Cas 3%
Un empresari va demanar a Mas i Gordó perquè col·loquessin la seva dona
Bassols és directiu a Catalunya de la constructora Oproler
Artur Mas.
L'empresari Josep Manel Bassols, investigat en la causa del 3%, va contactar amb l'expresident català Artur Mas i l'exconseller de Justícia Germà Gordó per exposar-los la situació professional de la seva dona, la jutge Núria Bassols, abans que fos fitxada com a responsable de Transparència del Govern.
Segons un informe de la Fiscalia Anticorrupció que figura en el sumari del cas del 3%, Bassols, directiu a Catalunya de la constructora Oproler, va enviar una carta al setembre del 2011 a Mas per exposar-li «una sèrie de circumstàncies» que l'afectaven a ell i a la seva dona, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Núria Bassols.
Una còpia d'aquesta carta va ser localitzada per la Guàrdia Civil en un pendrive intervingut a l'empresari després de la seva detenció en el marc de la investigació sobre el suposat cobrament de comissions de CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública, que dirigeix el titular del Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell.
En la carta dirigida a Mas es fa esment a l'exconseller de Justícia Germà Gordò i a l'històric diputat de CiU Ramon Camp, que llavors era vocal del Consell General del Poder Judicial, a proposta de CDC.
Bassols explica en la missiva la situació de Núria Bassols, magistrada del TSJC, que «segons sembla estaria interessada en un canvi de lloc de treball», segons revela l'informe d'Anticorrupció.
Els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo sostenen que en la carta, Bassols es refereix «com a persona de contacte per canalitzar aquest canvi» a Ramon Camp, ja que aquest li va comentar que estava en contacte amb Gordó, al qual es refereix com «la persona ideal i que entre els dos resoldrien la situació».
Entre la documentació intervinguda a Bassols també figura la justificació de les seves despeses de quilometratge, on, en un apunt del 17 de novembre del 2011, es detalla una reunió que tindria lloc al Palau de la Generalitat entre l'empresari, el llavors president Mas, els llavors consellers Felip Puig i Pilar Fernández Bozal –aquesta última de Justícia– i Gordó.