Demostren que l’eficàcia de la quimioteràpia és limitada per cèl·lules ‘zombis’ que desactiven el sistema immunitari

Investigadors de l'IRB Barcelona liderats pel doctor Manuel Serrano han demostrat en animals una nova teràpia que elimina les cèl·lules cancerígenes que després del tractament s’han danyat i que, tot i que no es reprodueixen, generen un entorn favorable per al creixement del tumor. Són les cèl·lules tumorals senescents, conegudes com a cèl·lules ‘zombis’. Els investigadors descriuen un mecanisme pel qual aquestes cèl·lules sobreviuen a l'interior dels tumors i limiten l’eficàcia de la quimioteràpia. L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Cancer’, s’ha fet amb línies cel·lulars i models animals d'investigació del càncer de pell, de pàncrees i de mama.

La majoria de teràpies oncològiques, com la quimioteràpia o la radioteràpia, provoquen la mort d'un gran nombre de cèl·lules tumorals, però també causen múltiples danys cel·lulars i, com a conseqüència, originen cèl·lules tumorals senescents.

Els investigadors han descrit com les cèl·lules cancerígenes senescents activen la proteïna PD-L2 per protegir-se del sistema immunitari. També recluten cèl·lules supressores del sistema immunitari, que originen un entorn inhibidor que evita que els limfòcits hi accedeixin i actuïn contra les cèl·lules canceroses, de manera que afavoreixen el creixement del tumor.

El doctor Serrano, actualment investigador a Altos Labs Cambridge Institute of Science (Regne Unit), explica que han observat en models de ratolí que la quimioteràpia és més eficaç quan es bloqueja la proteïna PD-L2. En declaracions recollides per l’IRB Barcelona, Serrano indica que això obre la porta a «considerar l'ús d'un potencial inhibidor de PD-L2 com a adjuvant en el tractament de la malaltia».

La senescència cel·lular és un procés que té lloc de manera natural a l'envelliment i que ha emergit en el context de les teràpies per al càncer. L'equip científic estudiarà ara si la senescència vinculada a l'envelliment de l'organisme també es correlaciona amb nivells elevats de PD-L2.

«Tot i que calen més experiments per caracteritzar el paper d'aquesta molècula en diferents tumors humans, aquest treball ens ha permès ampliar el coneixement sobre el paper de PD-L2 i sobre la interacció de les cèl·lules senescents amb el sistema immunitari», destaca el doctor José Alberto López, investigador postdoctoral del mateix laboratori i primer autor del treball, juntament amb el doctor Selim Chaib.

López obrirà el 2024 un laboratori al Centre d’Investigació del Càncer de Salamanca, de la Universitat de Salamanca i el CSIC, i Chaib és ara investigador de la Mayo Clinic a Minnesota (Estats Units). El treball s'ha dut a terme en col·laboració amb grups del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i altres centres.