El públic dels macro festivals manté Catalunya per davant de Madrid en volum d'espectadors i recaptació el 2022

La música en viu de pagament va sumar 4,2 milions d'espectadors a Catalunya l'any 2022 i una recaptació a taquilla sense precedents, de 86,5 milions, segons dades de l'Anuari SGAE 2023 consultades per l'ACN. D'aquesta manera es torna a situar lleugerament davant de la Comunitat de Madrid en volum d'espectadors (42.684 més) i supera encara més àmpliament els seus 75,1 milions de recaptació. S

Són els macro festivals els que decanten la balança cap a Catalunya, amb 688.764 espectadors, 62.000 més que a Madrid si bé els darrers anys la diferència s'ha anat estrenyent. En canvi, el saldo d'espectadors de concerts ordinaris i festivals mitjans segueix sent favorable a Madrid, que acapara el 25% dels concerts que se celebren a tot l'Estat.

Catalunya va acollir el 2022 13.642 concerts, un miler més que l'any 2019. En aquest sentit s'ha més que refet del sotrac de la pandèmia i les baixes xifres dels anys 2020 i 2021. Això no obstant, segueix lluny de la Comunitat de Madrid (CAM), que també supera el seu registre de 2019 i amb gairebé 25.000 concerts pràcticament dobla els que es fan al principat. No és novetat que Madrid acapari aquest rànquing, doncs aquesta comunitat acull històricament el 25% de tots els concerts que se celebren a l'Estat, un de cada quatre.

Pel que fa al nombre d'espectadors de concerts Madrid també guanya, però no en la mateixa proporció perquè les sales i recintes de més gran capacitat de Barcelona (Estadi Olímpic, Palau Sant Jordi, Parc del Fòrum, entre altres) equilibren la balança i permeten sumar més públic amb menys concerts. En aquest sentit, l'any passat la Comunitat de Madrid va registrar tan sols 20.000 espectadors més de concerts: 3,53 milions a la CAM per3,51 milions de Catalunya.

Els macro festivals encara decanten la balança

Però si a aquest públic hi sumem el dels assistents a macro festivals (esdeveniments de més de 10.000 espectadors), aleshores el saldo total d'espectadors de música en viu el 2022 (i els anys precedents) passa a ser favorable a Catalunya: 4,2 milions aquí i 4,16 milions a Madrid, l'any passat.

En els darrers anys la comunitat madrilenya ha anat creixent en nombre de festivals i d'aforaments d'alguns dels que ja existien -cas de MadCool-, i la diferència de públic de macro festivals aquí i allà s'ha anat fent més estreta, però els grans esdeveniments catalans -com Primavera Sound, Sónar, Cruïlla i Barcelona Beach Festival, entre altres- encara s'imposen en volum d'assistents. Concretament, el 2022 (l'any abans de l'aterratge del Primavera Sound a Madrid i el del doble cap de setmana de concerts del festival a Barcelona) el públic de macro festivals catalans va ascendir a 688.764 persones, i el dels madrilenys, a 626.358.

Són 62.406 espectadors de diferència (un 10% més), que semblen pocs comparat amb el que passava l'any 2017quan la distància amb Madrid era de 241.000 espectadors. Catalunya va assolir aquell any 827.000 espectadors en macro festivals i Madrid es va quedar en 585.000, és a dir un 30% menys. Com s'ha dit, des d'aleshores aquesta diferència s'ha anat fent més i més petita, particularment des de l'any 2018 en què el festival MadCool va canviar la Caja Mágica per un recinte amb capacitat per 35.000 persones diàries més.

Val a dir que en el conjunt de l'Estat és el País Valencià qui acumula més espectadors de macro festivals. De fet, dels 5,5 milions d'espectadors que reuneixen aquest tipus d'esdeveniments a tot l'Estat del 2022, 1,03 corresponen a festivals valencians, és a dir, que València concentra 2 de cada 10 espectadors de macro festivals.

Per això en aquest territori la relació de públic per concerts i grans certàmens es reparteix gairebé a parts iguals, mentre que a Catalunya els segons representen només un 16,4% del total d'espectadors de música en directe, i a Madrid un 15,1%.

Recaptació històrica el 2022

El tipus de concert (en sala, estadi o macro festivals) determina el volum final de públic, però tambéla facturació. AMadrid se celebren molts més concerts que a Catalunya, com s'ha vist, però de nou el pes dels macrofestivals i concerts en grans recintes, amb els elevats preus de les seves entrades i abonaments,eleven la facturació global. Així s'entén que amb només 40.000 espectadors més que Madrid (sumant concerts i macro festivals)Catalunya arribés el 2022 a una recaptació a taquillade 86,5 milions, mentre que Madrid es va quedar en 75,1 milions, segons dades de l'Anuari SGAE 2023 consultades per l'ACN.

Per la indústria del directe a Catalunya els 86,5 milions són un rècord històric, que se situa més de 10 milions d'euros per sobre del 2019, el darrer abans de la pandèmia i que ja va ser el de més recaptació registrat fins aleshores.

Catalunya i Madrid són en aquest ordre les comunitats amb més recaptació el 2022. Juntes sumen quasi el 36% de la facturació de la música en viu a tot l'Estat, prop de 162 milions d'euros. En canvi, Andalusia, amb més públic que ningú (4,3 milions i el 17,7% del conjunt) obté una facturació menor a les altres dues: 62,2 milions d'euros.

La veu dels festivals

Consultats per l'ACN, dos dels festivals amb més públic i trajectòria a Catalunya com Sónar i Primavera Sound celebren el bon moment que viu el sector i la recuperació després del parèntesi de la pandèmia. «El 2022 va ser un gran any per a tots perquè tothom tenia ganes de tornar a la presencialitat; la pandèmia ha sigut una gran validació d'aquest model com a forma d'oci, i això no ha passat en totes les indústries culturals», assegura el CEO de Sónar Ventura Barba.

L'associació de Festivals de Música Associats (FMA), d'àmbit estatal, rebutja parlar de «bombolla» de festivals i grans festivals, i esgrimeix la recaptació rècord de la música en viu per venda d'entrades a tot l'Estat el 2022, de 449 milions d'euros. «Això ens fa concloure que hi ha una àmplia demanda», diu l'advocada de l'FMA Belén Álvarez.

Ara bé, Álvarez reconeix la necessitat que el creixement dels grans festivals sigui «sostenible» i diu que des de la FMA miren de «marcar el full de ruta» perquè els grans «comptin amb recintes adequats i habilitats per la celebració d'esdeveniments amb un nombre molt massiu d'assistents». En aquest sentit, la primera edició de Primavera Sound Madrid aquest estiu va acusar problemes de mobilitat i també de gestió dels efectes dels forts aiguats que van caure a la capital espanyola.

«Hi ha festivals perquè el públic vol que n'hi hagi», hi afegeix el director de comunicació del Primavera Sound, Joan Pons. Tot i que és el certamen català amb més públic (253.000 espectadors la darrera edició), Pons diu que entenen el creixement «en termes qualitatius» i que s'esforcen per fer que cada edició sigui millor que la següent.

Relació amb les sales

Des del festival barceloní posen en valor el paper del seu i dels altres festivals com a prescriptors i dinamitzadors del sector la resta de l'any. «L'essència diu que el festival és el lloc que ha de mantenir la vitalitat durant la resta de l'any. El lloc on descobrir els artistes que vindran després. A més, la seva presència posa la ciutat al mapa», raona.

«Hi ha públic per tot i moments per tot. Hem de treballar conjuntament, no ho vull veure com una confrontació», apunten des de Sónar. El festival que enguany va reunir 120.000 assistents es reconeix com a pioner de l'expansió del model actual de festival urbà. «Fa 30 anys no existia gaire aquest model, en això vam ser rupturistes i després ha arrelat».

I sobre la seva dimensió, Ventura Barba remarca que des del trasllat del Sónar Dia a Montjuïc el 2002 el festival no ha crescut en número de públic, però sí amb l'expansió internacional de la marca amb festivals arreu i apostant per l'activitat de Sónar +D, el congrés professional d'art i cultura digital que se celebra en paral·lel al festival musical.