Una marxa de tractors de dos dies i mig reclamarà «dignitat» per a la pagesia

Una marxa de tractors amb diverses columnes que sortiran des de diferents punts de Catalunya recorrerà durant dos dies i mig el país per reclamar suport i «dignitat» per a l'activitat agrària. El recorregut, que arrencarà el pròxim dijous 26 al matí, confluirà i culminarà dissabte 28 al migdia amb una concentració a la plaça de Maria Cristina de Barcelona. La batejada com a 'Marxa Pagesa per la dignitat' és la protesta més ambiciosa que organitza el sindicat agrari Unió de Pagesos en un moment que considera clau i oportú. D'una banda, davant la definició d'un «model de nou país» que respecti i valori l'activitat agrària, però també, amb efectes més immediats, per evitar noves «retallades» als pressupostos de la Generalitat que afectin els recursos per als Plans de Desenvolupament Rural. El sindicat, que cobrirà les despeses dels tractors i organitza autocars per a la concentració final de Barcelona, ha fet una crida a la participació.

Amb el hashtag #marxapagesa ja en marxa, el sindicat agrari ultima els preparatius de la mobilització de major dimensions que mai ha organitzat. Els responsables del sindicat no han volgut avançar xifres de previsions, però confien que la resposta del sector sigui massiva. «Intentem interpel·lar a la societat i al Govern de tot allò que ens passa. Durant els últims quinze anys quedem poc més de l'1% de pagesos al territori. Això no és casualitat: és perquè la renda agrària ha caigut un 40%. Si volem un nou país amb pagesos, alguna cosa haurem de canviar», ha manifestat el responsable de Sectors Agrícoles de la Comissió Permanent, Rafel Verdiell.

Les primeres columnes de tractors sortiran dijous, 26 de gener, al matí des de quinze poblacions cap de ruta, situades a les regions del país més allunyades de la capital –Terres de l'Ebre –Tortosa, Amposta, Deltebre i Gandesa-, Ponent –Juneda, Lleida, Balaguer, Tremp i Solsona-, Pirineu –la Seu d'Urgell i Alp-, Catalunya Central –Vic- i Comarques Gironines –Banyoles, Figuers i Torroella de Montgrí -. Al seu pas aniran incorporant-se'n d'altres –des d'altres punts de Catalunya Central, Maresme o Àrea Metropolitana- i confluint progressivament fins arribar el matí de dissabte, dia 28, a Barcelona, on entraran dos columnes pel nord i el sud de la ciutat. Per assolir el seu objectiu, les caravanes procedents dels punts més allunyats hauran de pernoctar dijous i divendres en diversos punts intermedis –el Morell , Cervera, Manresa i Vidreres, la primera jornada; Molins de Rei, Santa Perpètua i Badalona. El sindicat ha anunciat que assumeix el cost del gasoil necessari per als tractors, els àpats i allotjament dels participants.

Al llarg de les diferents etapes, les columnes faran aturada a les principals poblacions i ciutats del país, on està previst que siguin rebuts per alcaldes i consistoris, als quals s'entregarà el manifest de suport a les seves reivindicacions que, anteriorment, ja es va trametre als plens municipals d'arreu del país. A l'acte central de dissabte, a dos quarts de dotze del migdia a l'Avinguda de Maria Cristina, està previst que s'hi desplacin autocars des d'arreu del país. Prendran part en l'acte representants dels principals sindicats de treballadors, entitats com Òmnium, i representants de la societat civil. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també hauria anunciat la seva presència.

Complicitat social

Els responsables del sindicat volen que sigui una protesta marcada pel «civisme», ordenada i compacta, però que permeti fer visible, al mateix temps, el malestar que viu actualment el sector. «No tindrà més conseqüències que les d'una entrada i sortida de Barcelona», ha apuntat el coordinador d'Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre, Hilari Curto. «Ens han de veure com a amics, que gestionem el territori i produïm aliments de qualitat perquè els de la ciutat en puguin gaudir», ha afegit. La idea, ha abundat Verdiell, és fer còmplice la societat catalana de la lluita del sector agrari i fer-la partícep. «Tenim raons més que suficients. És el moment de dir prou i donar un cop de puny sobre la taula», ha insistit Curto. El moment, asseguren, és el pertinent i l'adequat. «Estem a les portes d'un nou país: quin model de pagesia hi ha d'haver si acabem tenint un nou país? Però també és el moment ara perquè estem en ple debat de pressupostos i cal que tinguem les partides adients per evitar les retallades», ha subratllat.

Especialment espinosa resulta la qüestió dels fons per al Programa de Desenvolupament Rural (PDR), uns ajuts cofinançats entre la Generalitat, l'Estat i la Unió Europea a canvi que els pagesos es comprometin a complir uns requisits i a aplicar unes mesures concretes. «No podem perdre ni un cèntim més del que ens pertoca», ha insistit. El sindicat recorda que la pagesia catalana ja ha vist com el govern espanyol disminuïa en un 74% l'aportació al PDR i que el Govern «no ha respectat» les prioritats acordades al Parlament reduint les inversions en explotacions, mesures agroambientals o zones de muntanya.

Recursos i dignitat

La llista de greuges, però, és àmplia i de profunditat. El sindicat entén també que cal reconèixer el paper de la pagesia de la societat, renovar el contracte amb un sector que és responsable de proveir aliments segurs i de qualitat a la població, però també de conservar els recursos naturals i el paisatge natural, a més de contribuir a l'ocupació equilibrada del territori. Exigeixen que s'estableixin mecanismes per fixar preus justos, que limiti severament el domini que exerceixen sobre els mercats l'oligopoli dels grans industrials i el poder de les cadenes de distribució, amb pràctiques comercials que condemnen els productors. El manifest que resumeix les reivindicacions recorda també els problemes que ocasiona la fauna salvatge a la producció agrícola i en reclama una gestió diligent i eficient, amb una nova llei de caça catalana que la Generalitat podria implementar. També demanen que s'aturin les «arbitrarietats en matèria d'urbanisme» per part del Govern en forma d'exigències i no autoritzacions per les obres necessàries en l'activitat agrària o l'excés de zel en les sancions per les dejeccions ramaderes «no intencionades».