La majoria de les denúncies presentades a Antifrau el 2016 afectaven a ajuntaments

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va rebre 174 denúncies durant el 2016, la majoria de les quals, un 71%, afectaven ajuntaments i un 13%, la Generalitat. També va tancar 44 investigacions, la meitat de les quals eren sobre contractació pública. Són algunes de les principals dades de la memòria de l'any passat de l'OAC i que el seu director, Miguel Ángel Gimeno, ha presentat aquest dimecres a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament; un informe que correspon a un període en què la direcció d'Antifrau va ser responsabilitat de Daniel de Alfonso, cessat el juny, i de Gimeno, que va prendre possessió del càrrec el setembre. Gimeno ha aprofitat la compareixença per denunciar la «mancança de cooperació entre tots els ens i institucions que ens dediquem a la lluita contra la corrupció» i ha demanat «coordinació» entre totes les accions per ser més «efectius«. «Hi ha una lluita contra la corrupció, no n'hi ha moltes», ha afirmat.

De les 174 denúncies rebudes i tramitades durant el 2016, 123 (71%) concernien ajuntaments; 23 (13%), la Generalitat; 10 (6%), entitats o empreses privades; 9 (5%) altres entitats i administracions; 5 (3%), diputacions; 2 (1%), universitats; 1 (0,6%), consells comarcals i una altra, fundacions. El 2015, l'Oficina Antifrau havia rebut 153 denúncies, un 14% menys.

La direcció actual de l'OAC va establir, com a nou criteri operatiu, l'admissió de les denúncies anònimes. El 75% dels denunciants es van identificar; el 19% van demanar la reserva de la identitat i el 6% van presentar denúncies anònimes.

Gimeno ha instat a regular la figura dels alertadors, tal com recullen els estàndards en la lluita contra la corrupció, sobretot pels problemes que es plantegen quan la denúncia presentada per algú que havia demanat confidencialitat arriba a l'àmbit judicial.

Pel que fa als expedients en fase d'avaluació prèvia de versemblança del 2016, incloent els iniciats el 2015 pendents de resolució i els iniciats l'any passat, el 41% va donar lloc a l'inici d'actuacions d'investigació, mentre que se'n va decretar l'arxiu del 54%. En el 5%, es va acordar la suspensió de les actuacions després de determinar que els fets eren objecte d'investigació pel Ministeri Fiscal, la Policia Judicial o la Jurisdicció Penal.

Sobre la tipologia dels denunciants, 96 notificacions (55%) van ser presentades per particulars; 36 (21%), per grups polítics; 16 (9%), per funcionaris o treballadors públics; 7 (4%), per sindicats i 19 (11%) dels expedients es van iniciar d'ofici.

La direcció d'investigacions va tramitar 206 actuacions, entre les quals una col·laboració institucional. D'aquestes, 44 es van tancar i 13 es van interrompre després de constatar-se la concurrència de procediments judicials sobre els mateixos fets investigats. Queden pendent de conclusió 149 actuacions. El 2016 és l'exercici amb més actuacions d'investigació iniciades, 78, i de closes, 44, des de la creació de l'Oficina Antifrau.

De les 44 investigacions tancades, se'n van arxivar 29. De les 14 actuacions que no es van arxivar, a més de tres actuacions tancades el 2015, s'han enviat 16 informes raonats i una recomanació raonada a les entitats investigades; 14 comunicacions a autoritats competents i 3 comunicacions al Ministeri Fiscal.

El 2016 s'han iniciat un total de 12 expedients de seguiment de les investigacions closes: 9 s'han tancat i 3 es troben en fase de seguiment en espera de resposta. Durant el 2016, cap entitat investigada va contravenir el deure de col·laboració amb l'OAC.

101 sol·licituds d'informació

L'Oficina Antifrau va rebre 101 sol·licituds d'accés a la informació el 2016. 76 s'han resolt en sentit estimatori; 12, parcialment estimatori i en nou ocasions s'ha denegat l'accés. En quatre, la sol·licitud s'ha considerat desistida per manca d'esmena per part del sol·licitant. 53 de les demandes s'interessaven per l'estat de l'expedient d'investigacions; en 44 ocasions es volia conèixer una determinada investigació i en 4 s'ha preguntat sobre l'organització, funcionament o pressupost de l'OAC.

Canvi de direcció

La memòria recull que l'activitat de la direcció i del conjunt de l'activitat es va veure «pertorbada» i «afectada» pel cessament de De Alfonso i el relleu de Gimeno i per les mesures organitzatives que es van adoptar. Tot i les circumstàncies, l'informe recull que la direcció d'anàlisi, en termes d'expedients evacuats, va mantenir la l'evolució «incremental» de la productivitat.

Gimeno ha defensat que l'OAC ha «guanyat en transparència» i que garantiran que els llocs de treball i funcionaris que convocaran el setembre es farà d'acord amb els principis de «publicitat», «mèrit» i «capacitat» i que es cobriran de manera «definitiva», «legal» i «ètica». També ha assegurat que han adequat les retribucions i dietes als «criteris d'estricte legalitat». Com ja va fer el desembre passat quan va presentar les directrius de treball per als propers cinc anys, Gimeno ha defensat que tots els treballadors de l'OAC han estat «honestos».

Denúncies anunciades per polítics que no es presenten

Gimeno ha criticat que grups polítics, sobretot en ajuntaments, anuncien «moltes vegades» que presentaran denúncies a Antifrau que finalment no els arriben. «Estem expectants perquè ho llegim al diari», ha explicat el director de l'OAC, que ha continuat: «Vull que prenguin consciència de les expectatives que es creen als ciutadans i que em traspassen una responsabilitat».