El 10,1 % dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella

El 10,1 % dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella. Així ho assegura l'article d'investigació «Violència en les relacions de parella entre adolescents» de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, el qual defineix com a violència de control els comportaments en què es limita la relació de la parella amb les seves amistats, se li impedeix reunir-se amb altres persones o se li revisa el telèfon mòbil, entre altres conductes. 

L’informe, que recull dades preliminars d’una investigació més extensa que es presentarà més endavant, també revela que les noies d’entre 14 i 17 anys declaren més victimització per violència de control que els nois. Així, el 13,3 % de les joves se senten sotmeses a aquest tipus de coaccions en les seves relacions sentimentals davant del 7,1 % dels nois. 

Violència de control, la més comuna en parelles adolescents

L’article liderat pels investigadors Noemí Pereda, Marta Codina i Diego A. Díaz-Faes, de la Universitat de Barcelona, no sols aborda la violència en parelles adolescents des de la perspectiva de les víctimes, sinó que també estudia la posició dels que l’exerceixen en les seves relacions. Per fer-ho, s’han analitzat les respostes d’una mostra representativa de 4.004 joves escolaritzats, dels quals el 51,2% són noies; el 46,2% nois i el 0,9% es va identificar com altres.

«La taxa de conductes de control que s’ha obtingut en l’estudi és molt similar a la que s’ha trobat en altres estudis nacionals previs i fins i tot en altres estudis europeus: aquestes conductes afecten 1 de cada 10 joves espanyols. Aquesta forma de violència vinculada a les conductes de control està molt relacionada amb una visió molt tradicional i patriarcal del que se suposa que és l’amor romàtic, un model de relació en el qual s’interpreta el control com a interès i respecte per la parella», assenyala Noemí Pereda, coautora de l’estudi.

Els resultats de l’article també constaten que el 13,6 % dels joves han estat víctimes d’algun tipus de violència en les relaciones sentimentals, mentre que el 4,8 % reconeixen que l’han exercida contra la seva parella. La violència de control és la més comuna des d’ambdues perspectives (el 3%).

«Cal tenir en compte que, en molts casos, aquestes relacions en les quals tots dos, noies i noies —com s’ha observat—, reporten que controlen les seves parelles són temporals i el model de l’amor romàntic desapareix amb el pas del temps i amb noves relacions. Tanmateix, en alguns casos aquesta conducta de control pot escalar a altres formes de violència més greus, com la violència física o la sexual, per la qual cosa hem d’incidir a través de l’educació sobre aquestes concepcions perjudicials de les relacions i l’amor que coarten la llibertat dels joves i els insten a seguir un model de violència», puntualitza la investigadora. Analitzant la taxa de perpetració de violència de control per sexes, el 4,2 % són noies i l’1,9 % són nois.

Les noies experimenten més victimització

Els investigadors conclouen que, tot i que l’avaluació de la violència en les relacions de parella entre adolescents és complexa, els resultats corroboren que la taxa de victimització entre els adolescents és elevada, sobretot entre les noies. Pel que fa a la perpetració per tipus de violència, els resultats mostren que la violència de control és la més prevalent en tots dos sexes.

«Sigui com sigui, és important tenir en compte que l’adolescència és el període vital en què les conductes antisocials són més comunes en tots dos casos, nois i noies, i es considera l’etapa més homogènia entre gèneres en aquest sentit. Així, la violència bidireccional en les parelles adolescents és proporcionalment més comuna que en les parelles adultes estables, però no s’ha de cronificar necessàriament ni arribar a etapes posteriors del desenvolupament. Es tracta d’un fenomen particular en un grup d’edat concret i per aquest motiu requereix marcs de prevenció i intervenció adequats a les característiques d’aquesta etapa», conclou la investigadora.