Agricultura
Suspesos excepcionalment els permisos col·lectius de cremes agrícoles per l'alt risc d'incendi
Es deixen d'aplicar davant la sequera extrema, especialment a Ponent i les Terres de l'Ebre
L'elevat risc d'incendi i la sequera extrema acumulada durant els últims mesos, especialment a les Terres de l'Ebre i a Ponent, han portat el Departament d'Agricultura a suspendre, de forma excepcional, el règim d'autoritzacions per a cremes agrícoles col·lectives en terrenys forestals o dins de la franja de 500 metres que els envolta. Habitualment, i un cop passats els mesos més complicats de l'estiu durant els quals se sol mantenir al prohibició de fer foc, els interessats poden sol·licitar el permís a partir del 15 de setembre i, a des del 15 d'octubre, només es requereix la comunicació. Enguany, però, les condicions climàtiques i del terreny, han desaconsellat mantenir aquest calendari. «Hem tingut un estiu molt sec i arrosseguem un dèficit de pluges de la passada tardor», ha recordat l'inspector i cap del Cos d'Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia. La vegetació seca i els possibles episodis de vent han disparat el risc de possibles incendis forestals, fins i tot, durant la tardor.
Tot i que a partir del nivell dos del pla Alfa -activat aquest divendres a les comarques del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta- ja suposa automàticament la suspensió dels permisos de crema, Agricultura ha decidit enguany implementar prèviament aquesta mesura preventiva a tot el país de forma addicional i excepcional, segons han confirmat fonts del Departament. Això suposa que no es poden tramitar els habituals permisos col·lectius per a cremes agrícoles, una tasca que es delega a través als ajuntaments. El Departament únicament preveu atorgar autoritzacions individuals per a casos«urgents, molt justificats i amb prou mesures de seguretat».
Amb les campanyes agrícoles de la vinya o l'ametlla en marxa, principalment a les zones de ponent i del sud del país, el mes de setembre no és l'època més habitual per a les cremes als camps pròxims a les zones forestals. Les cremes col·lectives, en concret, es refereixen, principalment, a aquelles que de forma general s'efectuen periòdicament per eliminar restes de poda, branques o fullaraca. Tot i això, però, Garcia apunta que el nombre de sol·licituds en aquest sentit és prou«significatiu»i recorda la necessitat d'extremar al màxim les mesures de prevenció, especialment en el cas de les Terres de l'Ebre.
«Tenim sobretot la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, també altres zones del Baix Ebre i el Montsià, amb vegetació que mor: ametller, carrasques o matolls. El combustible forestal està en una situació molt dolenta i, per tant, qualsevol petit incendi trobaria combustible en condicions de cremar de forma molt virulenta. Si, a més, afegim que entrem en una època en la qual són molts típic els episodis de vent de mestral, podem trobar dies amb un risc realment extrem», valora el responsable dels Agents Rurals sobre la situació actual.
Els responsables de prevenció confien que, finalment, les pluges arribin de forma generalitzada, particularment als territoris on la sequera està fent més estralls i la vegetació està patint més. Això podria permetre revertir aquesta situació, recorden. De fet, d'acord amb la normativa vigent, a partir del 15 d'octubre –i fins el 15 de març següent-, les cremes en aquests espais ja no requeriran autorització, sinó, la simple comunicació al respectiu ajuntament. En aquests moments, però, ningú s'atreveix a descartar de forma taxativa que aquestes prevencions sobre les cremes es perllonguin més enllà. «L'experiència d'aquests últims anys ens diu que el risc d'incendi s'eixampla per darrere, per la tardor. Fa un parell d'anys va haver un novembre amb un risc molt elevat que va obligar arribar el nivell extrem de risc. Podria ser que aquestes mesures s'allarguessin més enllà del 15 d'octubre si les condicions no milloren», tanca Garcia.