Dos inspectors d'educació diuen que Ensenyament no va voler donar instruccions per escrit sobre el 9-N

Dos inspectors d'educació han assegurat aquest dimarts que el Departament d'Ensenyament no va voler donar instruccions per escrit als directors d'institut sobre la cessió dels edificis per celebrar el procés participatiu del 9-N. Els dos inspectors van recomanar als directors preocupats per la qüestió que demanessin a la Conselleria que els donessin instruccions escrites, cosa que el departament va denegar, al·legant que les declaracions públiques del president de la Generalitat, Artur Mas, ja eren suficients, tenint en compte que els edificis són propietat del Govern.No obstant això, els directors dels centres que ho van demanar sí que van rebre una espècie de rebut conforme havien lliurat les claus de la instal·lació.

El primer testimoni en declarar en aquesta segona sessió del judici al TSJC pel procés participatiu del 9-N ha estat l'inspector Josep Alsina, que, en saber que la cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Barcelona Comarques, Montserrat Llobet, havia convocat el 16 d'octubre els directors a una reunió sobre el tema, hauria citat al seu despatx les directores dels dos instituts sota la seva responsabilitat. Els va dir que demanessin instruccions per escrit i l'endemà de la reunió va parlar amb elles. Una d'aquestes era Josefa Bosch, de l'IES Pompeu Fabra de Badalona, que ha negat que anés al despatx d'Alsina abans de la reunió amb Llobet i la resta de directors. Segons Alsina, Bosch li hauria dit que en aquella reunió Llobet s'havia posat «furiosa»quan li van demanar instruccions escrites, cosa que Llobet i Bosch han negat. Segons Alsina, Bosch li va explicar que Llobet creia que amb l'ordre oral n'hi havia prou, però ell creu que qualsevol acte administratiu, i més d'aquesta «importància», s'ha de plasmar per escrit.

Així mateix, Alsina creu que l'ús dels centres per a un procés participatiu no estava clar si era un ús social, ja que es faria amb voluntaris, cosa que havia d'autoritzar el centre, o un ús administratiu per part del propietari de l'edifici, el Govern. Per a Alsina, això suposava una «situació irregular», perquè els directors no sabien com havien d'actuar. Per això, l'inspector va escriure una carta a Llobet perquè concretés les instruccions per escrit, carta que va elevar a l'inspector en cap de la zona, Francesc Güell, i que aquest no va respondre com sol fer habitualment. Després de la suspensió del procés participatiu el 4 de novembre per part del TC, Alsina va fer un nou escrit, ara ja com a «requeriment formal» a les dues directores, dient-los que «no podien permetre l'ús de l'institut sense rebre instruccions escrites», ja que podria comprometre la seva responsabilitat com a servidors públics. De fet, per a ell, quan va llegir la providència del TC no va tenir «cap dubte» que el procés estava suspès.

Segons Alsina, Bosch «es resistia» a donar les claus sense instruccions escrites, i hauria rebut «pressions i trucades» dels serveis territorials. No obstant això, Bosch ha negat davant del tribunal haver-se sentit pressionada. Després del 9-N, Alsina va anar a l'IES Pompeu Fabra per demanar el rebut de les claus, al·legant la seva preocupació per la situació legal de la directora. No obstant això, l'inspector va lliurar aquest rebut a la fiscalia, a l'Alta Inspecció Educativa de l'estat i a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, que el van incorporar al procés judicial, cosa que va fer «ràbia» a Bosch.

El segon inspector que ha declarat, Jesús Rul, no ha estat tant contundent com Alsina. També va detectar «inquietud» entre els directors, i el 28 d'octubre els va recomanar que demanessin instruccions per escrit. «Com a inspector tinc el deure d'assessorar, vaig actuar d'ofici, va ser una decisió personal i no li vaig comunicar a l'inspector en cap perquè habitualment no ho faig», ha dit. Segons ell, Güell va dir als inspectors que «s'abstinguessin»d'actuar pel 9-N, però Rul opinava el contrari perquè hi havia «incerteses». Després del 4 de novembre, va pensar que ell ja havia actuat com ho havia de fer i que no calia afegir res més. En tot cas, aquest inspector ha assegurat que no hi va haver «cap coacció per part de ningú». Preguntat per les defenses, Rul ha dit que va comunicar la situació a l'Alta Inspecció educativa de l'estat perquè «volia col·laborar amb la justícia» i perquè creia que el departament no podia «ordenar una il·legalitat». De fet, segons ell, el procés participatiu tenia el «propòsit invariable d'utilitzar els instituts, però moderant les formes, passant de consulta a procés participatiu».

Dues directores amb versions diferents

També han declarat dues directores que van mostrar reticències a donar les claus dels centres. L'exdirectora de l'IES Pedraforca de L'Hospitalet, Dolores Agenjo, que ha sigut candidata per C's, ha explicat que en la reunió amb els directors, Llobet va dir que tots els instituts serien seus del procés participatiu. Davant dels dubtes i sorpresa d'Agenjo, Llobet no li va dir que fos obligatori però sí «convenient». «Es donava per fet que s'havien de donar les claus, no era decisió dels directors» ha dit. A més, també els va demanar, tot i que no amb tanta força, que busquessin almenys tres voluntaris per centre per fer-se'n càrrec el dia de les votacions. «Si hagués sabut el que demanarien a la reunió, no hi hagués anat», ha admès.

