa traslladar el missatge a la ciutadania: ens falten valors i principis. S'ha focalitzat molt el tema en la donació de sang, però s'ha d'explicar a la gent que el plasma és molt útil», indica. En aquest sentit, afirma que la formació i educació han de ser una «peça clau»a l'hora d'incrementar les donacions.

Al seu torn, la directora de la Fundació Víctor Grifols i Lucas, Núria Terribas, considera que les campanyes de conscienciació són necessàries, però insisteix que «la persona ha de veure que aquell esforç que li demanes li compenses, i que no li estàs demanant simplement perquè ha de ser un bon ciutadà». Carlos Jiménez, de l'Associació Espanyola de Dèficits Immunitaris Primaris, creu que la compensació no entraria «en col·lisió»amb la voluntarietat ni amb la solidaritat i alerta de la «disfunció»de l'actual sistema en què la legislació «prohibeix compensar per donar plasma per motius ètics, però permet comprar plasma compensat»als Estats Units.

A Catalunya, a principis del mes d'octubre, el departament de Salut es va marcar com a objectiu triplicar en dos anys les donacions anuals de plasma. Segons va detallar el titular del departament, Manel Balcells, el propòsit és arribar a 50.000 donacions per any el 2025, 30.000 més que les registrades durant el 2022. Ara com ara, segons va indicar, Catalunya és autosuficient en un 39% pel que fa a la cobertura de la demanda i, amb l'increment de les donacions, el 2025 ho seria en un 50%.