Santa Coloma de Gramenet s'assenta sobre una bossa d'aigua freàtica calenta

Santa Coloma de Gramenet podria convertir-se en una nova vila termal de Catalunya. Les obres de la línia 9 del metro van descobrir l'any 2004 la presència d'aigua freàtica calenta al subsòl del barri del Fons, però fins al moment no s'havia donat a la troballa la importància que realment té.

El potencial de l'aiguat trobada és equivalent al d'altres viles termals com Caldes de Malavella o Caldes de Montbui. Després de diversos estudis geològics, s'ha pogut determinar que aquesta aigua subterrània arriba als 60 graus de temperatura en una profunditat d'uns 200 metres i amb una capacitat de cabal de 30.000 litres cada hora. L'Ajuntament, de fet, es planteja aprofitar aquest recurs natural, ja sigui a través de projectes vinculats al termalisme o com a font de calor per a la creació d'una xarxa de proveïment d'equipaments públics.

Única per varis motius

És l'única presència d'aigua subterrània calenta d'aquestes característiques a l'àrea metropolitana de Barcelona i el fet d'haver-la descobert, precisament, a Santa Coloma, ho fa encara més especial: «En zones urbanes és molt complicat trobar-ne, per manca d'antecedents i per tanta urbanització i densitat. Un dels mèrits ha estat entreveure això dins d'aquesta complicació», explica el geòleg que ha liderat els treballs, Enric Vàzquez.

Durant una visita al subsòl del barri del Fons, a través dels túnels de la L9 del metro, Vàzquez ha detallat que la troballa és també «singular» pel fet que l'aigua circuli entremig de roca granítica. És, diu, aigua típica de fonts termals, una mica més salina del que és habitual, no apta per al consum humà, però amb una gran potencialitat en quant a temperatura i aprofitament energètic. En aquest sentit, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, assegura que tant la temperatura de l'aigua com el cabal existent poden fer pensar en aprofitaments futurs, que podrien passar per usos lúdics termals, un balneari, o per la creació d'una xarxa de distribució d'aigua sanitària calenta o per l'aprofitament de l'energia per escalfar equipaments municipals: «La volem aprofitar d'una manera o una altra perquè les característiques i quantitats són bastant significatiu per donar usos de futur».

Parlon recorda que en el seu moment, quan es va descobrir la presència d'aquesta aigua subterrània no es va donar suficient importància a la troballa. En aquest sentit, Vàzquez assegura que des de llavors s'ha fet un seguiment, però que no ha estat fins ara que les institucions han mostrat més interès. «Estem il·lusionats i ara veurem quins costos té qualsevol aprofitament possible», avisa Parlon.

L'estudi que s'ha realitzat, i que encara està en marxa, ha detectat diversos punts calents a través del traçat dels túnels del metro i gràcies a l'ús de càmeres geotèrmiques. Això s'ha acompanyat també d'una projecció en superfície a través de perforacions que han permès fer aflorar l'aigua per calcular el seu cabal i comprovar la seva temperatura un cop arriba a la superfície.

Segons Vàzquez, el potencial de l'aigua subterrània de Santa Coloma de Gramenet podria ser assimilable a la de municipis termals reconeguts, com Caldes de Malavella, Caldes Montbui o Caldes de Estrac. Es tracta d'un cabal de 30.000 litres cada hora, que tractant-se d'un terreny amb unes roques molt poc permeables «és una quantitat considerable».

Ara, explica, s'han dimensionar bé aquestes xifres per tal de garantir el seu potencial a llarg termini. La visita al túnel del metro ha comptat també amb la presidenta del Consorci del Besòs, Janet Sanz, que ha destacat el «valor ecològic» que representa la troballa i les oportunitats com a font energètica renovable que suposa: «Altres països ho han pogut explotar i ara el ventall de possibilitats per poder-ho aprofitar és molt important», assegura.