Un estudi descobreix les cicatrius epigenètiques que la covid-19 causa al pulmó

Un estudi de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha trobat un perfil epigenètic associat a les conseqüències letals de la covid-19. Es tracta d'unes alteracions epigenètiques que afavoreixen un estat hiperinflamatori dels pulmons després de la infecció pel virus SARS-CoV2, i que poden causar mal pulmonar, insuficiència respiratòria i la mort.

La recerca, liderada per Manel Esteller, pretén millorar el tractament clínic dels pacients i ajudar els metges a predir la progressió amb més seguretat. «Conèixer els mecanismes associats a la mort per covid-19 per afectació pulmonar pot identificar dianes per fàrmacs i intervencions, i també prevenir la progressió d'altres malaltes que afecten els pulmons», ha dit Esteller.

En concret, el grup de recerca del doctor Esteller va analitzar una àmplia col·lecció de mostres d'autòpsies pulmonars de pacients que havien mort per covid-19, que posteriorment van comparar amb pulmons sans de persones mortes per altres patologies no relacionades. La comparació d'ADN entre els dos grups va mostrar diferències en més de 2.000 punts de regulació del material genètic. I, a través d'aquesta troballa, els investigadors han pogut concloure que la covid-19 va causar «profunds canvis epigenètics en els pulmons dels pacients que van morir a causa de la malaltia», segons ha dit Esteller.

L'estudi, que ha estat publicat a la revista'CHEST', preveu poder ajudar els metges a predir la progressió de la malaltia amb més seguretat i permetre un tractament més eficaç dels pacients. A més, tal com ha explicat Esteller, la troballa «obre la possibilitat que les lesions moleculars trobades en aquests pulmons puguin estar relacionades amb l'anomenada covid-19 persistent». En aquest cas, es tractaria d'alteracions que «no s'han curat» de forma correcta.

En la mateixa línia, la recerca també tindrà com a conseqüència canvis en el tractament clínic dels pacients, sobretot pel que fa a l'ús de fàrmacs epigenètics per a prevenir la progressió de la covid-19 i la d'altres malalties víriques en pacients susceptibles d'empitjorar. A l'estudi,lideratper l'IJC, hi han participat també investigadors de la Universitat de Lund (Suècia) i de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid.