Argentina tria el canvi més radical: Milei serà el proper president

Argentina ha triat el canvi més radical possible des que va iniciar el seu procés electoral mesos enrere i l'ultraliberal Javier Milei serà el proper president a partir del 10 de desembre vinent, després d'imposar-se al balotatge a l'oficialista Sergio Massa amb més d'onze punts d'avantatge.

Javier Gerardo Milei, l'outsider que va revolucionar el vesper de la política argentina, que des de fa mesos acapara titulars amb els seus discursos disruptius i que ha anat moderant algunes de les seves propostes per evitar rebuig a la societat, ha vençut aquest diumenge amb un 55, 69 % de suports davant del 44,30 % del peronista Sergio Tomás Massa.

El ministre d'Economia que, malgrat el 142,7% d'inflació, 40,1% de pobresa i bretxa canviària superior al 200%, va aconseguir convèncer 11,5 milions d'argentins (davant dels 14,5 milions que van donar suport a Milei ), va anunciar que avui acabava «una etapa» de la seva «vida política», encara que no va aclarir a què es referia.

El candidat derrotat va allargar la mà al guanyador perquè a partir de demà dilluns comenci la transició entre el Govern del peronista Alberto Fernández i el del líder de La Llibertat Avança (ultradreta), però no és gaire clar si ell estarà en aquest procés o demanarà llicència fins al 9 de desembre.

Sigui com sigui, la transició no serà senzilla, ja que, més enllà de les crítiques a la gestió de Fernández i Massa (al capdavant de la cartera econòmica) i de la complicada situació socioeconòmica del país, la nit electoral va incloure una cruïlla de dards sobre això.

Mentre que el titular del Palau d'Hisenda va afirmar que, des de demà, «la tasca de donar certeses, de transmetre garanties sobre el funcionament polític, social i econòmic de l'Argentina és responsabilitat del nou president electe», el líder de la Llibertat Avança va respondre: «Demanem al Govern que es faci càrrec de la seva responsabilitat fins al final del mandat el 10 del 12».

Segon balotatge en democràcia

La diferència entre tots dos candidats va ser superior a la que el 2015 van establir el conservador Mauricio Macri, que va ser elegit president amb el 51,34% de vots, per sobre del peronista Daniel Scioli, que va obtenir un 48,66% de suports.

Aquest va ser un dels dos balotatges en els quaranta anys de democràcia que celebra l'Argentina aquest 2023, ja que totes les eleccions, excepte la ja esmentada i la del 2003, es van resoldre a la primera volta.

El 2003 els peronistes Carlos Menem i Néstor Kirchner van haver de mesurar-se en una ronda final, però l'expresidents (1989-1999) va renunciar i el fins llavors governador de la província del sud de Santa Cruz va assumir la Presidència pel període 2003-2007.

La democràcia va ser una de les banderes que va exhibir aquesta nit el president electe, que va dir que el seu «compromís» és amb ella, amb «el comerç lliure i la pau», alhora que va ressaltar que avui «comença la fi de la decadència argentina «.

«Prou del model empobridor de la casta, avui tornem a abraçar les idees de la llibertat per ser una potència mundial», va prometre en el seu primer discurs com a mandatari electe, que es va presentar en un escenari molt a l'estil de la Casa Blanca, amb un gran logo darrere que portava impresa la llegenda «President Electe República Argentina» i un faristol que replicava el format nord-americà.

I el peronisme?

El peronisme, el moviment polític i social emergit de la figura llegendària del general Juan Domingo Perón -tres vegades president argentí- que ha governat 26 anys i mig dels 40 des del retorn a la democràcia després de la darrera dictadura militar (1976-1983) , va encaixar la segona pitjor derrota de la seva història.

El 1983, a les primeres eleccions després dels governs de facto, el radical Raúl Alfonsín es va imposar amb un 51,75 % de vots al peronista Italo Luder (40,16 %).

L'elecció de Massa com a gran aposta del peronisme per a aquests comicis va ser tan arriscada com necessària, ja que, mancant un lideratge com el de la vicepresidenta, Cristina Fernández, o una nova figura que pogués capitalitzar un triomf, un perfil com el del ministre d'Economia era l'únic capaç d'afrontar aquest repte.

I, malgrat les xifres que suposen una rèmora per a aquest Executiu i una difícil herència per al Govern de Milei, assolir el balotatge i obtenir un suport d'11,5 milions de vots, gairebé dos més que a la primera volta, és difícil de explicar fora del fenomen polític i social que és el peronisme.

Sense Alberto Fernández, que no es va presentar a la reelecció; sense l'exmandatària (2007-2015), que després de 20 anys no estarà a cap càrrec públic i encara ha d'afrontar diverses causes obertes; i ara amb la possibilitat que Massa també deixi l'escena política, el peronisme afronta un temps d'anàlisi i, qui sap, reinvenció.