El Parlament dona llum verda a la llei de transitorietat en un segona jornada tensa

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república s’ha aprovat passada la mitjanit després d'una segona jornada maratoniana al Parlament de gairebé 13 hores en què s'ha tensat més l'ambient polític. Les reiterades peticions de reconsideració de l'oposició sobre la tramitació de la llei ha provocat el bloqueig del ple durant hores. Finalment, els vots de JxSí i la CUP han permès aprovar la norma «suprema» que estableix el pas de la legalitat espanyola a la catalana. La llei, tal com estableix el text, només entrarà en vigor en cas que el sí guanyi a l'1-O. Cs, PSC i PPC han repetit l’esquema de la votació de la llei del referèndum i han decidit no participar-hi abandonant el ple. En canvi, CSQP hi ha votat en contra.

El ple del Parlament s'ha aturat fins a quatre vegades al llarg de la jornada i s'ha viscut la mateixa situació que ahir dimecres amb la llei del referèndum. C's, PSC i PPC han presentat diverses peticions de reconsideració contra la tramitació de la llei forçant així la suspensió del ple perquè la Mesa i la Junta de Portaveus s'han de reunir per valorar-les.

Els partits de l'oposició han denunciat al llarg del ple que s'han vulnerat els seus drets per la manera extraordinària amb què s'ha tramitat la llei, invocant l'article 81.3 del reglament que permet incloure un punt a l'ordre del dia mentre el ple ja està en marxa. A més, JxSí i la CUP també han acordat escurçar terminis parlamentaris habituals per esquivar suspensions del Tribunal Constitucional (TC).

Calendari de la transició

La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix les bases de la transició des de l’etapa autonòmica espanyola fins a la república catalana independent. La norma fixa un termini de sis mesos entre el referèndum de l'1 d'octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del 'sí'. Aquest període de mig any és anomenat procés constituent. La norma també preveu que de les eleccions constituents en surti una Assemblea Constituent, que substitueix l'actual Parlament, i que serà vigent en el període en què es redactarà la Constitució. Segons la llei de transitorietat, la constitució catalana s'hauria d'aprovar per una majoria de tres cinquenes parts o bé per majoria absoluta si no és possible.

Sistema judicial

El text aprovat al Parlament –i que només entraria en vigor després d’una victòria independentista a l’1-O- preveu també que els jutjats i tribunals hauran d'arxivar o anular els processos penals contra investigats o condemnats per «conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou estat de manera democràtica i violenta». A més, en el capítol judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya se substituirà pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una Sala de Garanties Democràtiques equivalent a l'actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial es crearia, entre altres, una comissió mixta entre el Suprem i el Govern.

Doble nacionalitat i cooficialitat lingüística

La llei de transitorietat estableix, igualment, la doble nacionalitat catalana i espanyola i que el Govern de la Generalitat promogui negociacions amb l'estat espanyol per fer un tractat de nacionalitat. Així mateix, la norma preveu que una eventual Catalunya independent mantingui la cooficialitat actual del català i el castellà, i fixa en el seu article 3 que és la norma «suprema» mentre Catalunya no tingui una constitució pròpia.

De la mateixa manera, es regula el personal públic i estableix una integració dels treballadors de l'Estat a l'administració pública de Catalunya «amb les mateixes condicions retributives i d'ocupació», llevat que hi renunciï. En un article anterior, la llei reconeix la Generalitat com qui aplica els tractats i convenis internacionals en matèria «tributària, duanera i de seguretat social».