Agenjo va marxar de la reunió amb la idea de no buscar voluntaris, «perquè no volia participar en un acte polític», i amb no donar les claus si no obtenia un rebut com a comprovant. Fins el dijous 6 de novembre, tres dies abans de la votació, ningú li va demanar les claus. Aquell matí la va trucar el coordinador d'FP, Jordi Granell, demanant-li les claus, i Agenjo li va reclamar una ordre per escrit, cosa a la qual Granell va respondre que intentaria aconseguir. Mentrestant, Agenjo va parlar de la qüestió amb dos directors de L'Hospitalet que també tenien dubtes sobre la decisió, i que també estaven «angoixats», i ho va comunicar a l'Alta Inspecció de l'estat, que li va recomanar que no lliurés les claus sense una ordre per escrit.

El dijous a la tarda va parlar amb Llobet, que li va dir que consultaria la petició d'una ordre escrita. Fins divendres a la tarda Llobet no la va tornar a trucar, i li va dir que era «l'última per lliurar les claus». «Em vaig sentir molt violenta, perquè sóc molt conscient de la jerarquia», ha explicat. «No és que vulgui desobeir-te», va dir Agenjo. «Doncs ho sembla», hauria respost Llobet, que li va dir que era funcionària de la Generalitat, cosa que Agenjo va negar. En una trucada posterior, Llobet li va preguntar a Agenjo si aquella ordre que demanava per escrit l'ensenyaria a algú. Quan Agenjo li va dir que la reenviaria a la Delegació del govern espanyol i a l'Alta Inspecció, Llobet va dir que ho tornaria a consultar, però ja no va tornar a parlar amb la directora i ningú va anar a buscar les claus. Tot i així, un transportista va voler lliurar ordinadors al centre, cosa que Agenjo va rebutjar.

En canvi, Josepa Bosch, directora de l'institut Pompeu Fabra de Badalona, ha dit que en la reunió del 16 d'octubre amb la directora territorial i l'inspector en cap no se'ls van donar arguments jurídics per cedir els instituts per al procés participatiu. Segons ella, tampoc és estrany perquè tampoc ho fan «en unes eleccions ordinàries». Tot i així, després ha dit que aquell diumenge es va fer un «ús social»dels centres, ja que no eren unes eleccions oficials. No obstant això, ha dit que en la reunió va sol·licitar una instrucció per escrit sobre com funcionaria la jornada participativa. Llobet, segons Bosch, li va respondre que no sabia si li podia donar les indicacions per escrit. En tot cas, ha assegurat que Llobet no es va posar furiosa i que ella no va sentir «cap pressió»ni es va obligar cap director «a res».

En una reunió posterior de la coordinadora de directors d'instituts, van elaborar una carta per a Llobet on li sol·licitaven almenys un rebut o comprovant d'entrega de les claus. També ha assegurat que Alsina va ser qui es va posar en contacte amb ella per traslladar-li la seva «inquietud»sobre la seva seguretat jurídica. No obstant això, ha dit que es va quedar «tranquil·la»quan li va venir a buscar les claus un voluntari a qui ella coneixia molt bé i que li van entregar un rebut com a comprovant.

Càrrecs del departament

Montserrat Llobet, ara directora general d'ESO i Batxillerat, ha explicat que en la reunió amb directors no va donar cap instrucció, sinó que bàsicament va reproduir el que havia anunciat el president Mas dos dies abans, el 14 d'octubre. Llobet ha explicat que Agenjo semblava reticent però finalment l'haurien convençut. No obstant això, quan li va dir que portaria el rebut de les claus a la Delegació del govern espanyol va intuir que «la seva finalitat era obtenir el paper per escrit per portar-li a la delegada del govern». Per la seva banda, l'exinspector en cap de Barcelona i Comarques, Francesc Güell, ha explicat que en la reunió entre Llobet i els directors d'institut, en la que ell hi era present, «va quedar molt clar que era voluntari» tot i que era el titular dels centres qui en faria ús. També ha assegurat que en aquella reunió Llobet no va amenaçar ni coaccionar a ningú ni es va mostrar «furiosa».

En una reunió posterior amb inspectors de la seva demarcació, Alsina i Rul li haurien plantejat «dubtes sobre l'empara legal», però ell va respondre que «no pertoca els inspectors»opinar sobre la qüestió, perquè no són «superiors orgànics dels directors», no és la seva competència i no forma part del seu pla de treball. «L'informe de Josep Alsina estava fora de lloc perquè no havia d'opinar sobre el tema», ha assegurat. En la següent reunió amb inspectors en cap de totes les demarcacions territorials, no es va treure el tema. Per a Güell, no era necessària una instrucció escrita per usar els centres, ja que era el titular qui els volia fer servir.

Durant el matí també han declarat l'exdirectora del CIRE, Elisabet Abad, que va fer les urnes i paperetes, i el conseller delegat de la productora Focus, Daniel Martínez, que va muntar el centre de premsa a la Fira de Barcelona. A la tarda està prevista la declaració de l'assessor de la Conselleria de Governació en matèria d'opinió pública, Joan Cañada; el director gerent del CTTI, Jordi Escalé, que va organitzar el sistema informàtic de recompte de votants i vots, i dos informàtics de T-Systems que haurien fet la base de dades de votants, entre altres.

A diferència d'aquest dilluns, Mas, Ortega i Rigau han arribat abans de les 9 del matí, sense manifestants al carrer i per separat. A més, dins de la sala, s'han assegut just sota dels seus respectius advocats, en un lateral, i no al tradicional banc dels acusats, al mig de la sala, d'esquena al públic i enfront dels magistrats. Per la seva banda, la directora de l'IES Pedraforca de L'Hospitalet de Llobregat en el moment dels fets, Dolores Agenjo, ha arribat acompanyada d'una desena de persones que li donaven suport, inclòs el líder de C's a la ciutat, Miguel García.