Manifest del PSC que retreu al Govern que vulgui 'traspassar' al món local la responsabilitat de l'1-O
Iceta acusa Puigdemont d'atiar l'amenaça i l'insult contra alcaldes i regidors socialistes
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha acusat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, d'atiar l'amenaça, l'insult i la intimidació contra alcaldes i regidors socialistes, així com els atacs a diverses seus del partit, després que divendres passat Puigdemont demanes als ciutadans que interpel·lessin directament als alcaldes que no permetessin l'obertura de col·legis electorals l'1-O. «Les paraules irresponsables donen peu a actituds irresponsables que no són acceptables en una democràcia», ha etzibat Iceta. «Res de tot el que està passant justifica l'amenaça i menys si està atiada pel president de la Generalitat», assegura. El líder del PSC n'ha parlat al Consell Municipal Obert que el partit ha celebrat a Santa Coloma de Gramenet, on s'ha presentat un manifest d'alcaldes socialistes que retreuen al Govern que vulgui «traspassar» al món local la responsabilitat d'organització del referèndum «il·legal».
Parafrasejant l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, Iceta ha demanat al Govern que «deixi en pau» els alcaldes i l'ha acusat d'irresponsable, per voler «saltar-se la llei» i demanar als altres que se la saltin: «És encara més penós». Iceta ha recordat que la Generalitat té prou equipaments per fer possible l'1-O, que ha titllat de «gimcana».
Durant el seu discurs, Iceta ha fet una repassada d'alguns dels atacs a seus territorials del PSC, així com d'insults i amenaces que han rebut electes del PSC. Un d'ells, adreçat a l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, present a l'acte El líder socialista acusa Puigdemont de «temerari» i «inconscient» per atiar aquesta «col·lecció d'amenaces».
El primer secretari del PSC ha fet aquestes declaracions durant la clausura del Consell Municipal Obert del PSC, on s'ha fet públic un manifest d'alcalde del PSC que acusa el Govern de «traspassar» al món local part dels preparatius del referèndum de l'1-O i «culpabilitzar hipòcritament aquells ajuntaments que han decidit complir la llei».
Asseguren que el Govern està «radicalitzat, hiperexcitat i a la deriva». «Davant d'aquest clima polític i social, estimulat des de diverses formacions i entitats, ni podem ni volem callar, ni molt menys amagar-nos», diuen. Per això, el text critica el camí «extremista i de radicalització» del 'bloc independentista'.
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha obert el Consell Municipal defensant que ha estat el món municipal qui més ha treballat per mantenir Catalunya cohesionada en els pitjors moments de la crisi econòmica i considera que ara «no és de rebut» que es pressioni els alcaldes per a la cessió d'espais municipals per fer possible l'1-O.
En el manifest, on s'especifica que signen alcaldes i regidors de més de 350 ciutats i pobles, afirmen parlar en nom de les desenes de milers de persones que van votar el PSC directament, del partit, d'ells mateixos i de tota la gent que, els voti o no, confia en ells com una formació política «catalanista, federalista, responsable, profundament democràtica i oberta al diàleg».
El primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat la seva visita d'aquest dimarts a Barcelona per presidir el Consell Municipal, on ha reiterat la voluntat del PSOE de cercar una solució política al conflicte territorial amb Catalunya perquè, assegura, la via independentista «unilateral» és un retrocés per la democràcia.
Com ja ha repetit en diverses ocasions, Sánchez s'ha compromès a «atendre la demanda de Catalunya de tenir un major autogovern, però dins la legalitat». «No som responsables del problema, però serem responsables de trobar una solució política», conclou
Els cinc punts del municipalisme socialista
El document consta de cinc punts, el primer dels quals explica que estan al costat del país i de la democràcia i que es neguen «a acceptar que hi hagi una única visió de Catalunya o una única visió d'Espanya». En segon lloc, reivindiquen el dret a la «plena llibertat d'expressió, sense cap mena d'intimidació, discriminació o amenaça, vingui d'on vingui».
El tercer punt recorda que són «exclusivament» el Govern i les formacions polítiques i entitats que li donen suport els que impulsen el «referèndum il·legal», les mobilitzacions que l'acompanyen i «la desobediència a les lleis, a la justícia i als fonaments i valors de les democràcies europees i occidentals».
És en aquest punt on acusen els independentistes de voler «arrossegar» tothom cap aquesta direcció i «culpabilitzar» els que han dit que no cediran locals. Parlon afirma que «votar en segons quines condicions i de segons quina manera no és defensar la democràcia» i assegura que les urnes de l'1-O «no estan al servei d'un projecte col·lectiu».
En quart lloc, acusen tant els partits com les entitats independentistes d'estar més pendents de preparar les properes eleccions que de buscar una sortida «democràtica, raonable, justa i digna» a les aspiracions dels independentistes. «Pretenen atribuir-se falsament la representació única de Catalunya i aspiren a fer entrar en crisi totes les institucions possibles i fer callar tots els catalans que no se senten representats per un Govern radicalitzat, hiperexcitat i a la deriva», asseveren.
Per últim, defensen la sortida al conflicte per la vida del diàleg, la negociació i el pacte i garantint «la seguretat i la llibertat» als municipis, amb «responsabilitat i rigor» al servei de les institucions i la ciutadania. Els alcaldes socialistes defensen que «paga la pena lluitar dins de les institucions i la democràcia per canviar les lleis, fer fora democràticament el PP del govern d'Espanya i per transformar-la en un Estat federal que reconegui la seva plurinacionalitat».
El secretari de Política Municipal i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, s'hi ha referit durant la presentació del manifest, acusant el Rajoy de ser un president «sord, cec i mut que reacciona tard i reacciona fatal». Collboni ha fet una crida a no deixar-se empènyer per aquesta dinàmica perquè «el PP no és Espanya».