El Parlament aprova per unanimitat la renda garantida de ciutadania

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la proposició de llei de la renda garantida de ciutadania, sorgida gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir més de 120.000 signatures. La proposició crea aquesta prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos que els garanteixin els mínims per a una vida digna, amb l'objectiu de vetllar per la seva inclusió social o laboral. La prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85% de la quantia -564 euros- i s'anirà implantant de manera gradual fins l'1 d'abril del 2020, quan s'arribarà al 100% de la prestació -664 euros. Diosdado Toledano, impulsor de la ILP, ha destacat que avui era un «dia històric que recordarà el poble de Catalunya» i ha lamentat que s'hagi trigat tant de temps en assolir-la.

La proposició aprovada contempla que cada import es podrà ampliar segons els membres de la unitat familiar fins assolir el màxim de 1.200 euros per a unitats familiars de cinc membres. Podran sol·licitar l'ajut les persones majors de 23 anys amb un mínim de dos anys de residència al país, que hagin esgotat totes les prestacions i que no tinguin la quantitat d'ingressos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per atendre les necessitats bàsiques d'una vida digna d'acord el llindar d'ingressos fixat per l'indicador de renda suficient de Catalunya (IRSC), fixat en 569,12 euros mensuals.

També hi tindran accés les famílies monoparentals amb fills a càrrec que tinguin contractes a temps parcial amb ingressos inferiors a l'IRSC, que podran rebre la prestació fins assolir els ingressos corresponents a aquest topall. Aquest era un dels principals esculls per tal que Govern i impulsors arribessin a un acord fins que finalment es va decidir incloure aquest col·lectiu, que agrupa fins a 7.000 famílies monoparentals. D'altra banda l'ajut serà compatible amb prestacions de la Llei de dependència i amb beques de transport i menjador escolars.

Anys de reclamacions

La Mesa va obrir la tramitació de la ILP el març del 2013 i després que s'haguessin recollit 121.191 signatures, quan en són necessàries 50.000 per poder tramitar una ILP. Després d'una llarga negociació, els promotors de la ILP i el Govern van assolir un preacord el 10 de maig i l'acord final es va signar cinc dies després.

Els impulsors celebren l'aprovació

Dos membres de la comissió impulsora de la ILP, Diosdado Toledano i Sixte Garganté, han participat aquest dimecres al debat de totalitat de la proposició de llei al Parlament. El primer, ha destacat que va ser la societat qui va «recuperar de l'oblit» aquesta prestació recollida a l'Estatut i ha demanat una reflexió sobre «com seria la societat si aquesta llei s'hagués aprovat l'any següent d'aprovar l'Estatut». A més ha alertat el Govern que haurà «d'arremangar-se» per donar-hi compliment.

De la seva banda, Garganté ha celebrat que des del punt de vista de la quantia econòmica, «beneficiarà moltíssimes persones i famílies» i suposa un «trencament total» amb l'anterior renda mínima d'inserció. A més, ha apuntat que suposa un primer pas «imprescindible» en la lluita per l'eradicació de la pobresa infantil. Com a membre de la comissió promotora, ha demanat que tots els «esforços» fets fins ara per part de tothom tinguin continuïtat i que realment sigui un dret efectiu per a qui tingui necessitats.

L'oposició celebra l'aprovació però planteja dubtes

Des de l'oposició han celebrat la celebració de la renda i han coincidit en destacar la important tasca feta per la societat civil per aconseguir tirar endavant la ILP. Tot i felicitar-se, han apuntat alguns dubtes sobre la seva aplicació. Així, des de Cs Noemí LaCalle ha dit que no s'ha de caure en l'«autocomplaença» i ha assegurat que la formació estarà alerta perquè es compleixi allò aprovat i es pugin ampliar alguns conceptes, com els dels complements.

El diputat del PSC Raul Moreno ha criticat l'«obscurantisme» sobre la memòria econòmica de la llei, motiu pel qual han demanat l'empara del Parlament, i ha apuntat també els dubtes per la manca de coneixement de la renda d'aquells serveis que l'han de tramitar.

La diputada de Cs Marta Ribas ha lamentat que s'hagi «passat el rasclet» a la proposta inicial de la comissió promotora, mentre que la de la CUP Mireia Vehí ha dit que la renda és «imprescindible però no suficient». De la seva banda, Marisa Xandri (PP) ha alertat que estaran alerta al desenvolupament del reglament per aquelles qüestions «que no queden prou definides» a la llei.

Per últim, el diputat de JxSí Chakir El Homrani ha reconegut que «tot és millorable» però ha demanat que es posi en valor la importància que significa l'aprovació de la renda per als col·lectius més vulnerables. El seu grup ha demanat votacions separades i s'ha abstingut pel que fa al reconeixement del silenci administratiu com a positiu quan hagi passat el termini establert de quatre mesos i que les persones jubilades i incapacitades tinguin accés a tots els complements de la prestació, dues de les darreres reclamacions de la comissió impulsora.