Els municipis amb menys renda tenen taxes de denúncies per violència de gènere gairebé el doble d'altes que els més rics

Els municipis amb rendes més baixes han registrat taxes de denúncies per violència de gènere gairebé el doble d'altes que les localitats amb una renda mitjana més alta. Segons una anàlisi de l'ACN a partir de dades de Mossos d'Esquadra entre el gener del 2022 i l'octubre del 2023, obtingudes a través d'una petició de transparència, la ràtio de denúncies instruïdes entre el 25% de localitats amb rendes més baixes és de 391 per cada 100.000 habitants. És una xifra superior als municipis més rics, amb una taxa de 222. Helena Mulero, portaveu del Col·legi de Criminologia de Catalunya, explica que a les zones més riques no hi ha menys incidència, sinó que els casos són més «psicològics», que se solen denunciar menys.

Segons Mulero, en una entrevista amb l'ACN, les violències relacionades per exemple amb la manipulació i el maltractament psicològic «costen més de demostrar», i això suposa una barrera per fer el pas i informar-ne als Mossos d'Esquadra. La també professora associada de la UAB i l'IPSC nega rotundament que les persones amb un estatus econòmic més elevat i amb una educació major maltractin menys. «Els grans psicòpates o sociòpates tenen un nivell educatiu alt i sovint rendes altes», afirma la criminòloga.

Per contra, explica que a les zones més humils la incidència de la violència física és més alta, i en aquests casos, la víctima tendeix més a denunciar. Si algú rep una agressió física, «un metge pot fer un informe pericial»explicant les causes de la ferida. Per bé que en el cas més psíquic, un psicòleg també pot certificar-ho, és menys freqüent acudir-hi.La tipologia d'agressors en aquestes zones, expressa, sol ser de persones «que no tenen tanta educació»i que «han viscut en àmbits en què hi ha hagut més visibilització de la delinqüència o de les agressions físiques».

També apunta que als veïnats on hi ha rendes més baixes hi ha «molta més barreja social», on coincideixen diverses cultures, també algunes on «la dona té un paper supeditat al de l'home». A més, l'aglomeració de població és un factor que impacta en la violència de gènere. «Més densitat de població comporta més problemes, més denúncies», explica.

Una taxa de 200 denúncies en els municipis més rics, i de 400 en els més pobres

Tenint en compte pel càlcul només els municipis en què s'ha instruït alguna denúnciaper part dels Mossos d'Esquadra entre el gener del 2022 i el mes passat, la taxa entre el 25% de municipis amb renda mitjana més baixa és de 391 casos per cada 100.000 habitants, mentre que els que estan entre el 25% i el 50% se situen en una ràtio de 317 casos. La xifra continua baixant entre les localitats que estan lleugerament per sobre la mitjana de renda, 271 casos, i és de 222 per cada 100.000 habitants en el 25% de municipis més rics.

Si es miren les mateixes dades dividint els pobles i ciutats en deu nivells de renda, també es veu la mateixa tendència: els que se situen en els dos nivells més humils tenen ràtios de 373 i 410 denúncies, respectivament, mentre que els dos grups més rics se situen en els 241 i 202 casos, les dues taxes més baixes.

Les dades de renda que s'han fet servir per al càlcul són les més recents provinents de l'Institut Nacional d'Estadística, que daten del 2021 i són de renda per unitat de consum.

El Solsonès, el Baix Penedès i el Segrià, amb les taxes més altes

Les ràtios de denúncies per violència masclista en l'àmbit de la parella per cada 100.000 habitants situen el Solsonès (552), el Baix Penedès (437) i el Segrià (437) com les tres comarques amb més incidència, seguides de la Selva (418), l'Alt Urgell (405) i l'Alta Ribagorça (400).

La mitjana catalana se situa exactament en 300 casos, una xifra molt similar a la del Barcelonès (312). Les comarques amb menys instruccions són la Terra Alta (141), la Conca de Barberà (160), el Lluçanès (161) i el Priorat (162), seguides del Pla de l'Estany (198) i el Ripollès (231).

Per municipis de més de 2.000 habitants, Solsona lidera el rànquing arreu del país, amb 766 denúncies per cada 100.000 habitants, seguida de l'Ampolla (729), Camarles (664), Cadaqués (657) i Lloret de Mar (616). Mollerussa (604), la Jonquera (603), Riudarenes (599), Santa Susanna (585) i Calafell (585) completen els deu primers llocs.

A banda de Solsona i Mollerussa, les capitals de comarca que presenten més incidència són el Pont de Suert (556), la Seu d'Urgell (530) i Lleida (514), que és la capital de demarcació amb una taxa més alta. Pel que fa a la resta, Girona és segona (438), Tarragona, tercera (325) i Barcelona ciutat, quarta (283), lleugerament per sota de la mitjana catalana.

Les barreres per denunciar canvien depenent de l'estrat social

Mulero diu que cada estrat social té obstacles a l'hora de denunciar, més enllà de la tipologia delictiva. En el cas de les rendes més baixes, el fet que «moltes dones depenen econòmicament dels marits»es converteix en un impediment en molts casos. «Si no tenen un vincle de suport extern que faci que aquestes dones es mantinguin no es denunciarà», afirma. Una altra tendència, segons relata, és no denunciar per evitar que els fills passin una part del temps amb el pare sense la presència de lamare. «Les lleis no fan que de forma directa si tu denuncies per maltractament al marit, ell es quedi sense la custòdia del fill», rebla.

D'altra banda, pel que fa a les llars més benestants, un factor que evita fer el pas és «la importància de la imatge, l'aparença, el quedar bé i el què pensaran». El fet de considerar-se «una família important»o bé haver de renunciar a un «molt bon nivell de vida»també pesa.

Les dones de classe mitjana es poden trobar amb arguments de qualsevol dels dos altres estrats, comenta Mulero, ja que «fan un balanç cost-benefici abans de denunciar». Valoren aspectes com tenir una xarxa de suport, independència econòmica, pares, família o amigues que les puguin mantenir, o lloc on viure.