Empleats i comandaments intermedis encara no han recuperat els salaris que cobraven el 2009

Els empleats de base i els comandaments intermedis no han recuperat encara els salaris que cobraven de mitjana el 2009, segons un l’estudi ‘Evolució salarials 2007-2015’, presentat aquest dimecres al matí per EADA i ICSA Grup i que analitza dades del conjunt de l'Estat. Així, un empleat cobrava el 2009 un sou mitjà de 22.762 euros, mentre que el 2015 aquesta quantitat s’ha reduït fins els 22.509 euros, mentre que els ingressos dels comandaments intermedis han baixat dels 38.394 als 37.799 euros durant el mateix període. Per contra, els directius han passat de 73.595 a 78.605 euros de sou mitjà en el període 2009-2015. Si es té en compte l’evolució del poder adquisitiu, els directius (+14,41%)i els empleats (+14,91%) l’han incrementat entre 2007 i 2015, per damunt de la inflació acumulada del període, que ha estat del 13,2%.

Per contra, els comandaments intermedis han perdut poder adquisitius en incrementar el seu sou (+8,61%) per sota de la inflació. Si es posa el focus en els darrers dos anys, la lleugera deflació del 0,3% i un també lleu increment dels salaris ha permès recuperar el poder adquisitiu als treballadors de base, però no als comandaments intermedis, que encara es troben més de quatre punts per sota. A nivell interanual 2014-2015, els salaris dels directius baixen un 0,3%, mentre que els dels comandaments intermedis i els treballadors de base pugen un 3,17% i un 3,46%, respectivament.

El president d’ICSA Grup, Ernesto Poveda, ha lamentat que l’evolució dels sous del període 2007-2015 mostra que es «perpetuen» les diferències salarials, ja que «no s’han vist cap gran canvi entre les grans categories». Segons Poveda, els increments dels salaris dels treballadors de base i dels comandaments intermedis i les lleugeres baixades de les retribucions dels directius«no són significatives» i «sort que la inflació s’ha mantingut en termes propers al zero durant els darrers anys», cosa que ha permès mantenir el poder adquisitiu en general.

Millors sous a la indústria i la banca i pitjors a turisme i comerç

Per sectors, el professor d’EADA Business School, Jordi Costa, ha apuntat també que els directius de la banca i la indústria són els que tenen millors remuneracions. El mateix esquema es reprodueix entre els comandaments intermedis i entre els empleats, però amb una major distancia entre les retribucions que es cobren en els diversos sectors. En una posició intermèdia se situen els serveis, mentre que comerç i turisme són els sectors més mal pagats en totes les categories professionals. Igualment, en totes les posicions directives, els professionals perceben una millor remuneració a les grans empreses, seguides de les empreses mitjans i, per últim, les petites empreses.

Madrid i Catalunya concentren els salaris més

elevats

Per comunitats autònomes, Madrid és la zona amb els salaris més alts de directius, seguida de Catalunya, i el mateix patró es repeteix en els comandaments intermedis. Per contra, entre els empleats, lidera el rànquing salarial Navarra seguida de Madrid, el País Basc i Catalunya. Comparativament amb altres països, els directius cobren a França un 25% més i a Itàlia un 58,3% més que a Espanya, a causa de les legislacions laborals que tenen, ha apuntat Poveda. L’estudi també mostra que els comandaments intermedis cobren més a Itàlia (+49,1%) i a França (+15,1%) que a Espanya, igual que els empleats: +35,6% a Itàlia i +21% a França.

Poveda ha recordat que el model actual de retribucions ofereix als directius retribucions fixes, retribucions variables, bonus i complements extrasalarials. Aquest esquema es redueix a salaris fixos i variables per als comandaments intermedis i a només fixes entre els empleats. «Aquest model és fàcil de gestionar, però és excessivament rígid i potencia privilegis, desigualtats salarials i és poc incentivador i motivador», ha apuntat. Per contra, el president d’ICSA ha proposat un model més «innovador», que inclogui més retribucions variables i bonus als escalafons mitjos i baixos de les empreses, «per garantir més flexibilitat, conciliació, desenvolupament professional, millor clima laboral i reconeixement».