La crida a favor dels drets humans, la democràcia i la llibertat centra l'acte institucional de la Diada

Encapçalat pel lema 'Llibertat', l'acte institucional de la Diada s'ha celebrat aquest diumenge 10 de setembre per segon any consecutiu a l'esplanada del Born Centre de Cultura i Memòria. En aquesta ocasió s'ha volgut homenatjar a totes aquelles persones i col·lectius que han lluitat al llarg de la història recent per la defensa de la democràcia, la llibertat i els drets humans. Partint de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'acte, dirigit de nou per Josep Maria Mestres, ha rememorat algunes accions com la de Rosa Parks l'any 1955 quan no es va voler aixecar del seu seient de l'autobús per cedir-lo a un noi de raça blanca o la dignitat de les persones LGTBI. Un dels moments més emotius de la nit s'ha viscut quan s'han recordat les víctimes dels atemptats a les Rambles de Barcelona i Cambrils amb un minut de silenci i la projecció d'imatges. Al llarg de l'acte també s'han sentit crits de 'volem votar', tant per les persones que hi havia dins de l'esplanada del Born com pel centenars de persones que han seguit l'acte des de l'exterior.

L'acte ha arrencat a les deu de la nit quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han passat revista a la formació de Gala dels Mossos d'Esquadra. Tot seguit, s'ha fet la hissada de la senyera davant del Born Centre de Cultura i Memòria i l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 i el Cor de Cambra Anton Brücknerhan han interpretat 'El Cant de la Senyera'.

Sota la direcció de Josep Maria Mestres, l'espectacle s'ha dividit en sis blocs, cadascun dels quals ha tractat d'un dret universal: la llibertat de consciència i de pensament; la llibertat d'opinió i d'expressió de les idees i el pensament; el dret a la vida; el dret a la no discriminació per raça, gènere, opció sexual i posició social i econòmica; el dret a la lliure circulació i residència; el dret a l'educació, a la sanitat, la cultura i l'habitatge; el dret al treball i a la remuneració justa; els drets de la infància, i amb la reivindicació dels infants a ser nens o nenes, no adults prematurs; els drets col·lectius, en especial el dret a la pau, la protecció del medi ambient; i un darrer bloc que ha tractat sobre el dret d'autodeterminació dels pobles.

Els actors Míriam Iscla, Ramon Bosch, Mima Riera i Enric Cambray han estat els encarregats de portar a l'escenari accions de persones i col·lectius que, al llarg de la història, han servit per defensar la democràcia, la llibertat i els drets humans. Així doncs, s'ha rememorat l'acció de Rosa Parks quan no es va voler aixecar del seu seient de l'autobús per cedir-li a un noi de raça blanca; la lluita de les primeres sufragistes per aconseguir el vot femení; la lliçó de vida de Neus Català als camps d'extermini; la lluita per la dignitat de les persones LGTBI; o la defensa de la llibertat d'expressió encarnada per Anna Politkóvskaia.

Al llarg de la nit hi ha hagut moments per a la crítica a qüestions d'actualitat com quan s'ha parlat de la crisi dels refugiats. L'actor Jordi Bosch ha recordat que, malgrat la Unió Europea va acordar que els estats membres havien d'acollir fins a 120.000 refugiats en dos anys, "a hores d'ara aquesta xifra està molt lluny de ser assolida". També ha estat aplaudida la crítica que s'ha fet a les prohibicions que hi ha hagut al llarg de la història en contra la llengua catalana, moment en què s'han recordat les paraules que va pronunciar l'exministre d'Educació del govern espanyol José Ignacio Wert quan va dir que volia "espanyolitzar els alumnes catalans". Els actors han assegurat que hi ha hagut "una llarguíssima llista de disposicions de tota mena que estan entre la voluntat de genocidi cultural i la ridiculesa més esperpèntica".

Entre les interpretacions musicals que s'han sentit al llarg de l'acte hi ha hagut la de l'Orquestra de Cambra Terrassa 48; el Cor de Cambra Anton Brückner; el Cor Infantil de la Unió de Granollers; el grup musical Animal; els pianistes Ignasi Cambra i Xavier Lloses; i els cantants Marina Rossell, Juan Manuel Galeas i Judit Neddermann. El poeta i dramaturg Feliu Formosa també ha pujat a l'escenari per recitar 'Als Nascuts després', de Bertold Brecht.

Record a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils

Un dels moments més emotius de la nit ha arribat quan s'han commemorat les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils amb un minut de silenci. Una gran pantalla situada a l'escenari del Born ha projectat un seguit d'imatges de gent passejant per les Rambles de Barcelona i del mosaic de Miró, on els dies posteriors a l'atemptat es va convertir en un memorial improvisat en record a les víctimes. A les imatges també s'ha pogut veure el passeig marítim de Cambrils.

Crida a favor de l'autodeterminació

A la recta final de l'acte, s'ha fet una crida a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya. En aquest sentit, els presentadors han afirmat que les urnes són el "final del trajecte" i s'han recordat amb imatges les manifestacions que s'han fet per la Diada en els últims anys. En aquest punt, també s'ha tingut un record per Muriel Casals. Les més de 1.200 persones que hi havia dins de l'esplanada del Born, com també les centenars de persones que hi havia fora del recinte seguint l'acte han esclatat amb forts aplaudiments i crits d''independència' i 'volem votar'.

De fet, els crits de 'volem votar' ja s'han sentit a l'inici de l'acte quan el públic s'ha posat a fer aquestes proclames en el moment en què han entrat a l'esplanada del Born el líder del PSC, Miquel Iceta, i també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Per contra, el president de l'ANC, Jordi Sánchez, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloberas, han estat rebuts amb forts aplaudiments.

L'acte institucional de la Diada ha conclòs amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya, 'Els Segadors', per part de l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48, el Cor de Cambra Anton Brückner i el Cor Infantil de la Unió de Granollers.