Declaren accident laboral la mort d'un treballador per infart després de rebre la carta d'acomiadament

El jutjat Social número 1 de Conca ha declarat accident de treball la mort per infart d’un cambrer minuts després de rebre la carta d’acomiadament que li va remetre la seva empresa a la seva casa, on es trobava de baixa laboral.

Comissions Obreres ha informat aquest dilluns que en sengles sentències, que ja són ferms, s’estimen les demandes presentades pel sindicat en nom de la viuda i dels dos menors orfes del mort, i declara que la seva mort “va venir causada per contingència professional (accident de treball)” i no per la “contingència comuna (malaltia comuna)” inicialment establerta per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) com a determinant de la mort.

El reconeixement judicial de l’origen laboral de la causa de la mort del treballador comporta importants millores econòmiques per a la família del mort, que veuran incrementades les seues pensions de viudetat i d’orfandat i tindran dret a percebre les indemnitzacions legals previstes tant en la normativa sobre Seguretat Social com en el conveni col·lectiu que li era d’aplicació a la víctima, el d’Hostaleria de la província de Conca.

Part d’aquestes millores aniran a càrrec de la mútua amb la qual el restaurant en el qual treballava el mort tenia concertades les contingències professionals i d’altres corresponen a l’empresa (o, en el seu cas, a la seva companyia d’assegurances) que, en el seu moment, també va assumir la improcedència de l’acomiadament instada per CCOO, amb les corresponents responsabilitats indemnitzatòries.

El magistrat explica en els fets provats que el 17 de novembre de 2018 el cambrer es trobava a casa seua, de baixa laboral a causa d’una fractura costal produïda per una caiguda, quan a les 10:14 hores la seva empresa li va fer arribar mitjançant burofax al domicili la seva carta d’acomiadament.

Després de llegir-la, el treballador va tenir un infart agut de miocardi, com a conseqüència del qual escassos minuts després va morir, sense que els serveis mèdics que havien acudit avisats per la seva esposa de forma immediata poguessin fer res per salvar-li la vida.

L’UVI mòbil desplaçada a atendre la trucada d’auxili només va poder certificar la mort i al certificat de defunció consta que l’òbit es va produir a les 10:30 hores.

Les sentències assenyalen que en aquest cas “és obligat acabar que el factor desencadenant de la crisi cardíaca que va motivar la mort del treballador va ser un de naturalesa eminentment laboral”, com és la carta d’acomiadament que l’empresa li va remetre al seu domicili particular quan es trobava de baixa mèdica, “donada la magnitud del seu contingut i significada en la seua vida laboral, sense que un altre agent diferent pugui ser identificat com a causant de l’òbit atesa la immediatesa des de la lectura de la missiva extintiva a l’infart”.

Per això, declara en les seues sentències que “la mort va venir causat per accident de treball, amb les conseqüències jurídiques i econòmiques d’això derivades.”