Meteorologia
Descobrint el misteri de la calamarsa: com es forma i per què
És durant l'època càlida de l'any quan les condicions són favorables per al seu desenvolupament
Imatge de calamarsa.
La calamarsa, aquell fenomen meteorològic que fa que el cel ens sorprengui amb petites pedres de gel, és un espectacle impressionant que sovint ens deixa perplexos. Però, com es forma aquest fenomen natural i per què ocorre? Aprofundim en el seu misteri per desvetllar els secrets que amaga.
Primerament, és crucial entendre que la calamarsa només es forma en un tipus específic de núvol: el cumulonimbus, conegut també com el núvol de tempesta. Aquests núvols, que poden tenir un gruix superior als 10 km, es caracteritzen per forts moviments d'aire interns, tant ascendents com descendents.
És durant l'època càlida de l'any, especialment entre finals d'estiu i principis de tardor, quan les condicions són favorables per al seu desenvolupament. El calentament diürn de la superfície del sòl genera corrents d'aire ascendents que alimenten aquests núvols, i les temperatures elevades de l'aigua del Mediterrani contribueixen a la formació de grans tempestes a prop del litoral.
Per entendre la formació de la calamarsa, cal examinar-ne la estructura interna. En un gra de calamarsa, si es talla transversalment, es poden observar capes concèntriques de gel transparent i opac alternant-se. Aquestes capes es formen de manera diferent en dues fases del procés.
Inicialment, petites gotes d'aigua es condensen a la base del núvol a causa de la condensació del vapor d'aigua.
Algunes d'aquestes gotes són arrossegades cap a la part alta del núvol pels corrents ascendents, on es congelen i esdevenen el nucli o embrió del futur gra de calamarsa. A la part superior del cumulonimbus, les gotes d'aigua en subfusió, és a dir, en estat líquid però a temperatures sota zero, contacten amb aquest nucli de gel i es congelen gairebé instantàniament, formant una primera capa de gel opac.
A mesura que el gra de calamarsa guanya pes i comença a caure, les capes externes es fonen mentre incorpora noves gotes d'aigua líquida. En aquest procés de caiguda, pot ser capturat per un corrent ascendent, que el torna a elevar cap a la part superior del núvol, on l'aigua externa es torna a congelar, afegint una nova capa de gel transparent.
Aquest cicle pot repetir-se diverses vegades fins que el gra arriba a una massa suficient per caure cap a terra, donant lloc a una calamarsada. La diferència entre la calamarsa i la pedra rau en el seu diàmetre: si supera els 10 mm (1 cm), parlem de pedra. És important assenyalar que la calamarsa i la pedra no han de confondre's amb el calabruix, una mena de pedra tova freqüent a l'hivern i a principis de primavera.
En resum, la formació de la calamarsa és un procés fascinant que comença amb la condensació de petites gotes d'aigua i culmina amb la caiguda d'una pedra de gel, tot dins dels impressionants cumulonimbus. És una mostra més de la meravella i la complexitat dels fenòmens meteorològics que ens envolten.
