L'assetjament escolar, a ratlla des del primer dia de curs

Parlar de l’assetjament escolar des del primer dia de classe, tantals centres educatius com a les llars, és fonamental per aconseguir la màxima conscienciació sobre una violència que causa tant dolor entre les víctimes i contra la qual cal lluitar perquè es redueixin al màxim els casos.

Ho coincideixen en afirmarel doctor en psicologia José Antonio Molina i la supervisora del Telèfon ANAR (Ajuda a nens i adolescents en risc) i també psicòloga Yanire Gutiérrez.

Tot és poc per intentar evitar una xacra dins i fora de l’aula que afecta el 4 % de l’alumnat, segons dades del Ministeri d’Educació, que està ultimant la posada en marxa aquest curs 2016-17 d’un telèfon gratuït, en servei tot l’any i que no deixa empremta telefònica a semblança del de violència masclista.

Per detectar com més aviat millor un cas de 'bullying'sobre un menor els experts apunten diversos senyals o pistes que ens haurien de posar en alerta com són certes bromes de mal gust o els malnoms, aparentment innocents, però reiterats.

Nens aïllats en els esbarjos o en els canvis de classe també són símptomes que alguna cosa passa, així com problemes amb el material escolar, que es trenca o es perd.

Poden produir-se canvis físics i somàtics com a dolor d’estómac, nàusees, vòmits, problemes de soni pèrdua de pes; psicològics com a sentiment de culpabilitat i disminució de l’autoestima; i socials com a resistència a sortir de casa.

I quan l’assetjamentés a través de les noves tecnologies hi ha casos on es produeix una aversió cap aquestes o una sobreexcitació quan es rep algun missatge.

«És convenient parlar i explicar de què parlem perquè els menors estiguin formats sobre el que cal evitar», destaca Yanire Gutiérrez, que recorda que en aquesta xacra hi pot haver tres actors: assetjats, assetjadors i espectadors de la situació d’assetjament.

Davant de qualsevol agressió verbal o burla, els docents han de tallar des del principi«a través de l’ensenyament en valors com l’empatia, la solidaritat i el respecte als altres», subratlla aquesta psicòloga.

Des del telèfon d’ANAR (900 20 20 10) s’aconsella a les víctimes que donin a conèixer la seva situació a la família i a l’entorn d’amics perquè la puguin ajudar.Així mateix, cal assegurar-se que s’han posat en marxa mesures, que s’hagi controlat i cessat l’assetjament.

I, com ha d’afrontar el curs un menor que en el passat va ser víctima d’assetjament?

Tot dependrà«del treballprevi»que s’hagi realitzat, assenyala José Antonio Molina, que ressalta la importància d’haver-li «mostrat respecte, no jutjant-lo perquè no se senti culpabilitzat».

Tant els pares com el personal del centre han d’assegurar-li que es lluitarà perquè tot canviï i indicar-li les accions que se seguiran, altrament -continua- és «més probable que viu amb la por a què tot continuarà igual».

També pot resultar positiu consultar amb un psicòleg per dotar-lo d’habilitats socials i treballar la seva autoestima.Amb tot això el jove pot sentir que està davant d’«una nova oportunitat i que les coses poden canviar», assegura Molina.

El començament del curs és un moment perfecte per parlar d’assetjament escolar però«no és suficient que en els primers dies s’abordi el tema i després s’aparca» ja que «han de realitzar-se accions en diferents moments del curs», argumenta.

A més, aquest psicòleg recalca la importància que professors i personal directiu tinguin formació en aquesta matèria perquè«des de l’inici de curs sàpiguen identificar possibles casos».

Posar en marxa els protocols d’actuació davant de casos d’assetjamentperquè«no quedin silenciats davant dels dubtes en relació amb què fer i com fer-ho»és així mateix primordial, assevera Molina, autor del llibre'Bullying, ciberbullying y sexting ¿Cómo actuar ante una situación de acoso?'.

Tallers de conscienciació o xarrades psicoeducatives són altres iniciatives a dur a terme amb els alumnes i els pares durant el curs escolar.Anticipar-se és clau en l’assetjament escolar, afegeixen els experts.