Confirmen la condemna d'un policia que va fer un petó no consentit a una detinguda

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d'un any i nou mesos de presó per un policia que el gener de 2020 va fer un petó no consentit a una detinguda que es trobava als calabossos dels jutjats del Prado de Sant Sebastià, a Sevilla. Es tracta d'una sentència que va imposar l'Audiència Provincial de Sevilla i va ratificar el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. 

El Suprem ha recordat que un «petó robat» es un «atac a la intimitat» i, per tant, es considera agressió sexual. Alhora, ha tingut en compte la circumstància agreujant de prevaliment i l'atenuant d'embriaguesa. La pena també contempla la inhabilitació especial de l'agent per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.

Per a la sala «està provat que va existir un contacte físic de contingut sexual del recurrent amb la denunciant com és un petó no consentit per aquesta». Segons el dictamen, els fets van tenir lloc després que el condemnat intentés guanyar-se la confiança de la denunciant i buscar certa intimitat, afalagant el seu físic, preocupant-se pel seu estat, situació i per qüestions de la seva vida personal. 

En aquest sentit, l’escrit recull que l’agent, fins hi tot va preguntant-li a la víctima per missatge escrit si podria abraçar-la i ella s’hi va negar. Malgrat això, l’acusat va arribar a besar-la a la galta i ho va intentar als llavis.

Segons el Suprem, un policia «de cap manera pot apropar-se a una detinguda i fer-li un petó aprofitant la seva situació d’especial vulnerabilitat». Alhora, ha afegit que és evident que «el contacte fugaç d'un petó no consentit suposa una invasió corporal de l'autor sobre la víctima que no està obligada a admetre actes sobre el seu cos de contingut sexual com pot ser un petó inconsentit a la cara». 

En aquesta línia, ha remarcat que «és indubtable la connotació sexual d'aquest tipus d'actes no consentits, encara que sigui fugaç, com pot ser un petó quan no hi concorri el consentiment».

A més, ha considerat que la conducta de l'agent va implicar «un contacte corporal no consentit i amb significació sexual». De la mateixa forma, ha insistit que el petó i l'intent d'un altre petó comporta «una intromissió en la llibertat sexual d'una persona que es trobava en un medi hostil per desconegut, concorrent l'ànim tendencial o propòsit d'obtenir una satisfacció sexual a costa d'un altre» .

En aquesta línia ha incidit en què no cal un «no» exprés de la víctima «davant intents de besar una dona», sinó que perquè no hi hagi delicte el que cal «és el consentiment». Per tot plegat, ha avisat el tribunal, si aquest no concorre «hi ha hagut agressió sexual».

En cas contrari, ha advertit, les circumstàncies han d'evidenciar «de manera clara i evident» la possibilitat consentida que una de les persones «li pugui fer un petó a l'altra sense atemptar a la seva llibertat sexual i a la seva intimitat i privadesa».

La sentència del Tribunal Suprem ha estat dictada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Ana María Ferrer, Andrés Palomo i Ángel Luis Hurtado. Per la seva banda, Vicente Magro ha actuat com a ponent de la sentència.

Et pot interessar