La Generalitat recorre l'ordre que ordena a les policies impedir l'obertura de col·legis

La Generalitat ha recorregut l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena a les policies impedir l'obertura de col·legis electorals i dels centres de recompte de vots. L'advocat de la Generalitat ha presentat un recurs de reforma a la interlocutòria, on subratlla que la decisió projecta «efectes restrictius sobre una àmplia gamma de drets fonamentals» que no tenen «fonament legal» (perquè obeeixen al tancament «massiu» de locals públics amb «la finalitat política» d'impedir un referèndum). El recurs, a més, subratlla que les mesures cautelars adoptades són «desproporcionades» i que la votació del diumenge «no constituirà la comissió de cap delicte, perquè és l'expressió i el lícit exercici per part de la ciutadania de drets fonamentals com la llibertat d'expressió o el dret a la participació en els assumptes públics». L'advocat sol·licita al TSJC que resolgui el recurs abans de l'1-O atesa «la urgència del cas» i que, a més, ho faci en català.

La interlocutòria del TSJC, dictada aquest dimecres, ordena als Mossos d'Esquadra, a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola que «impedeixin, fins l'1 d'octubre, la utilització de locals o edificis públics per a la preparació del referèndum». I en concret, que el mateix diumenge, no permetin que obrin –i que si ho fan, es tanquin de manera immediata. L'ordre també afecta aquells establiments públics que es facin servir per a logística del referèndum o centres de recompte de vots.

L'advocat de la Generalitat ha interposat un recurs de reforma contra la interlocutòria, on demana que es revoquin totes les mesures cautelars. Abans d'entrar en el fons de la qüestió, el lletrat ja reclama, d'entrada, que el TSJC resolgui en recurs en català.

Ho fa en base a l'Acord de Govern del 7 de maig del 2013, que estableix que en aquells processos judicials en què estigui implicada la Generalitat, «la tramitació del procés es realitzi en llengua catalana». Per això, sol·licita que la tramitació «de les actuacions d'aquest procés» siguin en català.

A partir d'aquí, el recurs exposa fins a sis motius pels quals l'advocat entén que el TSJC ha de tirar enrere les mesures cautelars. El lletrat al·lega que tancar els col·legis vulneraria «el principi de proporcionalitat» perquè pot afectar de manera «greu» el funcionament dels serveis públics. Aquí, el recurs recorda que, entre d'altres, s'han habilitat centres cívics, educatius i mèdics –a més d'altres com ajuntaments i poliesportius- on anar a votar.

«Hi ha tot un seguit d'activitats que patirien grans limitacions o no podrien realitzar-se amb un gravíssim perjudici per a la vida cultural, esportiva i associativa del nostre país», diu el recurs. I precisa: «Així com també per al funcionament de l'administració local i dels serveis socials».

Registres sense ordre judicial

El recurs també considera que l'ordre que faculta la policia a entrar als col·legis i requisar tot el material relacionat amb el referèndum es traduirà en entrades i registres sense ordre judicial específica. «Es tracta d'una mesura absolutament desorbitada», recull l'advocat de la Generalitat. No només perquè «el tancament massiu de locals no és una mesura d'investigació de cap delicte» sinó també perquè la requisa de material és «inadequada per a les finalitats de la instrucció penal».

L'advocat de la Generalitat també considera que, entre d'altres, la interlocutòria del TSJC vulnera «el principi de proporcionalitat» perquè pot afectar «l'ordre públic i els drets fonamentals de la ciutadania». En aquest sentit, el lletrat argumenta que «no s'ha ponderat adequadament el risc de les intervencions policials ordenades» perquè poden posar en perill «la integritat física d'un gran nombre de persones».

«Davant la previsible concentració de grans aglomeracions, i la tensió que se'n pot derivar, qualsevol actuació en el sentit ordenat de la interlocutòria pot causar gravíssimes conseqüències», alerta el recurs de reforma. L'advocat de la Generalitat també argumenta que «les mesures acordades no poden evitar la suposada comissió dels delictes imputats» als membres del Govern (prevaricació, desobediència i malversació de diners públics).

«De fet, el que es produirà diumenge no constituirà la comissió de cap delicte, sinó l'expressió i el lícit exercici per part de la ciutadania de drets fonamentals com la llibertat d'expressió o el dret a la participació en els assumptes públics». L'advocat alerta, en aquest punt, que el tancament «massiu» dels col·legis electorals «vulneraria principis essencials i drets de tots i cadascun dels ciutadans que, tot i no trobar-se querellats ni imputats, veurien els seus drets fonamentals seriosament vulnerats».

L'advocat de la Generalitat sol·licita al TSJC que estimi el recurs de reforma i que, en conseqüència, «revoqui les mesures cautelars» dictades davant la convocatòria del referèndum. Per últim l'escrit demana a l'alt tribunal que «atesa l'especial i qualificada urgència que concorre en aquest cas, es resolgui el present recurs abans del proper diumenge 1 d'octubre».