L'IPHES lidera les investigacions arqueològiques a l'Abric Romaní de Capellades

Un total de 53 arqueòlegs procedents de diferents universitats del món han començat aquesta setmana la 35a edició de la campanya d'excavacions a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia). Sota la direcció de l'arqueòleg Eudald Carbonell, membre de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l'objectiu d'enguany és acabar d'excavar el nivell Q –d'entre 58.000 i 60.000 anys d'antiguitat-, on s'han trobat fins a una cinquantena de fogars. Segons ha explicat Carbonell a l'ACN, es tracta d'un nivell d'ocupació on »el cavall, el cérvol i els bòvids eren l'aliment fonamental dels grups de neandertals que utilitzaven l'Abric com a campament central». D'altra banda, Carbonell ha expressat que un dels seus objectius abans de jubilar-se és fer realitat la construcció a Capellades d'un museu sobre l'alimentació neandertal, un projecte que fa anys està treballant en col·laboració amb el cuiner Ferran Adrià.

L'Abric Romaní és una balma que s'obre dins la cinglera del Capelló, a Capellades. Es tracta d'un jaciment arqueològic del paleolític que des de l'any 1983 es troba en procés d'excavació en diverses campanyes dirigides per l'arqueòleg i exdirector de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. En la campanya d'estiu d'aquest 2017 els arqueòlegs se centraran en finalitzar l'excavació del nivell Q, de fa uns 60.000 anys, amb l'objectiu de seguir aprofundint en el coneixement dels assentaments neandertals i de com eren els seus models de conducta.

De fet, segons ha relatat Carbonell, el nivell Q és molt ric en fòssils i durant les dues últims campanyes ja s'hi ha localitzat més de 10.000 restes d'eines de pedra, principalment sílex, i també restes de fauna que caçaven els neandertals, com ara cavalls, cérvols i cabres. A més, es tracta d'un nivell molt ric en fogars i en aquesta nova campanya està previst excavar-ne meticulosament més d'una vintena.

El director de l'excavació ha explicat que a dia d'avui ja comencen a tenir pautes clares de com s'organitzaven els neandertals que passaven per la comarca de l'Anoia. Segons ha relatat, «acostumaven a ser grups que anaven de les 12 persones a les 25» i hi havia diferents tipus de poblacions «en funció de cada època de l'any». De fet, Carbonell ha explicat que el de Capellades és l'únic jaciment del món on s'han excavat més de 500 fogars i això permet als arqueòlegs «tenir una idea molt clara de la seva alimentació, però també de la forma de viure».

De cara les properes campanyes d'excavació i un cop esgotat el nivell Q, Carbonell ha avançat que la idea és fer un sondeig lateral per observar què passa als següents nivells i «veure si canvia la forma d'ocupació dels neandertals». De fet, l'arqueòleg ha dit que se sap que a l'Abric Romaní hi va haver ocupacions de neandertals com a mínim des de fa 115 o 120 mil anys.

Amb els més de trenta anys d'excavacions a l'Abric Romaní, els investigadors no han trobat mai restes de neandertal. Un dels arguments que explica aquest fet és que en els campaments d'aquestes característiques, els neandertals no enterraven els seus morts. Amb tot, els investigadors no perden l'esperança i creuen que en els nivells que encara no estan excavats se'n podrien trobar. De fet, Carbonell es mostra optimista i creu que »és possible que se'n trobin en els nivells que encara no hem excavat». Per a ell, trobar restes d'homínids seria «la cirereta del pastís» i considera que «si en algun lloc ens mereixem trobar un neandertal pels anys que portem, la paciència i la perseverança és a Capellades».

El Museu del Neandertal, el gran repte pendent

Un dels grans reptes pendents de l'equip d'investigadors que dirigeix Eduald Carbonell és fer realitat el museu del neandertal. De fet, fa més de set anys que es van començar a fer els primers passos per construir el Museu del Neandertal a Capellades però la crisi econòmica va frenar el projecte i el va deixar en un calaix. Amb el temps, la idea del museu s'ha anat reformulant i la idea que actualment té Eudald Carbonell al cap és la de dedicar-lo a l'alimentació neandertal.

El director de les excavacions treballa amb la col·laboració del cuiner Ferran Adrià en aquest projecte i creu que «explicar la gastronomia, la cuina i els hàbits de vida dels neandertals ens pot ajudar a comprendre com viuen els humans actuals». Carbonell ha dit que la idea és que sigui un museu «diferent» i «multidisciplinari» on «a partir d ela cacera dels animals, podem explicar el clima, les eines, la distribució dels fogars i com vivien els primers europeus clàssics».

D'altra banda, Carbonell també confia que es pugui obrir «properament» la Cinglera del Capelló perquè els visitants puguin fer una ruta per la passarel·la que hi ha instal·lada i puguin observar els més de vint jaciment arqueològics de diferents èpoques que hi ha a la zona.

Carbonell ha admès que no hi ha cap calendari previst d'obertura d'aquests equipaments i ha lamentat que «s'han fet molts intents i hem tingut molt mala sort». Amb tot, l'arqueòleg es mostra optimista i creu que, un cop superada la crisi econòmica, «els propers anys ens ha de permetre obrir aquests equipaments».