El BBVA cedeix 1.800 habitatges a la Generalitat per a lloguer social

El BBVA cedirà un total de 1.800 habitatges a la Generalitat de Catalunya perquè els destini a lloguer social, la meitat de les quals estan ja ocupats per persones afectades per processos de desnonaments.

A partir de la cessió, aquestes persones hauran de demostrar que travessen situacions de vulnerabilitat i complir les condicions que exigeix l’administració catalana per poder seguir ocupant aquests habitatges en règim de lloguer social.

L’acte formal de cessió de les 1.800 habitatges es va signar ahir al Palau de la Generalitat, amb l’assistència del president Carles Puigdemont i la directora de l’entitat bancària a Espanya, Cristina de Parias, entre d’altres representants de l’administració i del BBVA.

L’acord preveu cedir 300 habitatges cada sis mesos, i els primers es lliuraran aquest mateix estiu a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Terrassa, entre d’altres poblacions. Tres-cents pisos més es lliuraran abans d’acabar l’any per a lloguer social, que pot oscil·lar entre els 100 i els 300 euros, en funció dels ingressos familiars.

Les persones i famílies vulnerables a les quals es concedeixi algun d’aquests habitatges de lloguer social podran quedar-s’hi cinc anys, segons s’indica en el conveni. L’acord garanteix que les persones que ocupen actualment els 900 habitatges cedits pel BBVA i que estiguin en situació de vulnerabilitat «no siguin desnonats del seu habitatge», s’afirma en el comunicat del departament de Governació de la Generalitat.

Aquest és el cinquè pacte assolit pel Govern català amb altres tantes entitats bancàries per a la cessió d’habitatges per a lloguer social, a més de la Sareb, amb un total de 1.860 pisos. A aquests 1.860 s’hi sumaran ara els 1.800 habitatges del BBVA, que duplicaran el parc públic de lloguer social disponible de la Generalitat.

La Sareb ha cedit 930 habitatges; Catalunya Caixa, 400; Bankia, 230; UCI, 100 i CaixaBank, 200, la immensa majoria procedents de processos d’execució hipotecària. Amb la cessió d’aquests pisos, els bancs deleguen en el Govern català el procés d’avaluació de la situació de vulnerabilitat de les persones que els ocupen o poden habitar-los, i eviten, al mateix temps, possibles protestes dels afectats pels desnonaments davant les seves oficines.

Segons dades de la Generalitat, des de l’any 2012 s’han evitat 16.827 desnonaments d’habitatges gràcies a les prestacions urgents concedides pel Govern català (11.651), acords pactats amb els bancs amb la mediació del servei Ofideute (2.920) i contractes de lloguer social formalitzats per les Taules d’emergència (2.256).

El conveni també contempla la creació d’una comissió de seguiment tècnic de l’acord, formada per representants de l’administració i el banc, i un denominat fòrum d’experts que es reunirà cada sis mesos, en què també es preveu la participació del Tercer sector, i en el qual es debatrà l’evolució de l’habitatge social a Catalunya.

El president Carles Puigdemont va considerar, després de la firma del conveni, que el mateix suposa una «solució, amb majúscula» del problema de l’habitatge i els desnonaments i va alabar la «sensibilitat» del BBVA, per «aquest compromís amb la gent» i «contra la indiferència dels comptes d’explotació».