Alerten del gran creixement de l’assetjament de pederastes a menors en xats de videojocs

L’assetjament de nens i adolescents per part de pederastes en els xats de videojocs està experimentant un «gran creixement», la qual cosa fa necessari que la supervisió dels pares sobre el que fan els fills a internet sigui «absoluta».

Així s’ha exposat durant el primer Congrés Internacional sobre Dret i Victimologia, organitzat per la Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat Catòlica de València (UCV), que s’ha centrat en la situació dels menors en la societat digital, segons l’organització.

Entre els experts que han participat figura l’oficial Víctor Antón, de la Brigada Provincial de la Policia Judicial, qui forma parteix del grup de la Policia Nacional dedicat a investigar els delictes a Internet que es comentin amb els menors com a víctimes i posseeix una llarga trajectòria en aquesta àrea.

«Milions de nens i adolescents juguen en línia i interactuen a través de les xarxes socials», on fent-se passar per algú de la seva edat, una persona gran -generalment un home- parla amb un menor que «després enganya per tenir cert tipus de converses o perquè li enviï fotografies o vídeos», ha afirmat.

Quan el pederasta obté una cosa que el menor no vol que sigui pública, l’extorsiona, de manera que a canvi de no treure a la llum aquestes converses, vídeos o fotos, l’adult exigeix el menor que li enviï més continguts privats, seus o d’amics seus, per exemple.

«La víctima d’aquest crim pot acabar suïcidant-se, pel que parlem d’un assumpte realment perillós», ha asseverat Antón, que ha remarcat la necessitat d’ensenyar als menors des de molt aviat que mai no han de compartir fotos ni vídeos seus o d’altres persones a Internet.

A més, els perfils d’un menor a totes les xarxes socials «han de ser sempre privats i les contrasenyes han de ser molt fortes, amb doble factor d’autenticació,» i mai no s’ha d’acceptar una sol·licitud d’amistat d’algú que no conegui.

Aquest expert de la Policia Nacional de València explica que els xavals no coneixen personalment la majoria d’amistats en línia dels seus fills, simplement veuen una foto de perfil que els agrada o és algú que juga al mateix videojoc, i amb això en tenen prou per interaccionar.

Segons la seva opinió, la clau en la prevenció d’aquests delictes la tenen els pares, la supervisió dels quals sobre el que fa un fill a Internet ha de ser «absoluta», però molts «no saben el que fan els seus fills amb el mòbil, la tauleta o el portàtil. En moltes ocasions, simplement els hi regalen o els hi deixen sense més ni més».

Antón insisteix que cal mirar molt bé les configuracions de la tecnologia que es dona als menors, ja que hi ha possibilitats de control dels pares, com per exemple que hagin d’enviar una petició de permís cada vegada que volen instal·lar una aplicació, o eines que detecten si s’envia o rep una foto d’un nu i la deté i avisa.

Segons el seu parer, l’IA té «un enorme potencial delictiu», ja que pot crear fotografies i vídeos pràcticament reals o copiar i reproduir veus, «de manera que un pederasta podria enganyar un menor utilitzant la veu del seu pare, de la seva mare o d’un amic per aconseguir gairebé qualsevol cosa d’ell».

Per la seva part, el criminòleg Adrián Jiménez ha afirmat que les víctimes més recurrents d’aquest assetjament són noies d’entre 12 i 17 anys que passen bastant temps a internet, amb perfils públics de xarxes socials i que pugen fotografies seues de contingut personal, doncs estan més obertes al contacte amb desconeguts i no tenen taps a l’hora de mostrar alguns continguts.