Els suïcidis en adolescents i joves, en màxims, pugen un 8 %: «Estan demanant ajuda»

Els suïcidis en menors de 30 anys han crescut un 7,9 % en un any i s'han consolidat com la primera causa de mort absoluta, per davant dels accidents de trànsit i els tumors, i inquieten especialment els adolescents d’entre 15 i 19: el 2022, es van treure la vida 75, un 41,5% més que el 2021.

"Hi ha senyals clars que ens estan demanant ajuda", afirma a EFE Manuel Martín, president de la Sociedad Espñola de Psiquiatria y Salud Mental (SEPSM), després d’analitzar la recent estadística 'Defuncions segons la Causa de Mort’ de l’INE, que revela, per cinquè any consecutiu, un increment dels suïcidis.

Els suïcidis en menors de 30 anys han crescut un 7,9 % en un any i s'han consolidat com la primera causa de mort absoluta, per davant dels accidents de trànsit i els tumors, i inquieten especialment els adolescents d’entre 15 i 19: el 2022, es van treure la vida 75, un 41,5% més que el 2021.

"Hi ha senyals clars que ens estan demanant ajuda", afirma a EFE Manuel Martín, president de la Sociedad Espñola de Psiquiatria y Salud Mental (SEPSM), després d’analitzar la recent estadística 'Defuncions segons la Causa de Mort’ de l’INE, que revela, per cinquè any consecutiu, un increment dels suïcidis.

341 suïcidis

"L’any passat ens preocupaven moltíssim els suïcidis infantils, que van ser 22 el 2021, una xifra absolutament inaudita a Espanya", comenta Andoni Ansean, president de la Fundación Española para la Prevención del Suicidio.

Ara que aquesta xifra ha tornat al que "desgraciadament era habitual" (12 de menors de 14 anys el 2022), els experts estan alerta al que està passant entre els 15 i els 29, on el suïcidi s’ha erigit com la primera causa de mort absoluta, sigui natural o externa.

En tot aquest grup, es van comptabilitzar 341 morts per suïcidi, 20 més que per accident de trànsit (320) o tumors (276). És un 7,9 % més que l’any anterior (316), quan ja havien crescut un 5,3 % respecte a 2020 (300).

No és la primera vegada que el suïcidi supera les altres dos causes de defunció més comunes en els menors de 30 anys, però sí que ho és que aquest patró es reprodueixi en tots els subgrups. Així, en el de 25-29, es van produir 102 defuncions per càncer i 120 per un sinistre davant les 135 per suïcidi; en el de 20-24, se’n van registrar 100, 126 i 131, respectivament.

El cas dels adolescents és encara més alarmant: 75 (44 nois i 21 noies, un 41,5 % més que el 2021, quan van ser 53), es van treure la vida davant els 74 que van morir a la carretera o els altres 74 que van morir per càncer. És la xifra més alta de la història després de superar els 70 de 2018.

Les autolesions es multipliquen per 46

La salut mental ha desbancat la violència com a motiu de consulta dels adolescents a la Fundación ANAR; la conducta suïcida és la que més trucades va acaparar el 2022 (7.928 per ideació suïcida i intents de suïcidi, el 17,5 % del total), per tant s’ha multiplicat per 34,8 en una dècada. Per darrere se situen les autolesions, que han passat de les 71 el 2012 a 3.243 el 2022, gairebé 46 vegades més.

Suïcidi i autolesions són dos coses diferents, aclareix el doctor Martínez, perquè el dany que s’infligeixen a si mateixos els adolescents, encara que pot ser un indicador de risc, no sempre té una intencionalitat suïcida i "moltes vegades obeeix a un altre tipus de fenomen que té a veure amb la descàrrega de tensió o una ànsia important que no s’allibera".

Tot i així, "no hi ha dubte que estan donant missatges", perquè la demanda d’atenció en salut mental que va començar a notar-se amb la pandèmia "ha augmentat clarament", i això es reflecteix en l'augment de les llistes d’espera.

"Ens està donant senyals que alguna cosa està passant", coincideix Asean, que prossegueix: "qualsevol que treballa amb xavals en una escola, institut, centre de salut, ha notat l’augment de la ideació, les autolesions i els comportaments o intents suïcides".

El risc ascendeix amb l’edat

El risc de suïcidi augmenta amb l’edat, sobretot en homes: la taxa entre nois de 15 a 29 anys és de 7,64, mentre que la dels majors de 79 es quintuplica a 37,38; en el cas de les noies es duplica de 3,85 a 6,97.

De fet, el nombre més alt de morts per suïcidi es dona en població de 55 a 59 (479, un 18 % més), encara que la taxa major la presenten més grans de 79 (18,19) i la pujada més acusada (26,1 % amb 275 suïcidis) va aparèixer a la franja 70-74.

Amb tot, la taxa espanyola (7,87) és de les més baixes de la UE, per a sobre de Xipre, Malta, Grècia, Itàlia i Eslovàquia, i molt lluny de Lituània, Hongria i Eslovènia, segons les últimes dades d’Eurostat.

A més, puntualitza Martínez, la sèrie històrica dels suïcidis presenta dents de serra, amb pics moltes vegades associats a esdeveniments sociològics o socioeconòmics com la crisi de 2008.

Sense restar gens de transcendència a la successió de màxims de l’últim lustre, l’avanç de l’INE del primer semestre de 2023 podria apuntar a una nova estabilització, indica l’expert: segons les dades provisionals, de gener al juny s’han produït 1.967 suïcidis (un 75,2 % homes i un 24,8% dones).

Però sigui com sigui, la situació sorprèn al sistema sanitari poc o gens preparat quant a recursos humans i assistencials per satisfer la creixent demanda i sense un pla estatal de prevenció del suïcidi, que confia abordi el nou comissionat de salut mental creat al si del Ministeri de Sanitat. "Ha d'estar sobre la taula", conclou.