Pistorius surt de la presó gairebé onze anys després de matar la seva núvia

L’exatleta sud-africà Oscar Pistorius, plusmarquista mundial paralímpic de 100, 200 i 400 metres i a presó des de 2014 per haver matat un any abans a la seva núvia, la model Reeva Steenkamp, va sortir de la presó aquest divendres després d’haver obtingut la llibertat condicional, va confirmar el Departament de Serveis Penitenciaris (DCS) de Sud-àfrica.

"El Departament de Serveis Penitenciaris (DCS) confirma que Oscar Pistorius està en llibertat condicional, amb efecte a partir del 5 de gener de 2024. Va ser admès en el sistema penitenciari comunitari i està ara a casa", va assenyalar aquesta institució a través d’un comunicat.

Les autoritats penitenciàries van concedir la llibertat condicional a Pistorius el passat 24 de novembre, durant una audiència a porta tancada a la presó d’Atteridgeville, a Pretòria.

Aquest dimecres, el DCS va indicar que, malgrat el "perfil públic elevat" de l’atleta, se li aplicaran les "condicions generals" d’aquest règim com, per exemple, estar "a casa a determinades hores del dia".

"No podrà consumir alcohol i altres substàncies. (...) Igual com altres persones en llibertat condicional, Pistorius té prohibit realitzar entrevistes amb els mitjans de comunicació", va afegir l’organisme, en precisar que aquestes restriccions seran vàlides fins el venciment de la sentència el 2029.

En un comunicat recollit per mitjans locals, la mare de la model assassinada, June Steenkamp, va dir aquest divendres que el dolor per la mort de la seva filla és encara "cru i real" i va lamentar que "la intensitat de la cobertura (mediàtica) del judici" i de les peticions de llibertat condicional posteriors va significar la "pèrdua" de la seva privacitat" i "va dificultar el dol en pau".

"Sempre hem sabut que la llibertat condicional és part del sistema legal sud-africà i sempre hem dit que la llei ha de seguir el seu curs", va afirmar Steenkamp, si bé va destacar que "mai no hi podrà haver justícia si el teu ésser estimat mai tornarà".

"Les condicions imposades per la junta de llibertat condicional, que inclouen cursos de gestió de la ira i programes sobre violència de gènere, envien un missatge clar que la violència de gènere és presa seriosament", va afegir.

Aquesta era la segona vegada que Pistorius sol·licitava la llibertat condicional, que li va ser denegada el març passat malgrat que el condemnat va argumentar que es va augmentar injustament tant el seu temps a la presó com el mínim requerit per optar a aquesta mesura, violant així els seus "drets fonamentals".

Pistorius, de 37 anys, va portar llavors el seu cas al Tribunal Constitucional de Sud-àfrica, que l’octubre passat va dictar que l’esportista podia optar a la llibertat condicional.

Abans que comencés l’audiència de novembre on finalment li va ser concedida, June Steenkamp va dir no estar "convençuda" que "Oscar s’hagi rehabilitat", segons una carta llegida pels seus advocats.

Pistorius compleix condemna per assassinar a trets Reeva Steenkamp, que llavors tenia 29 anys, a la seva casa de Pretòria el Día de Sant Valentí de 2013, quan es trobava al cim de la seva fama i havia amassat una fortuna en la seva carrera esportiva.

La va disparar quatre vegades a través de la porta tancada del bany i ha intentat defensar sense èxit que va entrar en pànic en confondre la model amb un lladre que hauria accedit a l’habitatge per la finestra del bany.

"No crec en la versió d’Oscar. (...) No conec ningú que ho faci. La meva estimada filla va cridar per la seva vida, prou alt com perquè els veïns l’escoltessin", va assenyalar el novembre passat, a la seva carta, la mare de la víctima.

No va veure la sortida de presó aquest divendres de Pistorius, en canvi, el pare de la model assassinada, Barry Steenkamp, que va morir amb 80 anys el mes de setembre passat.

Després d’un judici que va captar una atenció mediàtica mundial, Pistorius va ser inicialment condemnat l’octubre de 2014 a cinc anys de presó per homicidi imprudent, però la Fiscalia va apel·lar el fallo.

El 2015, el Tribunal Suprem d’Apel·lació de Sud-àfrica va anul·lar aquesta condemna i el va declarar culpable d’assassinat, remetent el cas de nou a un tribunal de primera instància que, el juliol de 2016, va sentenciar a Pistorius a sis anys de presó per assassinat.

Tanmateix, després d’un altre recurs de la Fiscalia, el Tribunal Suprem d’Apel·lació va elevar la pena el novembre de 2017 a quinze anys, el mínim previst per la llei en casos d’assassinat tret de situacions excepcionals.

A la pràctica, aquesta sentència va significar tretze anys i cinc mesos de presó, en descomptar-se el temps que Pistorius -que va passar una etapa en llibertat sota fiança i sota arrest domiciliari- ja havia passat a la presó.

Nascut amb un problema genètic que va portar als seus pares a decidir amputar-li les dos cames per sota dels genolls quan tenia onze mesos, Pistorius va assolir fama mundial en córrer en els Jocs Olímpics de Londres (2012) sobre dos pròtesis de carboni.