L’Audiència segueix endavant amb el judici d’Alves, que declararà en últim lloc

L’Audiència de Barcelona ha decidit continuar el judici contra l’exfutbolista del Barça Dani Alves per agressió sexual, malgrat que la seva defensa havia demanat suspendre’l per vulneració de diversos drets. El tribunal considera que no se li ha vulnerat cap dret i ha decidit continuar amb la vista, prevista inicialment fins dimecres. 

Sí que ha acceptat que l’acusat declari en últim lloc, com havia demanat la defensa. El tribunal ha dit que Alves va ser assessorat per una advocada des del moment que va ser arrestat pels Mossos, i per això no creu que s’hagin vulnerat els seus drets.

L’advocada d’Alves ha demanat suspendre el judici per la suposada vulneració del dret de defensa del seu client. La lletrada Inés Guardiola ha al·legat en les qüestions prèvies, just a l’inici de la vista oral a l’Audiència de Barcelona, que al principi de la instrucció no es van respectar els drets del jugador. 

A més, ha dit que durant tota la instrucció s’ha fet un judici mediàtic paral·lel contra ell que ha comportat que hagi estat considerat culpable per bona part de la societat. Alves, en presó preventiva des de fa més d’un any, s’enfronta a 12 anys de presó per agredir sexualment una jove de 23 anys en una discoteca de Barcelona.

En la seva intervenció inicial, la defensa ha presentat una desena de qüestions prèvies, incidint sobretot en la suposada vulneració de la presumpció d’innocència i del dret de defensa d’Alves. Així, considera que des del mateix moment de l’arribada dels Mossos d’Esquadra a la discoteca se sabia el nom del sospitós, però la policia va obrir una investigació contra ell sense comunicar-li, com si fos un sospitós no conegut. També considera que la mateixa nit dels fets se li hagués pogut fer una prova d’alcoholèmia, ja que Alves al·lega que aquella nit estava molt begut.

També ha criticat que no es permetés a la representació legal d’Alves personar-se en la causa fins que va ser arrestat pels Mossos, el 20 de gener, quan l’exfutbolista va presentar-se a Barcelona voluntàriament. El mateix dia de la detenció l’advocada que aleshores tenia Alves només va tenir accés a una part de l’atestat policial, de 119 pàgines, i només dues hores abans de la declaració al jutjat.

En canvi, la defensa ha lamentat que hi hagués filtracions a la premsa, cosa que hauria vulnerat la presumpció d’innocència del futbolista. Així, considera que hi ha hagut un «judici paral·lel» i ha aportat 450 notícies contràries al seu client. 

De fet, ha dit que la magistrada instructora estava influenciada per algunes notícies, com el fet que Alves declarés inicialment a alguns mitjans que no coneixia de res a la víctima i que aquella nit no l’havia vist. En aquest sentit, ha criticat que la instrucció tingués en compte aquella versió inicial que no va ser mai dita al jutjat.

D’altra banda, també ha protestat pel fet que el pèrit de la defensa no pogués fer un reconeixement mèdic forense a la víctima. Per això, ha sol·licitat poder-li fer un reconeixement psiquiàtric de part a la víctima, encara que la defensa del jugador no ho al·legués en el seu moment.

La lletrada d’Alves també ha demanat que el seu client declari en últim lloc, previsiblement dimecres que ve. Igualment ha demanat que determinats testimonis que eren aquella nit a la discoteca puguin declarar mentre es veuen les imatges de les càmeres de seguretat. 

Sobre la declaració de la víctima, que es farà a porta tancada i amb la gravació oficial amb veu i imatge distorsionada, ha dit que això pot perjudicar el dret de defensa en un posterior recurs, ja que es poden perdre detalls de la seva declaració. Per tot això, la defensa ha reclamat la suspensió del judici.

Per últim, ha aportat documentació que evidenciaria que la situació econòmica d’Alves ja no és tant còmoda com abans dels fets, ja que a Espanya només té 50.000 euros als comptes i al Brasil té 50.000 euros més embargats i un saldo negatiu de 20.000 euros. Tant la fiscalia com l’acusació particular s’han oposat a les pretensions de la defensa i han justificat tant la investigació policial com la instrucció judicial del cas.

El tribunal no ha acceptat valorar les 450 notícies sobre el cas publicades fins ara. Tampoc ha acceptat que els testimonis puguin declarar mentre es veuen les imatges de les càmeres de seguretat. Arran de la decisió del tribunal, la defensa ha formalitzat protesta.

Tot i les especulacions fins a última hora, finalment no hi ha hagut pacte de conformitat, i el judici ha començat, tot i que amb cert retard. Els Mossos d’Esquadra han fet passar Alves per una via interna diferent a l’habitual des dels calabossos a la sala de vistes per als acusats empresonats.

L’Audiència de Barcelona jutja des d’aquest dilluns l’exfutbolista brasiler del Barça Dani Alves per la suposada agressió sexual a una jove en una discoteca de Barcelona el 31 de desembre del 2022. El jugador s’enfronta a una possible pena de 12 anys de presó per agressió sexual i a una indemnització de 150.000 euros, que ja ha pagat, deu anys de llibertat vigilada i deu anys de prohibició o aproximació a la víctima. 

Alves està en presó preventiva des de fa més d’un any. Defensa la seva innocència, però ha canviat de versió i d’advocats diversos cops, mentre que les proves contra ell són bastant sòlides des d’un inici. El judici ha aixecat una gran expectació mediàtica i es preveu que duri fins dimecres al vespre.

Mentre l’acusació particular demana 12 anys de presó, la fiscalia en demana nou per a Alves, que està en presó preventiva des del 20 de gener del 2023 i ha canviat dos cops d’advocat. L'exdefensa blaugrana ha canviat diversos cops de versió, negant al principi que conegués la noia, després que el sexe va ser instigat per ella, en haver-li fet una fel·lació mentre ell defecava al vàter, i posteriorment que va ser una penetració vaginal consentida pels dos. 

Finalment, en el seu escrit de defensa pel judici, al·lega que anava molt begut. Cap de les versions d'Alves no li han servit per sortir de la presó, ni tampoc els seus esforços per demostrar l'arrelament a Catalunya que suposadament minimitzaria el risc de fugida del país.