UE
Un 25% dels eurodiputats del nou Parlament Europeu són d'extrema dreta
Els partits ultres queden dispersats entre dues grans famílies i un espai sense grup polític propi
Marine Le Pen al míting final de Perpinyà.
Un 25% dels eurodiputats del nou Parlament Europeu són d'extrema dreta. Segons els resultats provisionals d'aquest dilluns, els dos grans grups d'extrema dreta, els Conservadors i Reformistes Europeus liderats per Giorgia Meloni, i Identitat i Democràcia de Marine Le Pen, han aconseguit 73 i 58 eurodiputats respectivament. Del centenar d'eurodiputats sense grup propi n'hi ha una cinquantena que són d'extrema dreta. Els més destacats són els d'Alternativa per Alemanya (15 eurodiputats) i el Fidesz (10), però la gran majoria són partits petits i diversos ideològicament dins d'espai de l'extrema dreta.
Per exemple, Bulgària envia tres eurodiputats del partit d'extrema dreta i prorús Vazrazhdane, mentre que Romania tindrà 5 eurodiputats ultres nacionalistes romanesos d'AUR. Aquests últims rebutgen compartir grup amb el Fidesz de Viktor Orbán per Transsilvània, territori a Romania amb una minoria hongaresa. És a dir, que la cinquantena d'eurodiputats d'extrema dreta sense grup parlamentari són molt eclèctics i amb dinàmiques pròpies que condicionaran les seves futures aliances.
Dos grans grups
Actualment, hi ha dos grans grups d'extrema dreta a l'Eurocambra: els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, per les seves sigles en anglès) i d'Identitat i Democràcia (ID). Vox, Germans d'Itàlia i l'antieuropeista Llei i Justícia de Polònia estan a l'ECR. En canvi, ID agrupa partits com Rassemblement National i el Partit de la Llibertat de l'holandès Geert Wilders. I fins fa poc també l'AfD. A grans trets, l'ECR és socialment més ultraconservador, mentre que l'ID tendeix a ser més liberal i populista. Tanmateix, tots dos són d'extrema dreta i tenen un discurs xenòfob.
Els dos grans grups d'ultradreta del Parlament Europeu han millorat resultats respecte a les últimes eleccions del 2019, però no tant com preveien les enquestes, que els hi donaven a l'ECR uns 75 eurodiputats i a l'ID 68 eurodiputats. Els ultraconservadors de Polònia i Hongria han reculat i neutralitzen els bons resultats a França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica, cinc dels sis països fundadors de la Unió Europea. També l'extrema dreta ha pujat a Àustria i Espanya.
L'ECR liderat per Meloni s'ha quedat amb 73 eurodiputats i l'ID de Le Pen amb 58 eurodiputats en una Eurocambra amb 720 escons. Així, el grup de Meloni i Vox aconsegueix ser quarta força superant als Verds/ALE, i el de Le Pen i Wilders cinquena força. Encara que se sumessin els principals partits ultres sense grup parlamentari (com Fidesz o Alternativa per Alemanya), ara mateix l'extrema dreta no suma amb el Partit Popular Europeu a l'Eurocambra com per formar una majoria alternativa a la gran coalició actual dels populars amb socialdemòcrates i liberals. Sí que sumarien per la mínima amb tots els eurodiputats d'extrema dreta, però és un escenari inviable per grans diferències entre ells.
Uns 50 ultres sense família
Les pròximes setmanes s'obriran converses per incorporar eurodiputats als grups actuals o per formar-ne de nous a l'Eurocambra. Per crear un grup polític cal almenys 23 eurodiputats de 7 estats membre de la UE.
Hi ha una cinquantena d'eurodiputats ultres sense grup polític a l'Eurocambra. Els més destacats són els d'Alternativa per Alemanya (15 eurodiputats), el Fidesz d'Orbán (10 eurodiputats), i els ultres euroescèptics polonesos de la Confederació Llibertat i Independència (6 eurodiputats).
L'ID de Le Pen i Salvini van expulsar Alternativa per a Alemanya durant la campanya per les polèmiques declaracions del seu candidat Maximilian Krah en què apuntava que no es pot titllar «automàticament de delinqüents» a tothom qui va formar part de les SS. Posteriorment, Krah va dimitir.
Guanyador de les eleccions a Hongria amb els seus pitjors resultats, el Fidesz d'Orbán manté converses per unir-se a l'ECR de Meloni després que la legislatura passada sortís del Partit Popular Europeu. Budapest té la presidència rotatòria de la UE a partir del juliol i tindrà més visibilitat al bloc just en el moment de les negociacions pels alts càrrecs a Brussel·les.
