El Sindicat de Periodistes (SPC) demana mesures per combatre el ciberassetjament a les periodistes

El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) ha reclamat mesures per combatre el ciberassetjament a les periodistes, coincidint amb el Dia Internacional de l'eradicació de la violència contra les dones.

Segons explica l'SPC en un comunicat, el ciberassetjament és una de les principals xacres que afecta les dones periodistes, i per això exigeix que «els mitjans de comunicació es dotin de les eines jurídiques pertinents per garantir la protecció de les dones del sector quan són víctimes de qualsevol atac».

Un informe recent de la Unesco concloïa que el 73% de les dones periodistes pateixen ciberassetjament, especialment quan publiquen informacions que poden ser compromeses o crítiques amb el poder. També pateixen ciberassetjament quan denuncien abusos, desigualtats i vulneracions dels drets humans, i, a més a més, «són també víctimes d'atacs masclistes per, simplement, ocupar un espai que tradicionalment ha estat representat per homes».

L'SPC també denuncia que «sovint, les dones del sector tenen que veure com la seva feina o posició laboral en un mitjà de comunicació es qüestiona pels seus vincles de parella, familiars o amistats, i la cosificació s'ha convertit en una eina per desacreditar-les , cosa que no passa amb els periodistes homes: no es posa en dubte la seva professionalitat pel seu aspecte físic o la manera de vestir».

Segons el sindicat, el principal motiu de l'augment del ciberassetjament a les dones periodistes és l'aparició de les xarxes socials, on són «assenyalades, desprestigiades i cosificades, alhora que reben missatges amb insults masclistes o comentaris misògins». En els casos més greus, també han estat víctimes d'amenaces de mort o comentaris que inciten que siguin violades, adverteix l'estudi de la Unesco.

Més enllà d'aquest ciberassetjament, també han d'afrontar intimidacions o abusos sexuals durant la cobertura d'informacions com ara petons contra la seva voluntat o tocaments quan estan oferint una emissió en directe.

Manca de suport en l'entorn laboral laboral

Més enllà del ciberassetjament, l'altre problema principal és que se senten desemparades i amb poc suport dels seus companys homes o de les direccions dels mitjans de comunicació on treballen, una sensació que s'incrementa quan són freelance i no tenen cap contracte que les vinculi amb una empresa de la comunicació.

A diferència dels seus companys, viuen amb el temor de ser víctimes d'atacs masclistes per les informacions que publiquen, cosa que «afecta el seu benestar emocional i/o psicològic, alhora que desencadena una autocensura per por de les represàlies que poden rebre a les xarxes socials».