Rússia encara representa un 18% de les importacions de gas a la UE malgrat la guerra d'Ucraïna

Rússia encara representa un 18% de les importacions de gas a la Unió Europea malgrat la guerra d'Ucraïna. Així ho indica l'informe anual sobre la situació del mercat energètic als 27, publicat aquest dimecres per la Comissió Europea. Segons el document, Moscou és el segon major exportador de gas natural liquat (GNL) a la UE i el tercer en gas natural. Malgrat tot, Brussel·les recorda que Rússia aglutinava un 45% de les compres de gas de la Unió l'any 2021 -abans de l'esclat del conflicte- i assegura que la relació amb Moscou és ara totalment diferent. «Rússia ha perdut capacitat d'influència i no ens pot fer xantatge», ha subratllat en roda de premsa la comissària d'Energia, Kadri Simson.

Durant la seva intervenció, l'eurocomissària estoniana ha destacat -tal com també apareix en l'informe- que les reserves de gas a la Unió de cara al pròxim hivern van superar el 90% de la seva capacitat el 19 d'agost passat, molt abans de la data límit de l'1 de novembre. «Una de les nostres fortaleses és que ara tenim les reserves gairebé a màxima capacitat, especialment en els països sense accés al mar», ha apuntat.

Preguntada per les importacions de gas rus, Simson ha recordat que els paquets de sancions de la Unió encara no cobreixen aquesta font d'energia. No obstant això, ha reconegut que l'historial de sancions contra Moscou del club comunitari ha estat «sorprenent» i no tanca la porta a aplicar restriccions al sector en un futur. «En els últims anys hem adoptat coses inimaginables; [...] mentre duri la guerra hem de continuar responent», ha deixat clar.

Al mateix temps, l'eurocomissària ha celebrat que els preus de l'energia es mantinguin estables i «significativament per sota» els nivells màxims durant la crisi del 2022 i que el consum de gas a la Unió s'hagi reduït un 18% entre l'agost de 2022 i el maig de 2024.

Avenç en renovables

A banda de les dades sobre la compra i el consum de gas, l'informe de la Comissió posa de manifest que les energies renovables continuen guanyant terreny als combustibles fòssils. Segons indica el document, durant la primera meitat del 2024, al voltant del 50% de la generació elèctrica a la UE provenia de fonts renovables.

En aquest sentit, les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la Unió van disminuir un 32,5% entre 1990 i 2022.

Si bé Simson s'ha felicitat per aquestes dades i reconeix que el progrés durant els seus últims cinc anys de mandat ha estat «excepcional», també ha llançat un avís. «Els pròxims cinc anys són realment clau per als nostres objectius [...] i hem de completar el que hem començat», ha manifestat.

A propòsit d'aquesta qüestió, la dirigent estoniana ha llançat un avís a un total de 17 països de la Unió -entre ells Espanya- per no haver enviat una versió definitiva dels seus plans energètics i climàtics a nivell nacional dins els terminis establerts. «Cal fer més feina», ha advertit.

Espanya i la pobresa energètica

Tot i que l'informe presenta essencialment dades en l'escala comunitària, en un petit apartat aporta una dada en què s'indica que Espanya va ser el país amb més pobresa energètica l'any 2023.

Segons indica l'informe, un 20,8% dels espanyols van reconèixer que no podien escalfar adequadament casa seva, més que qualsevol altre país i molt per sobre de la mitjana europea, que es va situar en el 10,6%.

Et pot interessar: